Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
accident vascular cerebral

Mecanismes de producció d’un accident vascular cerebral
© Fototeca.cat
Medicina
Denominació genèrica de les diverses patologies que donen lloc a una alteració sobtada de la irrigació de l’encèfal i que comporten lesions neurològiques, entre les quals s’inclouen l’embòlia, la trombosi i l’hemorràgia cerebrals.
Es caracteritza per l’abolició temporal o definitiva de les funcions neurològiques de la zona afectada, la qual cosa origina diverses manifestacions, com ara pèrdua de la consciència, paràlisis musculars, alteració de la parla i la visió, entre d’altres Les manifestacions del trastorn també reben la denominació d’ictus, atac cerebral o apoplexia, i popularment s’anomenen feridura
pletismografia
Medicina
Tècnica no invasiva de diagnòstic vascular basada en el registre dels canvis de volum d’una extremitat en resposta a cada batec cardíac (pletismografia de pols) o a l’oclusió temporal del retorn venós (pletismografia d’oclusió venosa).
Proporciona dades qualitatives de l’arribada de flux sanguini a l’extremitat La major precisió de l’ecografia Doppler situa la pletismografia en una segona línia de diagnòstic És útil en el diagnòstic i la valoració de la malaltia arterial oclusiva crònica, permet estudiar la funció dels petits vasos i, en funció dels resultats obtinguts, avaluar un membre En el cas dels diabètics, la pletismografia digital permet avaluar l’afectació vascular digital quan l’ecografia Doppler dels grans vasos proporciona un bon senyal
Salvador Moncada
Bioquímica
Medicina
Metge bioquímic hondureny naturalitzat britànic.
Metge per la Universitat del Salvador i vinculat a la Universitat de Londres com a farmacòleg Fou membre, vers l’any 1971, de l’equip de científics que demostrà que alguns fàrmacs com l’aspirina inhibien la síntesi de prostaglandines posteriorment, descobrí que petites dosis d’aspirina podien prevenir malalties cardiovasculars Dedicat a l’estudi de la paret vascular, descobrí les prostaciclines i la seva acció antitrombòtica i revolucionà els conceptes bàsics de la fisiologia vascular malgrat això, l’any 1982 s’atorgà el premi Nobel de medicina i fisiologia a John Vane pels seus…
Lluís Barraquer i Bordas
Medicina
Metge.
Fill de Lluís Barraquer i Ferré , es llicencià a Barcelona 1947 i es doctorà a Pamplona 1966 Director del servei de neurologia de l' Hospital de Sant Pau Des del 1976 fou professor extraordinari de neurologia de la Universitat de Navarra i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs de la seva especialitat sobre el sistema piramidal 1952, el sistema límbic 1955, el to muscular 1957, la fisiopatologia de l’espasticitat 1972 i la patologia vascular cerebral 1972, entre molts altres El 2009 rebé la Creu de Sant Jordi
cirurgia mínimament invasiva
Medicina
Nom que rep el conjunt de tècniques diagnòstiques i de tractaments quirúrgics que són realitzats per visió directa, endoscòpia o altres tècniques de tractament de la imatge, utilitzant vies naturals o bé agressions quirúrgiques mínimes per a introduir instrumental al cos humà.
Tot i existir experiències prèvies, aquest tipus de cirurgia s’ha desenvolupat i expandit ràpidament a partir dels anys vuitanta del s XX Actualment s’aplica a un gran nombre de disciplines mèdiques com la neurocirurgia, la cirurgia cardíaca i vascular, la cirurgia plàstica, la urologia o la ginecologia Presenta com a avantatges la minimització de la resposta inflamatòria sistèmica, de les complicacions de la ferida quirúrgica i del dolor associat amb el postoperatori La majoria d’aquests tractaments són ambulatoris o amb períodes d’internament molt curts Això es tradueix en una…
Corneille Jean François Heymans
Medicina
Fisiòleg belga.
Estudià medicina a la Universitat de Gant i posteriorment a les de París, Lausana, Viena i Londres El 1922 fou nomenat professor de farmacodinàmica a la Universitat de Gant i l’any 1930 substituí el seu pare en la càtedra de farmacologia i en la direcció de l’Institut JF Heymans Els seus estudis se centraren en els receptors del sistema vascular que permeten al sistema nerviós vegetatiu regular la pressió arterial El 1929 descobrí la sensibilitat de les artèries a certes variacions químiques de la sang, cosa que permet regular la respiració de manera que arribi la quantitat…
angiodisplàsia
Medicina
Malformació vascular adquirida, de dimensions miŀlimètriques, formada per un cabdell de capil·lars i petits vasos.
Es pot desenvolupar a la mucosa i la submucosa del budell i és més prevalent en persones d’edat avançada, sobretot si tenen alguna patologia de base important, com ara insuficiència renal crònica i cirrosi Són lesions asimptomàtiques fins que no s’erosionen aleshores provoquen una hemorràgia intestinal Resulten difícils de diagnosticar perquè, per la seva mida, habitualment no són visibles en l’exploració endoscòpica i es fan necessàries proves més sofisticades com ara l’arteriografia o la gammagrafia d’eritròcits marcats
angiologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia la patologia del sistema vascular arterial, venós i limfàtic.
hipertensió pulmonar
Medicina
Augment de la pressió sanguínia per damunt dels valors basals en el sistema arterial pulmonar.
La sang arriba als pulmons provinent del ventricle dret mitjançant les artèries pulmonars Qualsevol patologia que ocasioni una dificultat de trànsit a aquest nivell fa créixer l’esforç del ventricle dret i augmenta la pressió dins les artèries pulmonars Poden causar hipertensió pulmonar les malalties pulmonars que provoquin un augment de la resistència vascular al flux sanguini MPOC, pneumopatia intersticial, asma, etc, la fallida de les cavitats cardíaques esquerres insuficiència ventricular, estenosi mitral, pericarditis en originar una estasi sanguínia que repercuteix en un…
hemostàsia
Medicina
Resposta fisiològica a una lesió vascular, la finalitat de la qual és de deturar l’hemorràgia.
Hi ha una fase parietovascular, desglossada en un període de vasoconstricció simpàtica i hormonal, i una fase d’obliteració mecànica, en les quals tenen una gran importància les plaquetes Després ve la coagulació, que condueix a precipitacions del fibrinogen en fibrina, a la retracció del coàgul i a la seva lisi fibrinolítica Hom parla també d’hemostàsia quan l’acció de deturar l’hemorràgia és intentada a través de maniobres manuals o instrumentals