Resultats de la cerca

La denominació botàriga , pròpia de l'Alguer, se sol associar amb ous de llissa llobarrera o tonyina, i la denominació garrofeta , pròpia de les comarques meridionals del País Valencià, amb ous de melva o de bonítol

Cuinat en cassola de fang, a més de l’arròs, que és la base del plat, inclou diversos embotits i derivats del porc, com llonganisses, blanquet, botifarres i mandonguilles També pot portar costelles o conill Entre els ingredients habituals també hom troba oli d’oliva, tomàquet, all i safrà El nom prové de la crosta d’ou que cobreix el plat Un cop cuit l’arròs, tradicionalment amb llenya, es cobreix amb ou batut i es tapa amb un utensili anomenat crostera, que consisteix en una tapa metàllica on s’hi dipositen brases enceses Amb la calor de la tapa l’ou forma una crosta sobre l’arròs Si no es…

La forma més senzilla de presentar-lo és bullit arròs bullit o blanc , sol o acompanyat amb salsa de tomàquet, ous, etc L’arròs fet a la cassola , acompanyat de peix, carn, volateria, verdures, etc, admet moltes combinacions arròs a la marinera, arròs a la milanesa, arròs amb fesols i naps , etc La paella d’arròs és un plat d’origen valencià i de renom internacional L’arròs pot ésser cuit amb el brou del bullit arròs a banda , cuit al forn amb molt de foc arròs rossejat , cuit al forn amb ou batut al damunt arròs amb crosta Segons amb quina quantitat de líquid ha estat cuit…

Pot ésser interpretat com una forma instintiva i avial d’adaptació de la dieta en funció de les disponibilitats i necessitats alimentàries, amb introducció de factors imaginatius Així, cada país desenvolupa, segons les primeres matèries disponibles i d’acord amb la seva mentalitat, combinacions culinàries específiques A Europa hom pot distingir el sector nòrdic, caracteritzat per la cuina de la mantega, l’ús de la cervesa com a beguda i els productes fumats, i el mediterrani, que utilitza respectivament oli d’oliva, vi i productes conservats per salaó A França, el desenvolupament de la…

Amb una mateixa base farina, oli o mantega, ous, hom fa una gran varietat de coques, generalment ensucrades, com la coca bamba , la coca de pa o de forner sense ou, la coca d’aire grossa i estufada, típica de València, la coca fina amb aiguardent, i amb guarniment de fruita coca d’albercocs, de poma, de cireres , de confitura, d’ametlles i pinyons, etc Sovint hom confecciona també coques guarnint-les amb carn, peix, verdures o amb aquests ingredients barrejats, com la coca enramada botifarra, cansalada, pebrot i ceba, que rep també el nom genèric de coca amb recapte o coca amb passeres , o…