Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
salsa de xili
Patates amb salsa de xili
abbamouse (CC BY-SA 2.0)
ametllat
Ametllats
catxaruta
Gastronomia
Escudella feta amb diversos ingredients (cols, patates, farina, carbassa, etc.).
salsa
Diferents tipus de salses
Gastronomia
Mescla de productes comestibles, amb la participació important d’espècies, herbes i condiments diversos, de consistència líquida o pastosa, emprada per a acompanyar les viandes o els productes alimentaris per tal de fer-los més saborosos o d’incitar el desig d’ingerir-los.
De les moltes varietats de salses que existeixen, les més emprades als Països Catalans són l’allioli, la beixamel, l’escabetx, la maionesa, el romesco, la salsa blanca feta com la beixamel però sense llet i, eventualment, amb brou i adobada amb anxoves picades, tàperes, pebre, ceba i altres condiments, la salsa de tomàquet sofregit de ceba, polpa de tomàquet, oli i sal, la salsa picant al curry curry, la salsa ketchup salsa de tomàquet amb ceba, pebrot, sucre, mostassa, xampinyons, pebre, vinagre, etc, la salsa tàrtara feta amb rovell d’ou, oli, vinagre o llimona i…
mondongo
Gastronomia
Botifarra de sang, amb carn i altres condiments, generalment feta a casa.
nogada
Gastronomia
Salsa feta de nous i espècies que hom empra en alguns guisats de peix.
vinagreta
Gastronomia
Salsa feta amb ceba, julivert i ou dur, barrejats amb vinagre, oli i sal.
És emprada, freda, en plats de peix, marisc i carn perdiu, pollastre, vedella
shoyu
Shoyu
Gastronomia
Salsa de soia feta amb aigua, blat, sal i brots de soia, pròpia de la cuina japonesa.
Rupert de Nola
Gastronomia
Història
Cuiner de la cort de Nàpols.
És autor del primer llibre de cuina en català conegut, el Libre de doctrina per a ben servir de tallar i d’art de coc La primera edició coneguda és del 1520, a Barcelona —hom no n'ha pogut comprovar l’existència d’una altra d’anterior feta a Toledo el 1477— Unes altres edicions en català són les del 1535, el 1539, el 1560, el 1568 i el 1578 fou traduït al castellà i reimprès nombroses vegades almenys dotze al s XVI, una el 1662 i, modernament, el 1929 i el 1977 edició crítica