Resultats de la cerca

Pot ésser interpretat com una forma instintiva i avial d’adaptació de la dieta en funció de les disponibilitats i necessitats alimentàries, amb introducció de factors imaginatius Així, cada país desenvolupa, segons les primeres matèries disponibles i d’acord amb la seva mentalitat, combinacions culinàries específiques A Europa hom pot distingir el sector nòrdic, caracteritzat per la cuina de la mantega, l’ús de la cervesa com a beguda i els productes fumats, i el mediterrani, que utilitza respectivament oli d’oliva, vi i productes conservats per salaó A França, el desenvolupament de la…

Les receptes més antigues sembla que daten de mitjan segle XVII, mentre que les més recents són del final del segle XIX En general contenia receptes casolanes d’un cert nivell culinari algunes d’autòctones de Catalunya i altres d’importades i adaptades als gustos del moment històric, segons els estudis de l’historiador arenyenc Pons i Guri El receptari ha estat font d’inspiració de un bon nombre de cuines així, per exemple, sabem que la cuinera Carme Ruscalleda, en inaugurar un restaurant a Tòquio, posà com a plat estrella el “pollastre amb cireres” provinent d’aquest receptari del Maresme

Sense ésser necessàriament un practicant de la cuina, el gastrònom coneix prou bé els mètodes per a saber apreciar un plat i jutjar-ne l’exacta elaboració i presentació

Format en la cuina francesa, ha treballat en un gran nombre de restaurants, entre d'altres, Majestic, Ca l’Isidre, Abeurador o Cosmos, i en establiments d’alta categoria a França i Suïssa, com el Gran Hotel Nacional i a les 7 portes de Barcelona, del qual fou cap de cuina entre el 1991 i el 2003 El 1976 obrí a Barcelona un restaurant propi, Les Quatre Barres Fou un dels primers professors de l’escola de cuina Arnadi 1983, posteriorment Hofmann, i ha rebut distincions com la Creu de Sant Jordi, el Premio Nacional de gastronomia 1980 i la Medalla del Mèrit Gastronòmic de la Federació Catalana d…

Llicenciat i doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, on fou deixeble d’Alexandre Cirici Ha estat professor d’història de l’art contemporani i de teoria i tècniques de l’art de la Universitat de Girona Professor de gastronomia i direcció hotelera, i director del curs d’enologia de l’Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 2018 dimití aquest càrrec per un comentari a la xarxa contra un partit polític Imparteix o ha impartit cursos en aquesta i altres universitats dels Països Catalans i de l’Estat espanyol, a l’Escola de…

Professora d’ensenyament tècnic teòric, s’especialitzà en higiene de l’alimentació i en cuina casolana, disciplines en què assolí notorietat internacional, i contribuí a la divulgació de la cuina catalana a Europa Organitzà tallers de cuina de la Catalunya del Nord des del 1985 Collaborà en Der Feinsmäcker , revista especialitzada en gastronomia, Sant Joan i Barres , Truc i Sud , entre d’altres Publicà amb èxit notable  Technologie et hygiène alimentaire 1964, Alimentació racional del cos humà 1973, Sachez vous nourrir 1977, La ration de la femme enceinte 1979, 365 menus équilibrés 1979, Com…

En acabar els estudis de comerç mercantil 1968 s’incorporà al negoci familiar, un comerç d’alimentació que el 1976 obrí una línia de menjars per a emportar El 1988, conjuntament amb el seu marit, Toni Balam, obrí el seu propi establiment, el restaurant Sant Pau a la seva vila natal El 1991 el restaurant obtingué la primera estrella de la Guia Michelin Espanya-Portugal, el 1996 aconseguí la segona i el 2005 la tercera fou el tercer establiment a Catalunya en obtenir tres estrelles Michelin El 2004 obrí el segon restaurant Sant Pau, a Tòquio, premiat el 2007 amb dues estrelles Michelin, que…

Filla dels propietaris de la Fonda Europa de Granollers i del restaurant Senyor Parellada de Barcelona, el 1993 obrí el restaurant Semproniana, a Barcelona, des del qual ha elaborat una cuina pròpia i adaptada als temps actuals S’ha dedicat a la divulgació de la gastronomia des d’un vessant eminentment pràctic, alhora que ha posat en relleu el llegat de la cuina tradicional Ha publicat, entre d’altres, La bona cuina catalana 2006, Dinars de tàper 2008, Com fet a casa 2010, la novella Sal de vainilla 2012 i Les receptes de Semproniana 2012, Per què alguns pebrots piquen i d’altres no 2013, amb…