Resultats de la cerca

La denominació botàriga , pròpia de l'Alguer, se sol associar amb ous de llissa llobarrera o tonyina, i la denominació garrofeta , pròpia de les comarques meridionals del País Valencià, amb ous de melva o de bonítol

Són típiques de la Manxa, Andalusia, Extremadura, Aragó i la regió portuguesa de l’Alentejo, i depenent de les zones la preparació varia També es fan de farina Es poden acompanyar d’aliments salats o dolços ous ferrats, sardines, cansalada, raïm, etc Originàriament, era un plat típic de pastors, per a aprofitar el pa dur

La forma més senzilla de presentar-lo és bullit arròs bullit o blanc , sol o acompanyat amb salsa de tomàquet, ous, etc L’arròs fet a la cassola , acompanyat de peix, carn, volateria, verdures, etc, admet moltes combinacions arròs a la marinera, arròs a la milanesa, arròs amb fesols i naps , etc La paella d’arròs és un plat d’origen valencià i de renom internacional L’arròs pot ésser cuit amb el brou del bullit arròs a banda , cuit al forn amb molt de foc arròs rossejat , cuit al forn amb ou batut al damunt arròs amb crosta Segons amb quina quantitat de líquid ha estat cuit…

De vegades hom hi afegeix més ingredients, com ara ceba picada, farina, etc Hom també pot substituir la carn per peix Les boles acostumen a fer de 3 a 4 cm de diàmetre, i hom se les menja fregides o guisades

Generalment és de carn de bou o de vedella, però també pot ser de porc o de pollastre D’origen alemany, també és anomenada bistec alemany o bistec d’Hamburg Fou portada als EUA pels emigrants alemanys el 1850, i al cap de pocs anys es convertí en l’arquetip de menjar americà La importància de l’hamburguesa en la cultura popular al segle XX deriva del fet que es troba a tot arreu, tant als restaurants com als establiments anomenats fast-food de menjar ràpid, molt estesos actualment, tant als EUA com a la resta del món Hom acostuma a menjar-la com a entrepà, sovint acompanyada de condiments…

Amb una mateixa base farina, oli o mantega, ous, hom fa una gran varietat de coques, generalment ensucrades, com la coca bamba , la coca de pa o de forner sense ou, la coca d’aire grossa i estufada, típica de València, la coca fina amb aiguardent, i amb guarniment de fruita coca d’albercocs, de poma, de cireres , de confitura, d’ametlles i pinyons, etc Sovint hom confecciona també coques guarnint-les amb carn, peix, verdures o amb aquests ingredients barrejats, com la coca enramada botifarra, cansalada, pebrot i ceba, que rep també el nom genèric de coca amb recapte o coca amb…