Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
migas

Migas
© MPG
Gastronomia
Preparació culinària a base de pa dur, lleugerament remullat, fregit amb oli i alls.
Són típiques de la Manxa, Andalusia, Extremadura, Aragó i la regió portuguesa de l’Alentejo, i depenent de les zones la preparació varia També es fan de farina Es poden acompanyar d’aliments salats o dolços ous ferrats, sardines, cansalada, raïm, etc Originàriament, era un plat típic de pastors, per a aprofitar el pa dur
profiterola

Profiteroles
Gastronomia
Lionesa petita, farcida amb una preparació normalment dolça (crema o nata generalment) i recoberta amb xocolata desfeta tèbia.
Hom pot farcir-la també amb una preparació salada i aleshores sol acompanyar plats de carn o de caça
farcellet
Gastronomia
Preparació culinària embolcallada amb vegetals de fulla ampla, habitualment col.
empresa de càtering
Gastronomia
Empresa que es dedica a la preparació i el proveïment de càterings.
mostassa negra

Mostassa negra
La la means I love you (cc-by-sa-3.0)
Gastronomia
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, de fins a 100 cm d’alçària, amb les fulles inferiors lirades i les superiors lanceolades i dentades.
Les flors són grogues, arranjades en raïm, i els fruits són síliqües Es fa en camps i llocs incultes Les llavors, negres, tenen propietats rubefaents i revulsives, i són usades en la preparació de la salsa de mostassa emprada com a condiment de la carn
arròs amb crosta

Arròs amb crosta
su-lin (CC BY-NC-ND 2.0)
Gastronomia
Plat típic de diverses comarques del sud del País Valencià (la Marina, el Baix Vinalopó i el Baix Segura).
Cuinat en cassola de fang, a més de l’arròs, que és la base del plat, inclou diversos embotits i derivats del porc, com llonganisses, blanquet, botifarres i mandonguilles També pot portar costelles o conill Entre els ingredients habituals també hom troba oli d’oliva, tomàquet, all i safrà El nom prové de la crosta d’ou que cobreix el plat Un cop cuit l’arròs, tradicionalment amb llenya, es cobreix amb ou batut i es tapa amb un utensili anomenat crostera, que consisteix en una tapa metàllica on s’hi dipositen brases enceses Amb la calor de la tapa l’ou forma una crosta sobre l’arròs Si no es…
crema
Gastronomia
Preparació culinària de textura fina contínua, obtinguda mitjançant farina de cereals, llegums, midó, etc, sovint afegint-hi llet.
salsa

Diferents tipus de salses
Gastronomia
Mescla de productes comestibles, amb la participació important d’espècies, herbes i condiments diversos, de consistència líquida o pastosa, emprada per a acompanyar les viandes o els productes alimentaris per tal de fer-los més saborosos o d’incitar el desig d’ingerir-los.
De les moltes varietats de salses que existeixen, les més emprades als Països Catalans són l’allioli, la beixamel, l’escabetx, la maionesa, el romesco, la salsa blanca feta com la beixamel però sense llet i, eventualment, amb brou i adobada amb anxoves picades, tàperes, pebre, ceba i altres condiments, la salsa de tomàquet sofregit de ceba, polpa de tomàquet, oli i sal, la salsa picant al curry curry, la salsa ketchup salsa de tomàquet amb ceba, pebrot, sucre, mostassa, xampinyons, pebre, vinagre, etc, la salsa tàrtara feta amb rovell d’ou, oli, vinagre o llimona i altres condiments i la…
joc de ‘fondue’

Joc de fondue elèctrica
Gastronomia
Conjunt d’estris emprats en la preparació i en la consumició d’una fondue de formatge, de carn o de xocolata.
Consta d’un cassó de terrissa o metàllic, un fogonet d’esperit de vi i una sèrie de forquilles llargues de dues puntes i de mànec aïllant
suflé

Suflé
Gastronomia
Preparació a base de clares d’ou batudes a punt de neu amb altres ingredients dolços (com crema o xocolata) o salats (com pernil o peix).