Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Joseph Frederick Engelberger
Tecnologia
Enginyer i empresari nord-americà.
Considerat sovint el pare de la robòtica , entre el 1946 i el 1956 fou director d’enginyeria de la divisió aeroespacial de l’empresa Manning Maxwell & Moore, a Standford EUA Aquest darrer any fundà, amb George Devol, la Consolidated Controls Corporation, que el 1961 llançà Unimate, el primer braç robòtic fabricat a escala industrial, emprat per General Motors, i que donà nom a l’empresa Unimation, que els anys vuitanta fou adquirida per Westinghouse Els seus dissenys contribuïren al gran impuls del sector automobilístic al Japó Fundà també Transitions Research Corp 1984, des del 1996…
Kim Eric Drexler
Tecnologia
Enginyer nord-americà.
És conegut per popularitzar els potencials de la nanotecnologia molecular durant les dècades de 1970 i 1980 En el seu primer llibre, Engines of Creation 1986, introduí el terme nanotecnologia per a denominar la nova tecnologia que permet que màquines de mida nanomètrica puguin manipular els àtoms La seva tesi doctoral, realitzada a l’Institut Tecnològic de Massachusetts MIT, posteriorment fou publicada sota el títol Nanosystems Molecular Machinery, Manufacturing and Computation 1992, i rebé el premi de l’Associació d’Editors Americans com a millor llibre de ciència del 1992
Walter Houser Brattain
Física
Tecnologia
Físic i tècnic nord-americà.
Estudià a les universitats d’Oregon i Minnesota Treballà als laboratoris de la Bell Telephone a Nova Jersey, durant el període 1929-67 El 1956 compartí el premi Nobel de física amb John Bardeen i William B Shockley pel descobriment de l’efecte transistor 1948
Joseph Bramah
Tecnologia
Tècnic anglès.
És autor de nombroses invencions i millores en els camps més diversos bombes hidràuliques, extintors d’incendis, una màquina distribuïdora de cervesa per a bars, el vàter primera patent el 1788, una màquina per a imprimir talons bancaris 1806, etc Es plantejà teòricament i pràcticament els problemes inherents a la producció en cadena i fou dels primers a proposar l’hèlix com a propulsor dels vaixells de vapor
James Bogardus
Tecnologia
Industrial i inventor nord-americà.
Fou un capdavanter de les construccions amb façana d’estructura metàllica, en la seva pròpia fàbrica 1848-49 i en el Harper's Bazar 1854 de Nova York
Vannocio Biringuccio
Mineralogia i petrografia
Tecnologia
Metal·lúrgic italià, estudiós dels jaciments minerals i de les tècniques mineres i metal·lúrgiques, autor de les obres Il modo di fondere, spartire e congiungere metalli i Pyrotecnia
.
És considerat, amb Georgius Agricola, precursor de la moderna mineralogia
Henry Bessemer
Tecnologia
Enginyer metal·lúrgic anglès.
Ideà nombroses innovacions en el tractament dels metalls i el 1855 descobrí un procediment per a l’obtenció de l’acer a partir de la fosa procediment de Bessemer El 1879 fou nomenat membre de la Royal Society
Harry George Ferguson
Tecnologia
Aeronàutica
Industrial i inventor britànic, propulsor d’un gran nombre d’empreses automobilístiques i aeronàutiques, com la Harry Ferguson Motors Limited, la Harry Ferguson Research Limited, etc.
Inventà un sistema de producció agrària, integrat de tractor i productor, i contribuí al perfeccionament dels sistemes de transmissió i de connexió per a automòbils Fou membre de la Institution of Automobile Engineers i de la Royal Aeronautic Society
Joan Castells i Ruiz
Tecnologia
Metal·lurgista.
Professor de metallografia a l’Escola del Treball de Barcelona 1931, secretari de l’Institut de la Metallúrgia i de la Mecànica de Barcelona 1933 i administrador de l’Association Technique de Fonderie de Belgique 1962 És autor de Metalografía del acero Barcelona 1933 Els seus estudis sobre la influència del pH de les sorres d’emmotllament en la superfície de la peça fosa han motivat que aquest fenomen sigui conegut en la bibliografia especialitzada per efecte Castells
William Murdock
© Fototeca.cat
Tecnologia
Enginyer escocès.
Havent observat que els gasos produïts per la combustió incompleta del carbó mineral en cremar feien molta llum, construí una caldera al jardí de la seva casa de Redruth i installà canonada de plom fins a totes les habitacions fou la primera installació de llum de gas L’any 1802 aquest mateix procediment fou emprat per a illuminar una gran fàbrica de Soho Vint anys després Londres i París tenien llum de gas als carrers