Resultats de la cerca

Hom els utilitza per a insuflar aire als alts forns, convertidors, etc

Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàllics La broca helicoidal , que és la més emprada, consta d’un cos cílindric al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de 125 a 130° i d’un mànec,…

Per la seva gran resistència a la tracció més petita però que la suma de les resistències parcials dels fils que el formen i la seva flexibilitat és emprat per a transmetre un esforç o efectuar un treball El cable és construït per enrotllament, en forma helicoidal, d’una o diverses capes dels seus components entorn del nucli central o ànima, que pot ésser metàllic o d’un material tèxtil generalment, cànem Per a designar la composició d’un cable cal precisar el nombre de cordons de què és format, la natura i el nombre de llurs filaments i el nombre d’ànimes i el perímetre Segons que tinguin…

La tècnica de fabricació, atesa la necessària estanquitat del recipient, és complexa En la fabricació manual d’una bota, que comença amb la preparació de les dogues laterals dites de puat , hom distingeix el llavorat amb ganivetes, per tal de deixar-les més amples del ventre que no pas de les testes el planejat amb la buidadora o plana, per a donar la curvatura adequada a la superfície interior, i el cimentat , per a afinar els cantells de manera que les dogues puguin ajustar entre elles l’operació de bastir la bota, en la qual les dogues són collocades dins un cèrcol provisional de testa,…

Per assegurar una peça plegadissa, etc, introduint-ne la punta en una anella o baga que hi ha en aquesta

El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…

com és ara la màquina d’assaig de tracció , la de flexió , la de torsió , la de duresa duròmetre, etc i, en general, la màquina corresponent a cada un dels nombrosos assaigs diferenciats existents cal destacar especialment la màquina universal d’assaig , utilitzada per a efectuar diversos assaigs de materials metàllics, la qual hom disposa per a l’assaig que hom vol efectuar tracció, compressió, flexió, plegatge, duresa o cisallatge canviant la disposició de la proveta o collocant per a cada cas el dispositiu adient o ambdues coses alhora

Els assaigs es diferencien de les proves en el fet que, mentre que l’objectiu d’aquestes és de determinar el comportament d’un component, màquina o installació en les condicions de funcionament, amb aquells hom pretén solament d’obtenir informació sobre qualitats físiques o químiques o d’ambdues del material Atesa la naturalesa de l’experiència a realitzar, hom els classifica en assaigs de característiques, de propietats mecàniques destructius, químiques, elèctriques, etc, de conformació i de defectes no destructius