Resultats de la cerca

Hom empra dos tipus de matxucadores les de mandíbules i les giratòries Les matxucadores de mandíbules consten d’un bastiment d’acer, d’una gran resistència, on van muntades dues mandíbules, l’una fixa i l’altra mòbil, revestides d’un aliatge d’acer extradur La mandíbula mòbil és accionada per un volant a través d’una biela i d’un mecanisme d’excèntrica La mandíbula mòbil, amb el moviment alternatiu, produeix la desintegració de les pedres Per a produccions elevades hom empra les matxucadores giratòries , formades per una carcassa troncocònica dins la qual es mou una altra peça, també…

És constituït per una mescla de cristalls de ferro i ferro líquid, i la seva temperatura sortint del forn és lleugerament superior a l’eutèctic 1 145°C L’escòria continguda en el masser és separada per l’acció del mall

Té per objecte produir, dins el motlle, la pressió necessària per a assegurar que el metall líquid ocupi tot l’espai, i actua també de reserva per a compensar les possibles reduccions dimensionals produïdes en la solidificació

Per a roscar a mà hom utilitza un joc de tres mascles, el de desbast , l' intermedi i el d’acabat En el roscatge a màquina és utilitzat un mascle únic i més llarg que els de roscar a mà Per a forats grossos i treballs seriats hom empra els mascles desmuntables , de pinta radial o de pinta circular

Aquesta peça va subjectada a l’extrem d’una palanca o mànec amb un punt de suport al mig i accionada per l’altre extrem mitjançant una excèntrica o un element mecànic anàleg, de manera que la massa puja i baixa i produeix els cops sobre l’enclusa Els martinets són de cop repetit i hom els fa servir per a forja lliure o sense estampa, i en general per a peces petites El martinet, anomenat també mall , era emprat en l’antiga farga catalana per a fer compacte el masser, netejar-lo d’escòries i forjar-lo Essencialment, era constituït per una grossa peça de ferro d’uns 500 kg que constituïa la…

Hom l’obté mitjançant un refredament ràpid de l’acer des d’una temperatura elevada És el component característic de l’acer trempat la seva resistència, que varia amb el contingut de carboni, va de 170 a 250 kg/mm 2 , i l’allargament és de 2,5 a 0,5% té una duresa Rockwell de 50 a 68 Observada amb el microscopi, en l’acer en què l’austenita no s’ha transformat totalment, hom distingeix les agulles de martensita sobre el fons blanc d’austenita, però si la transformació d’aquesta en martensita ha estat completa l’observació esdevé molt més difícil

Sovint hom l’anomena simplement piló