Resultats de la cerca
Es mostren 77 resultats
rellotge de caixa alta
Tecnologia
Rellotge proveït d’una caixa de fusta recolzada a terra en posició vertical i d’altura similar a la d’una persona o més gran.
Acostumen a ésser rellotges de soneria o de carilló També és anomenat rellotge de peu
rellotge
Rellotge de caixa alta policromada (Arenys de Munt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument destinat a mesurar el pas del temps i a indicar el compte de les hores i d’altres unitats de temps.
El fraccionament del dia i de la nit recolzà originàriament en el moviment aparent del Sol i dels estels per la volta celeste, i els primers rellotges aprofitaren aquest moviment, conseqüència de la rotació de la Terra, per a indicar el transcurs de les hores Instruments astronòmics com el rellotge de sol, l’ astrolabi i el nocturlabi sorgiren per a poder efectuar, indirectament o directament, la lectura de l’hora indicada pel rellotge celeste mitjançant l’observació de la posició dels astres respecte de l’horitzó local Per disposar de l’hora actualitzada en qualsevol moment, independentment…
cermet
cermet Puntes canviables per a eines de tall a alta velocitat
© Fototeca.cat
Tecnologia
Material constituït per una mescla de components ceràmics i metàl·lics, obtingut mitjançant fusió, metal·lització o sinterització.
Els materials ceràmics més emprats són òxids, carburs, borurs, siliciürs i nitrurs Els cermets permeten de combinar les propietats, en general contraposades, de llurs components, i fan així possible l’obtenció de materials que mantenen, a temperatures elevades, la resistència mecànica a la corrosió, a l’oxidació i al desgast Hom els utilitza per a fabricar resistències elèctriques, eines de tall, peces refractàries per a turbines, recobriments per a càpsules espacials, etc
parallamps
parallamps que ionitza intensament l’aire al voltant de la punta, generant impulsos d’alta tensió a partir del gradient del potencial elèctric atmosfèric; a la dreta, connexió òptima amb la terra i zona de protecció teòrica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu que consisteix en una barra metàl·lica, col·locada en un punt elevat d’una construcció i connectada a la terra mitjançant un cable de poca resistència, destinada a atraure els llamps i a facilitar-los un pas directe a la terra sense que danyin la construcció.
El parallamps, ideat per Benjamin Franklin el 1752, ha d’ésser installat a una altura suficient, atès que els llamps tendeixen a caure sobre els cossos situats en una posició més elevada, i ha d’ésser connectat elèctricament amb totes les masses metàlliques de l’edifici i aquestes amb la terra, per tal d’aconseguir que la construcció protegida s’aproximi a una gàbia metàllica gàbia de Faraday , ja que els cossos situats dins d’una gàbia d’aquest tipus no són afectats per les descàrregues elèctriques La secció de la barra i del cable ha d’ésser suficient per a conduir la descàrrega elèctrica…
oxitall
oxitallament de planxes d’acer amb una màquina automàtica de quatre capçals
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procediment de tallament de planxes metàl·liques mitjançant una oxidació local a alta temperatura.
Generalment hom el realitza amb un bufador oxiacetilènic especial, proveït d’un bec per on hom fa sortir oxigen a alta pressió un cop la zona a tallar ha estat convenientment escalfada per la flama oxiacetilènica Pot realitzar-se manualment, resseguint amb el bec del bufador el traçat prèviament realitzat sobre la planxa, o bé automàticament oxitallament a màquina, procediment en el qual el bufador o bufadors va muntat sobre un capçal que es desplaça sobre la superfície de la planxa seguint les ordres de comandament que rep d’un sistema copiador resseguint mecànicament o…
sabata
Peces de la sabata
© Fototeca.cat
Tecnologia
Calçat de cuir, feltre o altra matèria que cobreix el peu i eventualment el turmell (en la sabata alta
o borseguí
), amb sola de cuir, de goma, etc.
Les peces constitutives de la sabata que no cobreix el turmell sabata baixa eren i solen ésser, especialment en les fetes a mà, ultra la sola, la puntera, l'empenya, la llengüeta i la talonera, i les de la sabata alta la puntera, l’empenya, la llengüeta aquestes dues darreres constituïdes generalment per una sola peça, anomenada llengua , el tirant, la canya i la talonera
bugia
Parts principals d’una bugia
Tecnologia
Peça collada a la culata dels motors d’encesa per guspira que rep el corrent d’alta tensió procedent de la bobina i fa saltar la guspira a la cambra de combustió.
És composta d’un elèctrode central, envoltat d’un aïllant —de gran resistència tèrmica i bones qualitats dielèctriques— i d’un cos exterior d’acer, amb una part roscada, que conté l’elèctrode de massa separat una distància determinada de l’elèctrode central, fet de platí, níquel o manganès Les bugies són anomenades fredes o calentes , segons llur capacitat de dissipar més o menys la calor rebuda les primeres són adequades per als motors d’alta compressió, i les segones, per als motors freds Els inconvenients principals que poden presentar són l’embrutament, produït per una…
bufador
Tall esquemàtic d’un bufador de soldar
© fototeca.cat
Tecnologia
Aparell que permet d’obtenir una flama estreta i llarga de temperatura molt alta mitjançant la combustió d’una mescla d’un gas combustible i oxigen i que, dirigida a mà sobre un objecte qualsevol, serveix per a escalfar-lo o fondre’l.
És constituït per un tub mànec, que serveix per a manejar-lo, per un cap del qual entren el gas i el tub de l’oxigen i que porta enroscat, a l’altre cap, el bec , format per un tub colzat, proveït a l’extrem del broquet el conjunt, bec i broquet, és canviable, per tal d’aconseguir la flama adequada en cada cas El material més emprat en la construcció de bufadors és el llautó, i per als broquets, el coure en el bufador, l’oxigen, que surt a pressió per una tovera, es troba amb el gas i l’arrossega per dins el bec, on es fa la mescla, que, sortint a pressió pel broquet, produeix la flama de…