Resultats de la cerca

Si les partícules són carregades, és assolida mitjançant camps electromagnètics

Té com a funció impedir que determinades substàncies pols, gasos tòxics, líquids corrosius o certs efectes físics penetració, xoc, calor, radiacions, camps elèctrics, etc puguin traspassar-lo i afectar de manera indesitjada l’exterior o l’interior, segons els casos

És a dir t r = ε/γ El seu sentit físic és el temps que tarda a quedar dividida pel nombre e la densitat de càrrega d’una regió determinada del sistema, quan aquest tendeix a l’equilibri electroestàtic després d’haver-hi suprimit les fonts de força electromotriu i camps elèctrics dependents del temps

És autor de nombroses invencions i millores en els camps més diversos bombes hidràuliques, extintors d’incendis, una màquina distribuïdora de cervesa per a bars, el vàter primera patent el 1788, una màquina per a imprimir talons bancaris 1806, etc Es plantejà teòricament i pràcticament els problemes inherents a la producció en cadena i fou dels primers a proposar l’hèlix com a propulsor dels vaixells de vapor

Una tècnica habitual per a produir aquests sistemes, semblant a les que hom fa servir en microelectrònica, consisteix esquemàticament a irradiar amb raigs X un material, recobert d’una màscara o plantilla del sistema a atacar, seguidament, amb un àcid les zones radiades i a omplir els buits micromètrics resultants amb or, níquel, coure o ceràmica Troben aplicació en pantalles planes, sistemes de projecció de televisió micromiralls mòbils i en camps molt diversos, com a sensors, actuadors, dosificadors, etc

La mecànica dels medis continus parteix, doncs, de l’esquema ideal que considera que els cossos tenen una natura contínua Hom acostuma a estudiar els medis o els sistemes continus a partir de generalitzacions dels procediments emprats en la mecànica analítica, cosa que ha permès, com és el cas de la hidrodinàmica, d’investigar les propietats quàntiques dels dits medis És, però, en la descripció dels medis continus no materials, anomenats també camps , que les teories dels medis continus troben l’aplicació més remarcable camp

Hi ha aspersors fixos i aspersors giratoris Un aspersor fix és constituït essencialment per un broquet que llança el raig enlaire i una peça cònica, sobre la qual incideix, que el dispersa igualment en totes les direccions Com que tendeixen a polvoritzar molt l’aigua, no permeten de regar a una distància gaire gran, i per això són poc aplicats a l’agricultura i es reserven gairebé exclusivament per a la jardineria Entre els aspersors giratoris n'hi ha de rotació ràpida i de rotació lenta Els aspersors de rotació ràpida , provocada per la reacció que origina un canvi de direcció de l’aigua,…

El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb dos banys L’adob al crom…

Aquesta propietat és conseqüència d’una transformació en estat sòlid, sense difusió, anomenada transformació martensítica termoelàstica, caracteritzada per la mobilitat de les interfícies de martensita Els aliatges TiNi, CuZnAl i CuAlBe, i alguns acers inoxidables, presenten memòria de forma, però no poden treballar a una temperatura superior a 150ºC La recerca en aquest camp s’orienta, doncs, a trobar composicions que permetin de superar aquesta limitació, com és el cas dels aliatges CuAlNiCo i CuAlAg, millorats per mitjà de diversos procediments, i que suporten temperatures de treball que…