Resultats de la cerca

Són arbres monoics, de fulles sinuades i flors femenines en grups petits, i de fruits en gla Habita les regions temperades de l’hemisferi nord i, als Països Catalans, se’n fan set tipus principals, que creixen preferentment a la muntanya mitjana El roure africà Q canariensis , fins de 25 m d’alçària, amb fulles marcescents, ellíptiques i amb dents subagudes, es troba al nord-est i sud-est de la península Ibèrica i a les muntanyes nord-africanes El roure cerrioide Q cerrioides , fins de 20 m d’alt, amb fulles marcescents, ovades, dentades i poc piloses, és natural del nord-est de la…

Fet de fusta, més llarg que ample, de secció transversal circular o oval i més gran al ventre que a les testes, que és format per dogues encorbades a la superfície lateral i per dogues de fons a les bases, unides per 6 o 8 cèrcols de fusta o més generalment d’acer Per a l’envelliment de begudes alcohòliques hom empra exclusivament botes de roure de dogues primes, i per al transport botes més resistents, també de roure o, especialment, de castanyer, més econòmiques D’una manera general, i segons la capacitat i les característiques, les botes són anomenades barril botall, barral,…

Espècie pròpia d’Europa central i Àsia occidental, té el límit meridional al Llenguadoc Produeix una fusta blanca o rosada, de fibra sovint torçada i superfície llustrosa, molt apreciada en ebenisteria per la seva gran duresa superior a la del roure

Tenen fulles oposades imparipinnades, de folíols ovals o lanceolats, aguts i de vora dentada, flors petites disposades en panícules i fruits en sàmara D’algunes espècies hom aprofita la fusta freixe , que és dura i elàstica, semblant a la de roure, però de color més clar, i que és molt apreciada en ebenisteria i per a fer peces de precisió Les espècies presents als Països Catalans són el freixe de flor Fornus , propi, sobretot, de les terres submediterrànies orientals, però que reapareix a les muntanyes valencianes, el freixe de fulla gran F excelsior , comú a l’Europa central…

Les seves propietats són molt pròximes de les de l’escorça de roure, i ambdues menes d’escorça es confonen en la pràctica sota el mateix nom La seva anàlisi tànnica dóna en mitjana els valors següents tanins 10,0 4-17% no tanins solubles 5,5 4-9% insolubles 71,5 aigua 13,0 El taní de l’escorça d’alzina pertany al grup dels tanins hidrolitzables la seva constitució química és molt complexa i no ben coneguda Un dels seus elements fonamentals és l’àcid ellàgic L’escorça d’alzina dóna a les pells un color marró groguenc molt estimat i és utilitzada encara en la fabricació de sola d’…

El parquet tradicional és de peces parallelepipèdiques de roure, d’avet o d’alzina, d’unes dimensions variables entre 300 i 750 mm o 800 i 2000 mm de longitud, 50 i 105 mm d’amplada i 24 mm de gruix, generalment emboetades i collocades damunt uns llistons d’assentament fixats al sòl Aquests parquets solen rebre el nom del país de procedència o d’algun objecte semblant a llur composició geomètrica així, hom parla de parquet a l’anglesa, parquet d’espina de peix , etc Els elements del parquet modern solen consistir en un conjunt de petites peces de superfície rectangular d’alzina,…

Antigament era anomenat adob de blanqueria per tal de distingir-lo de l’adob a l’alum

La substància lígnia es caracteritza pels feixos de fibres separats entre ells per ramades medullars en sentit radial aquestes, de vegades molt aparents, reben el nom de malles i formen teixits en capes successives de període anual La part més ferma i compacta és la més propera al cor, i la més feble i blanquinosa és l’albeca, immediata a l’escorça La matèria que el tronc aporta és apta per a la construcció de bastiments i de mobiliari Hom anomena fusta tova aquella que, com la d’avet o la de balsa, tenen poc pes específic, fusta dura la que té un pes específic elevat, com la del pi resinós,…

Damunt aquest llit hom estén un cuir, sobre el cuir s’espargeix una altra capa d’escorça, damunt aquesta un altre cuir, i així successivament fins a omplir la bassa Aleshores el taní de l’escorça es difon lentament per capillaritat dins les fibres del cuir i es va fixant de forma irreversible tot tapant els porus, i dóna, finalment, una sola més impermeable, més compacta i de més bona qualitat Actualment la colga ja gairebé ha estat abandonada, perquè és un procés massa lent i antieconòmic