Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
braç
Tecnologia
En una palanca, distància entre el punt de suport i el punt d’aplicació de la força mesurada perpendicularment a la direcció de la dita força.
Comunament hom distingeix el braç de potència i el braç de resistència
braç
Tecnologia
Distància del punt de referència a la recta d’acció de la força.
braç mecànic
Tecnologia
En robòtica, sistema mecànic articulat, amb diversos graus de mobilitat i amb un sistema de control, que té per objecte la prensió i el desplaçament d’objectes.
balancí
Tecnologia
Palanca amb un braç horitzontal, emprada per a perforacions per percussió.
L’ún dels extrems del braç és accionat mecànicament, i en l’altre extrem hi ha la barrina
planímetre
Tecnologia
Instrument apte per a mesurar mecànicament àrees de figures planes.
És un cas particular d'integròmetre que permet de determinar l’àrea d’una figura plana en resseguir amb l’estilet o punxó fixat a l’extrem del braç traçador de l’instrument, la corba tancada o el contorn de la figura Aquest braç està equipat d’una lupa per tal de facilitar la tasca de seguir el contorn de l’àrea a mesurar Pot ésser de compensació polar, amb braç polar o amb rodatge polar El primer permet de mesurar aproximadament àrees en mapes o plànols i el segon és utilitzat per a realitzar mesures sobre diagrames en cintes contínues Si bé aquest…
cigonyal
Cigonyal d’un motor de quatre cilindres amb tres suports de bancada o colls
© Fototeca.cat
Tecnologia
Arbre de transmissió de força que fa de manovella del conjunt biela-manovella i transforma els moviments alternatius en moviments de rotació (motors d’explosió, per exemple), o viceversa (premses mecàniques excèntriques).
També és anomenat colzet , en els telers El cigonyal té un colze per a cada biela de la màquina o del motor El colze rep la biela en el monyó , que gira descentrat al voltant de l’eix de rotació del cigonyal El monyó que constitueix l’eix de rotació del cigonyal és el coll o suport de bancada El braç és la part del cigonyal que uneix el monyó i el coll Hi sol haver un braç a cada costat del monyó i un coll per a cada braç, bé que hi ha cigonyals de compressors que només tenen un coll, un braç i el monyó, i cigonyals de motors lleugers de dos…
aspersor
aspersor giratori
Tecnologia
Aparell utilitzat en les instal·lacions de regatge per aspersió, que serveix per a escampar, en forma de pluja, l’aigua que li arriba, a una certa pressió, originada per una instal·lació de bombament o bé per un dipòsit en un nivell més alt.
Hi ha aspersors fixos i aspersors giratoris Un aspersor fix és constituït essencialment per un broquet que llança el raig enlaire i una peça cònica, sobre la qual incideix, que el dispersa igualment en totes les direccions Com que tendeixen a polvoritzar molt l’aigua, no permeten de regar a una distància gaire gran, i per això són poc aplicats a l’agricultura i es reserven gairebé exclusivament per a la jardineria Entre els aspersors giratoris n'hi ha de rotació ràpida i de rotació lenta Els aspersors de rotació ràpida , provocada per la reacció que origina un canvi de direcció de l’aigua,…
robot industrial
Tecnologia
Robot manipulador que pot posicionar i orientar materials, peces, eines o dispositius especials per a l’execució de tasques diverses en les diferents etapes de la producció industrial.
Els robots industrials clàssics tenen tres graus de mobilitat i, en funció de l’espai de treball que generen, es classifiquen en robots cartesians , quan aquest espai té forma cúbica, robots cilíndrics , quan generen un espai cilíndric, robots polars , si el generen en forma de cúpula, i robots de braç articulat quan el seu espai de treball no té una forma definida Els robots industrials considerats no clàssics tenen més de tres graus de llibertat Cal destacar el robot industrial antropomòrfic , capaç de generar un espai de treball gairebé esfèric, i el robot SCARA , amb un…
grua
Grues al port de Barcelona
© Lluís Prats
Tecnologia
Màquina emprada per a l’elevació de càrregues, per mitjà d’una cullera o d’un ganxo suspès d’un cable, i per a llur moviment a petites distàncies.
Des d’un punt de vista constructiu existeixen nombrosíssimes varietats de grues, puix que hom les adapta a cada necessitat concreta Fonamentalment, consisteixen en un cos o estructura metàllica proveït d’un torn de tracció on s’enrotlla el cable d’elevació de la càrrega L’estructura és generalment mòbil construïda sobre carrils o proveïda de rodes amb pneumàtics, erugues, etc i té un braç o ploma giratori, rígid o articulat, per l’extrem del qual passa el cable d’elevació Les grues de poca potència fins a 20000 kg, aproximadament poden ésser muntades sobre carretons, plataformes mòbils,…