Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
càrter
Tecnologia
Caixa metàl·lica, generalment de fosa o d’alumini fos, que conté el cigonyal, les bieles i els pistons i, en molts motors de quatre temps, tots els òrgans de la distribució, i els protegeix de la pols i de l’aigua.
Consta de dues parts el càrter superior o bancada i el càrter inferior aquest darrer, que sovint és de palastre estampat, serveix de dipòsit d’oli en els motors de quatre temps i de cambra per a l’admissió i la compressió preliminar de la mescla en els de dos temps
bancada
Tecnologia
Peça —o conjunt de peces unides en una— constituent dels motors endotèrmics, que n’és l’estructura fonamental.
Porta muntats els coixinets entre els quals gira el cigonyal, que hi resta suspès, uneix entre ells els diversos grups mecànics constituents del motor, tanca i protegeix al seu interior els òrgans rotatius i l’oli lubrificant, subjecta el motor a l’estructura que el sosté bastidor, en els automòbils una quaderna del buc o les ales, en els avions, posseeix els orificis del pas de l’oli pels suports de l’arbre de lleves, per les guies de les vàlvules i taquets quan les vàlvules són laterals i és proveïda dels diversos plans i brides d’acoblament dels cilindres, si s’escau, i de les culates, de…
cicle
Tecnologia
Sèrie d’operacions efectuades pels gasos operants al cilindre i que es repeteixen periòdicament.
Al cicle de quatre temps , hom hi distingeix les fases següents admissió, compressió, explosió i escapament Teòricament, l' admissió comença en obrir-se la vàlvula d’admissió amb el pistó al PMS punt mort superior i s’acaba al PMI punt mort inferior En aquest punt comença la compressió de la mescla, i amb la vàlvula d’admissió tancada el pistó puja fins al PMS Llavors té lloc l' explosió , i els gasos s’expandeixen empenyent el pistó cap al PMI tot seguit s’obre la vàlvula d' escapament , i el pistó, aprofitant l’impuls, puja cap al PMS expulsant fora del cilindre els gasos cremats A la…
convertidor de parell
Tecnologia
Dispositiu que transmet el parell motor d’un arbre, anomenat conductor, a un segon arbre, anomenat conduït, i amb el qual hom aconsegueix de variar uniformement la velocitat de gir d’aquest segon arbre i evita les variacions discontínues que apareixen en els canvis de marxa d’engranatges.
El més emprat és el convertidor hidràulic de parell , que consisteix en una bomba d’àleps solidària amb l’arbre conductor, una turbina que acciona l’arbre conduït i una corona fixa amb àleps d’inclinació variable, tot això dins un càrter ple d’oli En girar, l’arbre conductor impulsa l’oli, que incideix sobre la turbina, la qual fa girar l’arbre conduït La corona fixa fa d’intermediari entre la bomba i la turbina, de manera que segons la inclinació del raig d’oli varia el parell transmès a la turbina Hom els utilitza en els canvis de marxes automàtics
trepant

Trepant
© Dreamstime
Tecnologia
Oficis manuals
Aparell mecànic portàtil més o menys perfeccionat, emprat per a subjectar la broca i imprimir-li els moviments de rotació i d’avanç en els treballs de fer forats a diversos materials sòlids i més o menys durs.
Alguns trepants, anomenats trepants de pit , són constituïts per una armadura proveïda d’un engranatge cònic que transmet, tot multiplicant-lo, el moviment d’una maneta accionada manualment a un portabroca i que té a l’extrem oposat una placa metàllica de forma adequada perquè qui hi treballa pugui recolzar-hi el pit, per tal d’assegurar la posició de l’eina i per produir l’avanç longitudinal Uns altres trepants, anomenats trepants de pistola , són proveïts d’un petit motor elèctric, tancat en un càrter que té, en un extrem, un agafador en forma d’empunyadura, i a l’altre extrem dona pas a l’…
segment
Tecnologia
Cadascun dels anells d’acer, de secció generalment rectangular o trapezial, que hom introdueix en unes ranures especialment practicades a la perifèria de l’èmbol d’un motor per tal que serveixin de junta entre l’èmbol i la camisa del cilindre.
En un èmbol, que normalment té quatre segments o tres, en els motors de poca cilindrada i ràpids, hom distingeix els segments de compressió, els rascadors i els recollidors d’oli Els segments de compressió solen ésser de secció rectangular o trapezial i són dipositats, en nombre d’un o dos, a la part més pròxima a la cambra de combustió Els segments rascadors solen tenir la secció semblant a la d’una ungla, són disposats sota els de compressió i tenen per finalitat rascar l’oli de la camisa Els segments recollidors d’oli solen ésser de perfil en C i són disposats en ranures que tenen uns…
cilindre
Tecnologia
Peça metàl·lica amb un buit constructiu cilíndric dins el qual es mou un pistó (d’un motor, d’una màquina de vapor, d’un cilindre pneumàtic o hidràulic, etc).
En els motors són generalment de fosa, i, en el cas dels motors policilíndrics refredats per aigua, són agrupats en una sola peça, el bloc motor, a l’interior del qual hi ha els canals per on circula l’aigua En els motors refredats per aire, cada cilindre és independent i porta al seu voltant aletes, entre les quals circula l’aire de refredament impulsat per un ventilador o simplement per la marxa del mateix vehicle Els cilindres van muntats separadament en el càrter del cigonyal unitàriament els monocilíndrics, radialment en els motors en estrella, transversalment en molts motors en línia i…
lubrificació

Esqeuma de lubricació d’un motor d’automòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Acció i efecte de lubrificar.
La lubrificació té per objectiu de reduir el fregament entre les superfícies sòlides que llisquen en contacte mutu per tal de disminuir les pèrdues d’energia i el desgast de les peces Hom l’aconsegueix interposant entre les superfícies una substància oliosa o greixosa, anomenada lubrificant , amb la qual cosa hom substitueix el fregament entre les superfícies seques pel fregament intern del lubrificant Hom assoleix la lubrificació perfecta, anomenada lubrificació fluida , quan les dues superfícies sòlides resten completament separades pel lubrificant aleshores la força de fregament és…
anell deflector
Tecnologia
Ressalt perifèric treballat en un arbre o anell adaptat en aquest, que serveix per a projectar l’oli de greixar (que flueix per la superfície de l’arbre) contra un càrter que fa les funcions de cubeta de recuperació.
Els anells deflectors ajuden a impedir les fuites d’oli pels premsaestopes