Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
heliotècnia
Física
Tecnologia
Tècnica que té per objecte l’estudi i l’explotació de totes les possibilitats que ofereix l’energia solar.
Actualment l’heliotècnia ha assolit un desenvolupament notable entre les realitzacions experimentals cal destacar la construcció de forns solars, la d’insoladors per a obtenir aigua calenta o per a potabilitzar aigua marina i la de centrals solars per a obtenir, mitjançant fotopiles, energia elèctrica
autocongrenyament
Tecnologia
Mètode de congrenyament aplicat a les canonades en què els congrenys emprats són de diàmetre lleugerament més gran que aquelles.
En injectar aigua a pressió la canonada es dilata fins a obligar els congrenys a eixamplar-se i es deforma plàsticament i, per tant, en deixar d’injectar l’aigua a pressió no retorna a la seva dimensió inicial, mentre que aquells, en fer-ho elàsticament, tendeixen a retornar a llur diàmetre inicial i estrenyen fortament la canonada de manera que resti ben congrenyada S'aplica especialment per enfortir les conduccions forçades fetes de formigó, de les centrals hidroelèctriques
bateria d’acumuladors
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Agrupament d’acumuladors de plom, i a vegades de ferroníquel, connectats en sèrie o en paral·lel.
Les bateries d’acumuladors són emprades en aquells casos en què cal disposar d’una considerable quantitat d’energia També han estat utilitzades en les xarxes industrials de corrent continu, i encara són emprades com a bateria tampó a les centrals telegràfiques i telefòniques i en dispositius industrials de control, vigilància, alarma, etc, en què cal disposar de corrent en cas de manca del forniment de la xarxa Actualment hom fabrica bateries completament estanques a base d’acumuladors Ni-Cd miniaturitzats, emprades especialment en aparells portàtils, on poden substituir amb…
aire comprimit
Tecnologia
Aire sotmès, generalment mitjançant un compressor, a una pressió superior a l’atmosfèrica.
L’increment d’energia que posseeix l’aire quan ha estat comprimit és aprofitable, en expandir-se, per a obtenir un treball mecànic o produir un corrent d’aire L’aire comprimit és fàcil i econòmic d’acumular i de transportar i, per tant, pot ésser usat a distàncies considerables de la font de proveïment compressor, acumulador o botella A més del seu baix cost, l’aire comprimit permet de fer installacions en les quals, amb una sola font de proveïment, hom pot obtenir pressions diferents per a diversos usos Té l’avantatge, davant els altres agents de transmissió d’energia aigua, vapor,…
dessalatge
© Fototeca.cat
Tecnologia
Procés d’obtenció d’aigua potable a partir d’aigua que, per la concentració de sals, no és apta per a usos industrials o domèstics.
El dessalatge és necessari quan l’extracció intensiva d’aigua en les zones properes a la mar provoca el descens del nivell freàtic i, doncs, la infiltració de l’aigua de la mar a la capa freàtica, amb el consegüent augment de la salinitat També cal procedir al dessalatge quan manca totalment l’aigua potable, sobretot arran de mar, on és més fàcil l’emplaçament de la població Teòricament, l’energia necessària per a separar una part del dissolvent de la dissolució és independent del mètode emprat i només depèn de la diferència de concentracions entre la dissolució inicial i la dissolució final…
robot
© Fototeca.cat
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Màquina automàtica capaç de manipular objectes, executar operacions i moviments diversos segons un programa que pot ésser modificable o adaptable, i que pot anar equipat amb sensors per tal de detectar els senyals d’entrada i les condicions ambientals.
Segons el seu comandament els robots poden ésser dirigits a distància quan reprodueixen moviments o ordres d’un generador remot, regulables quan executen moviments concrets mitjançant comandes manuals, programables si llurs moviments són guiats per un programa i intelligents si, a més, tenen capacitat per a modificar llur comportament d’acord amb l’observació de l’entorn per mitjà de sensors El mot “robot” del txec robota , ‘treball forçat’ fou creat per l’autor dramàtic Karel Čapek-Chod el 1920 en una de les seves peces de teatre, RUR Rossum's Universal Robots, per denominar un androide…
automàtica
Tecnologia
Ciència i tècnica dels sistemes automàtics.
Aquest terme fou utilitzat per primer cop per L Torres Quevedo, el qual classificà els elements que componien els sistemes automàtics en òrgans d’acció, òrgans de mesura, òrgans de govern i òrgans de transmissió Cal distingir entre automàtica teòrica i aplicada La primera consisteix en l’estudi matemàtic del comportament dels sistemes automàtics, mentre que la segona tracta dels problemes pràctics de l’automatització L’automàtica, doncs, presenta lligams de relació amb les matemàtiques, la teoria de la informació, la informàtica i l’enginyeria Els sistemes automàtics presenten de forma més o…
turbina
© Corel / Fototeca.cat
Física
Tecnologia
Motor rotatiu que transforma l’energia cinètica, potencial, interna o de pressió d’un fluid en energia mecànica.
Hi ha tres tipus fonamentals de turbines, segons la natura del fluid emprat les hidràuliques, les de gas i les de vapor Les turbines hidràuliques són motors atèrmics rotatius mitjançant els quals es transfereix i es transforma l’energia potencial de l’aigua en un treball útil, com l’accionament d’un alternador, derivades de les primitives rodes hidràuliques, sobre les quals tenen els avantatges que permeten d’aconseguir un nombre molt elevat de voltes i un rendiment de fins el 96% Poden ésser classificades, segons la direcció en què arriba l’aigua, en turbines radials centrífugues o…
carbó de pedra
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…