Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
pneumàtica

Pneumàtica Vista escorxada d’un cilindre pneumàtic d’efecte doble per a càrregues i frequüències dels cicles de treball elevades
© Fototeca.cat
Tecnologia
Conjunt de tècniques basades en la utilització de l’aire comprimit com a fluid transmissor d’esforços, per a l’accionament a distància de diversos dispositius funcionals.
A més de les seves aplicacions ja clàssiques comandament de vàlvules, frens, portes, etc, la pneumàtica és una tècnica molt valuosa en l’automatització industrial, que permet d’ésser aplicada en molts casos a la indústria mitjana i petita Els dispositius pneumàtics emprats en l’automatització industrial presenten els avantatges d’ésser normalitzats, d’un preu moderat i de fàcil manteniment en servei són de disseny simplificat i tenen una fiabilitat elevada L’ús de l’aire comprimit s’ha generalitzat, entre altres motius, a causa de la seva disponibilitat inexhaurible i pel fet de no ésser…
rellotge sincrònic
Tecnologia
Rellotge que aprofita l’alternança del corrent elèctric de la xarxa com a element oscil·latori regulador del seu moviment.
Un motor sincrònic és impulsat pel corrent elèctric de 50 cicles per segon 60 a Amèrica i mou un tren d’engranatges portadors de les busques En aquest rellotge el corrent elèctric fa el doble paper de motor i de regulador Fou introduït l’any 1918
cicle Sabathé
Tecnologia
Cicle mixt entre el cicle d’Otto i el cicle dièsel en el qual, després de la fase de compressió adiabàtica, ve, com en el cicle d’Otto, una fase de combustió a volum constant i, després, com en el cicle dièsel, una fase de combustió a pressió constant.
A igualtat de relació de compressió, el rendiment del cicle Sabathé resulta intermedi entre els cicles d’Otto i dièsel Si hom augmenta la calor subministrada a volum constant i redueix la subministrada a pressió constant, el rendiment tèrmic s’aproxima al del cicle Otto, mentre que si hom redueix la calor subministrada a volum constant i augmenta la corresponent a pressió constant, aleshores el rendiment s’aproxima al del cicle dièsel
comptacops
Tecnologia
Giny comptador que serveix per a mesurar el nombre de cicles complets que realitza un òrgan mecànic durant un cert període de temps.
Atès que el sistema funciona per impulsos, també pot ésser utilitzat per a comptar les voltes que realitza un mecanisme giratori, i aleshores rep el nom de comptavoltes
instrumentació
Tecnologia
Branca de l’enginyeria que estudia la construcció i la utilització d’instruments, o sistemes d’instruments (especialment instruments de mesura) per a detectar, observar, mesurar, analitzar, comprovar, calibrar, controlar i regular fenòmens físics i per a enregistrar, processar i comunicar les dades corresponents a aquests fenòmens.
La importància de la instrumentació dins la ciència i la tecnologia ha d’ésser relacionada amb la importància de la mesura en el mètode científic Malgrat que la mesura de magnituds físiques simples es troba als orígens de la ciència, la instrumentació com a art de mesura precisa és recent Al s XIX, molts dels fenòmens i les magnituds dels quals s’ocupa la instrumentació eren desconeguts o, si més no, mal compresos Una dimensió tan fonamental com el temps era mesurada d’una manera rudimentària amb clepsidres i rellotges de sorra, fins que les observacions de Galileu sobre el pèndol suggeriren…
motor dièsel

Secció d’un motor dièsel d’injecció directa (a l’esquerra) i esquema del seu funcionament (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Motor de combustió interna en què el combustible és injectat a la cambra de combustió, on hi ha aire que ha estat comprimit pel pistó.
La compressió augmenta la temperatura de l’aire fins a uns 900°C, per la qual cosa el combustible, que entra vaporitzat mitjançant la injecció , s’inflama espontàniament Els motors dièsel poden funcionar amb cicles de dos temps i de quatre, idèntics als dels motors d’encesa per guspira La diferència més notable entre els motors dièsel és la forma en què el combustible i l’aire són barrejats En un motor amb injecció directa el combustible és injectat dins el cilindre, on la part superior del pistó, proveïda d’un buidat, constitueix una cambra de combustió El broquet d’injecció ha…
rellotge biològic
Tecnologia
Rellotge basat en el fet que certs mecanismes bioquímics i fisiològics que posseeixen els animals vertebrats generen constantment diferents ritmes elèctrics, alguns de freqüència força estable (9-10 cicles per segon), detectables mitjançant un encefalograma.
Alguns dels ritmes biològics generats pels éssers vius tenen relació amb els moviments de la Terra migració dels ocells, moviment de les flors Altres ritmes biològics no estan determinats pels moviments planetaris, com ara els que generen el ritme cardíac o la cadència respiratòria Els rellotges biològics determinen l’entrada en activitat i la interrupció de les diverses activitats internes de l’ésser viu En la generació i l’organització d’aquests ritmes hi té un paper important la melatonina, coneguda com l’hormona de la son
assecadora

Assecadora directa contínua de tambor rotatiu
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu, màquina o instal·lació que serveix per a assecar alguna cosa.
Les assecadores, en llurs diverses concepcions, són àmpliament emprades en processos industrials i en usos domèstics entre aquests darrers hom troba, per exemple, l’assecadora de roba Les assecadores industrials, aparells o installacions destinats a assecar diverses matèries o productes, tals com cuirs, tèxtils, productes alimentaris, químics, etc, han de resoldre operativament tres problemes fonamentals crear les condicions termodinàmiques necessàries per a l’eliminació del líquid sense alterar les qualitats desitjades del producte que hom asseca, eliminar el vapor produït en l’assecatge i…