Resultats de la cerca

Basada en els treballs del matemàtic anglès GBoole 1847, assolí importància pràctica amb els mètodes de Shannon 1938 i d’altres Té importants aplicacions en automàtica, informàtica, electrotècnia i electrònica, com, per exemple, per al tractament automàtic de dades, el càlcul i el control numèrics, la telefonia automàtica, la conversió analògica digital, i especialment, els sistemes automàtics combinatoris i seqüencials Generalment hom empra l’anomenada lògica binària , que permet d’expressar convenientment l’estat de magnituds, quantitats, posicions, etc, que només poden prendre dos valors,…

Són avisadors les senyalitzacions, els timbres, botzines i sirenes, els aparells d’alarma, etc, així com certs aparells de mesura sovint connectats a circuits elèctrics d’avís

Els mecànics poden ésser intègrafs intègraf o integròmetres integròmetre Els integradors electrònics poden efectuar la integració directament sobre un senyal analògic mitjançant amplificadors operacionals, bé que pel mostreig d’un senyal digital i el seu processament mitjançant circuits integrats o bé mitjançant un programa que calculi la funció integral

El seu funcionament implica una sèrie de funcions lògiques que se succeeixen en un ordre definit en el temps a més dels elements propis dels circuits combinatoris, hi ha algun tipus de memòria Posseeixen una sèrie d’estats discrets, de manera que cadascun d’ells és determinat pels anteriors Són un tipus d’automatismes molt corrent

Són de dimensions petites màquina de calcular de butxaca o de taula i consten d’un teclat tecles numèriques, d’operació i de funció per a l’entrada de les dades, i una pantalla per a la visualització dels resultats, que pot ésser de díodes luminescents o de cristall líquid El funcionament de la màquina de calcular és basat, igual que el dels ordinadors, en la lògica dels circuits electrònics integrats lògica electrònica Algunes màquines de calcular són programables, tenen nombroses memòries i, amb les adequades interfícies, poden ésser connectades a visualitzadors de pantalla gran,…

És efectuada generalment per mitjà d’ones radioelèctriques, les quals, en ésser captades pel receptor del vehicle o del giny, actuen sobre els servomecanismes que accionen els timons, les rodes i els altres elements de direcció En alguns casos l’emissió d’ones és feta per mitjà d’impulsos, d’acord amb una determinada llei segons la qual ha estat regulat el receptor prèviament, que actuen sobre uns relevadors que tanquen els circuits elèctrics dels servomotors, mentre que en altres casos l’emissió és contínua i la modulació de les ones repercuteix a bord del vehicle o del giny en forma de…

Emprat des de temps prehistòrics en monedes, recobriments, estris, fils, revestiments del buc de vaixells de fusta, claus, fils, etc, fou un dels primers productes metàllics d’ús industrial, especialment quan hom necessitava un metall resistent a la corrosió, que presentés una certa resistència mecànica i que fos fàcil de treballar Assolí un gran ús en la fabricació de bescanviadors de calor, calderes, autoclaus, etc, i, especialment en les indústries cervesera i de l’alcohol, fou considerat com el material més adequat En l’actualitat ha estat substituït en gran part per l’acer inoxidable…

De manera general, un aparell d’alarma consta de dues parts un mecanisme detector que en el cas més simple pot ésser la vigilància de l’home mateix, però que pot consistir també en detectors de pressió, de temperatura, de nivells de líquids, en circuits elèctrics o electrònics, en analitzadors químics o d’altres mitjans automàtics de vigilància que capta la variació provocada per l’anomalia del sistema controlat, i un mecanisme d’avís que, connectat amb el detector, dispara senyals acústics, lluminosos, hertzians, etc Eventualment, l’aparell d’alarma pot constar també d’un mecanisme de…

Hom l’anomena també botó polsador i és emprat en nombrosos casos per a posar en funcionament un aparell o una màquina, per a parar-los, per a fer un comandament a distància, etc Pot actuar directament o bé mitjançant un aparell auxiliar, com ara un relé, un contactor, etc

Generalment reversibles, solen tenir un òrgan que impedeix qualsevol estat o posició intermedis, inestables Són emprats, especialment, per a triar entre situacions de “pas” o “no pas” o de “tot” o “res”