Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
conductor | conductora
Tecnologia
Dit d’aquell òrgan mecànic que transmet un moviment, de rotació o de translació, a un altre òrgan, anomenat conduït.
parallamps

parallamps que ionitza intensament l’aire al voltant de la punta, generant impulsos d’alta tensió a partir del gradient del potencial elèctric atmosfèric; a la dreta, connexió òptima amb la terra i zona de protecció teòrica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu que consisteix en una barra metàl·lica, col·locada en un punt elevat d’una construcció i connectada a la terra mitjançant un cable de poca resistència, destinada a atraure els llamps i a facilitar-los un pas directe a la terra sense que danyin la construcció.
El parallamps, ideat per Benjamin Franklin el 1752, ha d’ésser installat a una altura suficient, atès que els llamps tendeixen a caure sobre els cossos situats en una posició més elevada, i ha d’ésser connectat elèctricament amb totes les masses metàlliques de l’edifici i aquestes amb la terra, per tal d’aconseguir que la construcció protegida s’aproximi a una gàbia metàllica gàbia de Faraday , ja que els cossos situats dins d’una gàbia d’aquest tipus no són afectats per les descàrregues elèctriques La secció de la barra i del cable ha d’ésser suficient per a conduir la descàrrega elèctrica…
mecanisme d’encèntrica
Tecnologia
Mecanisme de transmissió de moviment entre dos elements rígids en el qual l’element conductor transmet al conduït un moviment alternatiu de translació o de rotació segons una llei determinada.
Aquesta llei determina el perfil de l’element conductor, el qual és generalment cilíndric i té moviment de rotació L’element conduït pot ésser una tija guiada, recolzada per un extrem en l’element conductor excèntric de primera espècie, o una palanca que oscilla al voltant d’un eix fix excèntric de segona espècie L’extrem d’aquest element que és en contacte amb l’element conductor pot ésser d’aresta viva, de plat pla o taquet, de plat esfèric, o pot consistir també en un petit corró que anulla tot el fregadís entre les superfícies en contacte Hom els…
convertidor de parell
Tecnologia
Dispositiu que transmet el parell motor d’un arbre, anomenat conductor, a un segon arbre, anomenat conduït, i amb el qual hom aconsegueix de variar uniformement la velocitat de gir d’aquest segon arbre i evita les variacions discontínues que apareixen en els canvis de marxa d’engranatges.
El més emprat és el convertidor hidràulic de parell , que consisteix en una bomba d’àleps solidària amb l’arbre conductor, una turbina que acciona l’arbre conduït i una corona fixa amb àleps d’inclinació variable, tot això dins un càrter ple d’oli En girar, l’arbre conductor impulsa l’oli, que incideix sobre la turbina, la qual fa girar l’arbre conduït La corona fixa fa d’intermediari entre la bomba i la turbina, de manera que segons la inclinació del raig d’oli varia el parell transmès a la turbina Hom els utilitza en els canvis de marxes automàtics
junta universal

Dos tipus de juntes universals
© Fototeca.cat
Tecnologia
Tipus d’acoblament que permet la transmissió del moviment de rotació entre dos arbres d’eixos geomètrics coincidents, però que formen entre si un cert angle (fix o variable).
És constituït per la combinació de dues forquilles muntades cadascuna d’elles sobre un dels extrems de cada arbre i una creueta que les uneix Té l’inconvenient que la velocitat de l’arbre conduït, essent constant la del conductor, varia al llarg d’una rotació, oscillant entre un màxim i un mínim respectivament per damunt i per sota de la velocitat del conductor, i essent més gran aquesta oscillació com més gran és l’angle que formen els dos arbres per a grans velocitats de rotació, això provoca oscillacions torsionals molt pertorbadores És el tipus de dispositiu que…
galvanoplàstia
Tecnologia
Tècnica per a l’obtenció d’objectes metàl·lics per electroformació (electròlisi) a partir de models (motlles) que actuen com a negatiu de l’objecte i que després hom separa, totalment o parcialment, de la peça obtinguda.
El motlle ha d’ésser constituït per un material químicament inert, indeformable en les condicions de l’electròlisi i que pot ésser conductor o no en aquest segon cas hom ha de preparar prèviament la superfície del motlle per tal que esdevingui conductor Els materials més emprats en la construcció de motlles són, d’entre els conductors, l’acer, el níquel, el coure, el llautó, l’alumini i el zinc, i d’entre els no conductors, les resines epoxi, les resines viníliques, el guix, la cera i la fusta
embragatge

Esquema i principi de funcionament d’un embragatge d’automòbil
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mena d’acoblament temporal que permet d’assegurar l’enllaç —o la separació— de dos arbres o dos òrgans giratoris coaxials per tal d’efectuar —o d’interrompre— la transmissió del moviment i del parell de forces de l’un a l’altre.
Les finalitats de l’embragatge són de facilitar la conducció de l’òrgan conduït i el funcionament del dispositiu motor, principalment assegurant una arrencada progressiva, de canviar el sentit de rotació i la velocitat de l’òrgan conduït sense alterar els del motor, d’aturar-lo sense necessitat d’aturar el motor, d’estalviar potència en els períodes que no actua i de desconnectar-lo quan les condicions de funcionament no són adequades En els automòbils, aquest mecanisme serveix per a fer que el cigonyal del motor es desacobli de l’arbre primari del canvi de marxes desembragatge i per a…
arbre motor
Tecnologia
Arbre que, en un sistema de transmissió, transmet el seu moviment a un altre arbre.
És anomenat també arbre de comandament i arbre conductor
excèntric | excèntrica

Exemples de mecanismes d’excèntrica segons la llei del moviment (a dalt) i segons el contacte entre els elements conductor i conduït (a baix)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dit de qualsevol peça que gira al voltant d’un eix que no passa pel seu centre.
conduït | conduïda
Tecnologia
Dit de l’òrgan o element mecànic que rep moviment de rotació o translació per mitjà d’un motor o conductor.