Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
tetraacetat de plom
Química
Tecnologia
Cristalls incolors o d’un lleuger color de rosa, solubles en àcid acètic calent, benzè i cloroform, que es fonen a 175°C.
És obtingut per reacció del mini Pb 3 O 4 amb àcid acètic en presència d’anhídrid acètic És emprat com a oxidant selectiu en síntesi orgànica
acetat de plom (II)
Química
Tecnologia
Sòlid cristal·lí blanc, soluble en aigua i glicerol i poc soluble en alcohol, que es fon a 280°C.
Hom l’obté per acció de l’àcid acètic sobre el litargiri o làmines molt fines del metall Forma un trihidrat, anomenat sucre de plom , també cristallí i blanc, que perd aigua per escalfament a 75°C i es descompon a 200°C, i és emprat en la preparació de sals insolubles de plom, com a mordent en la tinció del cotó, com a impermeabilitzant, en la manufactura de vernissos, en medicina i com a reactiu analític
òxid de cobalt
Química
Tecnologia
Cadascun dels composts binaris que forma el cobalt amb l’oxigen.
Hom prepara l’òxid de cobaltII, CoO, per deshidratació de l’hidròxid o per dissociació del carbonat en recipient tancat Són pólvores grises cristallines que es fonen a 1 900°C sense dissociar-se De color blau, a vegades matisat de verd, en solució sòlida amb uns altres òxids bàsics pot donar uns altres colors verd de Rinmann CoO + ZnO, rosa de cobalt CoO + MgO L’òxid cobaltós-cobàltic salí, Co 3 O 4 , és el que hom obté industrialment conté gairebé sempre una proporció indefinida d’òxid de cobaltII i és fàcilment atacat pels àcids, amb obtenció de la sal cobaltosa corresponent També és…
cobalt

Extracció del cobalt de minerals rics
Química
Tecnologia
Element de transició del bloc d, situat entre els elements del bloc s i els del bloc p de la taula periòdica; el nom li ve de l’alemany kobold, que significa ‘fetiller’.
Té un sol isòtop natural el núclid 59, i 10 núclids artificials 54, 55, 56, 57, 58 i 58 m, 60 i 60 m, 61 i 62 Metall blanc, dúctil i malleable, descobert per Georg Brandt el 1735 Graus d’oxidació del coballt el +3, el +2, que és l’únic estable per a les sals simples en solució, el +1, que ha estat assenyalat per Manchot el 1926, i el +4, que es dóna segurament en l’òxid CoO 2 i en alguns complexos N’hi ha dues varietats allotròpiques la varietat α, que cristallitza en el sistema hexagonal compacte c/a = 1,6, estable a les temperatures ordinàries i que es transforma lentament per sobre de 450…