Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
cua d’oreneta
Encaix de cua d’oreneta
Tecnologia
Mena d’encaix múltiple, constituït per un conjunt de metxes i mosses de forma trapezial complementària, apte per a unir peces en sentit longitudinal o transversal.
ala de mosca
Tecnologia
En la indústria mecànica, tipus de perfil de forma trapezial que hom dóna (en les dues formes complementàries: mascle i femella) a la part per on s’insereixen dues peces o mecanismes.
Utilitzat com a encaix múltiple en fusteria rep el nom de cua d’oreneta
martinet
Martinet
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument per a forjar i batre metalls, que consisteix essencialment en una peça grossa mòbil que hom deixa caure sobre el metall col·locat en una enclusa.
Aquesta peça va subjectada a l’extrem d’una palanca o mànec amb un punt de suport al mig i accionada per l’altre extrem mitjançant una excèntrica o un element mecànic anàleg, de manera que la massa puja i baixa i produeix els cops sobre l’enclusa Els martinets són de cop repetit i hom els fa servir per a forja lliure o sense estampa, i en general per a peces petites El martinet, anomenat també mall , era emprat en l’antiga farga catalana per a fer compacte el masser, netejar-lo d’escòries i forjar-lo Essencialment, era constituït per una grossa peça de ferro d’uns 500 kg que constituïa la…
ancó
Tecnologia
Tros de pell que cobreix les anques, a banda i banda de la cua, en els cavalls, ases i altres animals equins.
Aquesta porció de pell és formada per un teixit fibrós extraordinàriament fi i tupit, de tal manera que per ésser adobat exigeix un tracte especial i cal que abans sigui separat de la resta de la pell Aquesta diferència d’estructura també es dóna, en menys intensitat, en l’ancó dels porcs
ebenisteria
Tecnologia
Denominació moderna donada a l’ofici de conjuminar les fustes per constituir un moble de suport (cadira, taula, llit) o una caixa, forma primària dels mobles de guardar objectes.
Etapes successives d’afaiçonament foren l’emmetxat en figura de cua d’oronella, que substituí la clavaó per a fixar en els mobles del tipus caixa els quatre taulers laterals aquests taulers, de fusta massissa, subjecta al joc de contracció i dilatació, donaren pas als bastiments La fórmula del bastiment com a integradora del moble fou una descoberta que transcendí i encara és vàlida fou característica en els mobles del Renaixement, bé que ja era corrent en les caixes de núvia catalanes del s XIV Els constructors idonis foren coneguts com a fusters-caixers , i després simplement com a fusters…
fusteria
Tecnologia
Ofici de fuster o art d’adjuntar posts, a base de juntura plana o bé contraplacant-les, suficients per a una superfície determinada i de muntar armadures mitjançant mitges mosses o metxes i forats en els bastigis, com també metxes de cua d’oronella en caixes i calaixos.
Aquest ofici comporta prèviament serrar, obrar i regruixar taulons i posts per a treure'n les peces que esdevindran muntants i travesseres, monjos i mainells, plafons i motllures, i que constituiran bucs i bastiments
pontarró
Tecnologia
Cadascun dels fils, originàriament de fibres vegetals o de crin de cua de cavall i posteriorment de llautó, que constituïen el sedàs de la forma en la fabricació manual de paper, en nombre variable segons el tipus de paper que hom volia obtenir i segons l’època, de manera que al segle XIII era de cinc per cada 2 cm i al segle XVIII arribava a ésser de 25 per a papers molt fins, com el paper de fumar o el paper bíblia.