Resultats de la cerca

Aquesta denominació inclou els rellotges de caixa curta que tenen generalment la pèndola tancada dins la mateixa caixa

Originari d’Anglaterra, el prototip s’estengué per totes les regions europees on es construïen rellotges Generalment, només tenen una sola busca i disposen de soneria d’hores Els primers exemplars eren de foliot, i més tard de pèndola curta

Serveix per a efectuar unions definitives de xapes o peces de poc gruix en batre'n o comprimir-ne l’extrem lliure, després d’haver-la passada per un forat especialment practicat en les dites peces, formant una segona cabota, que ultra impedir la seva sortida del forat, impedeix el joc entre les dues peces reblades Els reblons, les formes i dimensions dels quals són normalitzades, han de tenir el diàmetre de la cabota entre 1,3 i 1,7 vegades el del seu cos Els reblons poden ésser reblats en fred, generalment fins a uns 10 mm de diàmetre, o havent-los escalfats prèviament entre 800…

Hi ha diverses categories de repeticions la de quarts quan toca l’hora amb un so greu i els quarts amb una doble campanada de tons diferents agut-greu la de cinc minuts quan sona les hores, els quarts i els grups de cinc minuts que passen del darrer quart tocat la de minuts quan toca les hores, els quarts i els minuts la de gran soneria quan dóna els tocs d’hores i quarts automàticament i els repeteix sota demanda la de carilló quan els quarts sonen amb una curta tonada

El nombre d’aquestes pot oscillar entre quatre i dotze, bé que n'hi pot haver de més La tonada més característica dels rellotges de carilló és la del Big-Ben de Londres, basada en una frase de l’ària “I know that may Redeemer liveth” de l’oratori El Messies de G F Händel

Per alliberar les fibres, hom matxuca el mineral entre dues moles de fosa i després, per bufament, hom les separa de la resta La fibra és aïllant de la calor conductivitat tèrmica de ~0,05 W/m °C i de l’electricitat, resistent als àcids i àlcalis, inalterable a alta temperatura i fon difícilment a la flama del bufador Les fibres més llargues d’un centímetre poden teixir-se, soles o mesclades amb un 10-25% de cotó les més curtes s’utilitzen embegudes en la massa d’un altre material Els teixits d’amiant emprats per a folres de frens i embragatges, per a juntes, com a aïllants, etc són fabricats…

La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant de manera…