Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
tapí
Tapí del darrer quart del segle XVI
Museu del Disseny de Barcelona | Estudi Rafael Vargas
Tecnologia
Sandàlia que duien principalment les dones, la qual era de tela fina amb una sola de suro gruixuda posada entre unes altres dues de cuir.
etiquetatge
Tecnologia
Operació de col·locar les etiquetes en els productes acabats, com a darrer pas abans de posar-los a la venda.
boia
Tecnologia
Cos flotant emprat per a indicar el nivell del líquid en un dipòsit o per a mantenir-lo constant.
En aquest darrer cas, la boia, bé per mitjà d’un simple dispositiu, format generalment per una tija i una vàlvula, o bé mitjançant un servomecanisme, obre l’entrada del líquid en baixar el nivell, i la tanca en arribar el líquid al nivell adequat
bronze
Art
Tecnologia
Aliatge de coure i estany que conté d’un 8 a un 40% d’aquest darrer, sovint amb petites proporcions d’altres elements.
Des de temps antics hom ha considerat impròpiament com a bronze diversos aliatges de coure i d’altres metalls bronze 2 El bronze, com a aliatge de coure i estany, és emprat des de temps prehistòrics D’obtenció, preparació i elaboració fàcils, de natura poc afectada per la corrosió, d’una gran sonoritat i bon poliment, amb unes característiques tecnològiques que el fan molt adequat per a l’emmotllament de fosa, fou emprat per a substituir la pedra, l’os o la fusta en aquells estris que, com les armes, havien d’ésser resistens A poc a poc, a mesura que s’abaratí, hom l’emprà per a eines de…
aigües residuals
Tecnologia
Aigües que contenen residus diversos procedents bé de la indústria, bé dels nuclis de poblament humà (aigües fecals o negres).
Són abocades generalment en pous morts, o, mitjançant una xarxa de clavegueres, als rius o a la mar En aquest darrer cas, i per tal d’evitar la pollució de les aigües receptores, cal sotmetre les aigües residuals a un tractament previ de depuració depuració d’aigües residuals
càrter
Tecnologia
Caixa metàl·lica, generalment de fosa o d’alumini fos, que conté el cigonyal, les bieles i els pistons i, en molts motors de quatre temps, tots els òrgans de la distribució, i els protegeix de la pols i de l’aigua.
Consta de dues parts el càrter superior o bancada i el càrter inferior aquest darrer, que sovint és de palastre estampat, serveix de dipòsit d’oli en els motors de quatre temps i de cambra per a l’admissió i la compressió preliminar de la mescla en els de dos temps
comptador de gas
Comptador de gas domèstic de tipus diafragma (a la dreta) Recorregut del gas per les cambres interiors del comptador, les quals s’omplen i es buiden alternativament amb la mateixa quantitat de gas, circulació que resta assegurada mitjançant el moviment de dues corredores (a l’esquerra)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Aparell per a mesurar el volum d’un gas que passa per un conducte.
Actua comptant el nombre de vegades que s’omple i es buida una cambra de volum conegut Hom usa dos sistemes diferents el comptador amb líquid i el de membranes Aquest darrer és el més emprat en els habitatges, bé que no és de tanta precisió com el de líquid
telecomandament
Tecnologia
Comandament a distància d’un aparell, d’un sistema, d’una màquina, etc.
La transmissió de les ordres pot ésser mecànica, pneumàtica, hidràulica o elèctrica En aquest darrer cas, l’enllaç pot ésser fet per cable o per emissió radioelèctrica o infraroja, i generalment hom transmet senyals convenientment codificats, els quals han d’ésser descodificats al receptor Cal establir unes condicions que evitin falses maniobres És anomenat també telemaniobra i teleaccionament
rellotge de campanar
Rellotge de campanar
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Tecnologia
Rellotge de grans dimensions que, situat en torres, campanars o edificis, indica l’hora mitjançant una o diverses esferes i, sovint, mitjançant el toc de les campanes.
En aquest darrer cas, és possible que no hi hagi indicador visual de l’hora El toc de les hores es fa normalment a través d’una campana de so agut per indicar els quarts i una de so més greu per a les hores Hi ha rellotges de campanar que també ho són de carilló
cianuració
Tecnologia
Procés de cementació dels acers suaus amb un bany de sals foses a una temperatura aproximada de 800°C.
El bany acostuma a ésser format per cianur 70%, carbonat 25% i clorur sòdics, aquest darrer actuant d’estabilitzador Durant el procés es difon carboni i, en menor proporció, nitrogen per la superfície del metall La cianuració és emprada principalment per a cementar peces petites, com cargols i perns, i té l’avantatge d’ésser un mètode ràpid que permet de trempar sense reescalfar i que deixa les peces llises i netes