Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
màquina electroestàtica
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina elèctrica que funciona amb electricitat estàtica, basada en els principis de l’electroestàtica i destinada generalment a treballar com a generador electroestàtic d’alta tensió.
Foren les primeres màquines elèctriques desenvolupades, però actualment no tenen gairebé cap interès pràctic Poden ésser de fregament i d’inducció Les de fregament , que són les més antigues daten del segle XVI, produeixen electricitat per fregament electroestàtica el 1662 aparegué la d’Otto von Guericke, i el 1770, la de J Ramsden, una de les més conegudes Les d' inducció o influència , més recents, es basen en aquest fenomen la més simple és l'electròfor, ideat per A Volta el 1775 Posteriorment foren creades les màquines de W Holtz 1865, de Kelvin 1867, de tipus hidroelèctric,…
teula fotovoltaica
Tecnologia
Placa fotovoltaica la forma de la qual permet que sigui col·locada sobre una coberta inclinada, encavallant-se les unes amb les altres per tal que l’aigua de la pluja hi llisqui per sobre i en confereixi la impermeabilització.
Aquestes teules disposen de connectors elèctrics per a cablejar-les entre elles i poder evacuar l’electricitat generada
acumulador d’aire comprimit
Tecnologia
Gran dipòsit subterrani —generalment natural: cova, mina, etc— que és carregat amb aire a pressió mitjançant un compressor alimentat amb els excedents de corrent d’una central elèctrica, en les hores de baix consum.
En la descàrrega, el mateix aire alimenta una turbina de gas, connectada a un alternador, quan la demanda d’electricitat excedeix les possibilitats de la central
central tèrmica de cicle combinat
Tecnologia
Central tèrmica en què la combustió es produeix a l’interior d’una turbina i en mou els àleps, i se n’aprofiten els gasos en un segon cicle per a escalfar aigua, generar vapor d’aigua i moure una segona turbina.
En una central tèrmica de cicle combinat l’aire és introduït i comprimit, moment en què s’injecta el combustible, gas natural o fueloil Els gasos resultants superen els 1 000ºC, experimenten una gran expansió i mouen les pales de la turbina, que duu incorporat un generador d’electricitat
pèrdues
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Diferència entre els valors d’una magnitud fornida a un sistema i la de la mateixa natura restituïda pel dit sistema.
Hom compara generalment energia, potència, quantitat d’electricitat, etc, d’una màquina, installació, etc Les pèrdues són degudes a causes molt diverses així, hi ha pèrdues per fregament, per histèresi, per corrents de Foucault, per efecte Joule, dielèctriques , etc, i gairebé sempre es tradueixen en una formació de calor
aeromotor
Tecnologia
Motor que transforma l’energia cinètica del vent en energia mecànica utilitzable per a efectuar un treball.
Els aeromotors són constituïts essencialment per un rotor que gira impulsat pel vent, o bé sobre un eix horitzontal rodes de pales múltiples, hèlix o bé sobre un eix vertical rotor en S Actualment tenen dues aplicacions principals elevació d’aigua molí de vent i la producció d’electricitat aerogenerador
emmagatzemar
Física
Tecnologia
Acumular energia, calor, electricitat, etc, per utilitzar-la en el moment escaient.
electrificar
Tecnologia
Transformar un ferrocarril, una fàbrica, etc, per fer-lo anar o funcionar per l’electricitat.
bateria nuclear
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Generador que converteix directament en electricitat l’energia cinètica dels electrons (partícules) emesos per una font radioactiva (per exemple estronci-90).
Produeix intensitats de l’ordre del microamper amb diferències de potencial de 10 000 a 100 000 volts
carbó vegetal
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó que hom obté per carbonització de la fusta, que conté del 70 al 96% de carboni fix, segons la temperatura d’obtenció; la seva matèria volàtil varia entre el 12 i el 25%, i les cendres, entre el 2 i el 3%, i té un poder calorífic de 29 300 a 35 500 kJ/kg.
La carbonització pot ésser duta a terme segons el procediment antic de la carbonera o segons tècniques més modernes forns continus o installacions de destillació seca que permeten d’aprofitar, a més, els gasos despresos És emprat en la indústria metallúrgica com a reductor —desplaçat actualment pel coc—, com a primera matèria per a l’obtenció de carbó activat, com a combustible lleuger, per a sintetitzar carbur càlcic, cianurs, sulfurs de carboni, etc, i en la fabricació d’elèctrodes, pólvora negra, materials pirotècnics i catalitzadors diversos L’ús del carbó vegetal és documentat ja al s…