Resultats de la cerca
Es mostren 1429 resultats
barguenyo
Tecnologia
Arquilla amb calaixos molt usada al s. XVII, muntada sobre una base anomenada de peu de pont
, composta de dos parells de columnes tornejades, unides per una trava amb arcuacions.
Aquesta denominació és atribuïda més exactament a l’arquilla amb porta abatible
mànega

mànega
Tecnologia
Tub llarg i flexible, de lona, de cautxú, metàl·lic, etc, que hom empra per a conduir, trasbalsar, llançar en una direcció determinada, fluids (líquid o gas) o sòlids pulverulents.
frontissa

Diverses classes de frontissa
© fototeca.cat
Tecnologia
Conjunt de dues plaques de ferro o metall, a banda i banda d’un eix comú que els permet de girar.
Fixades amb cargols a elements de fusta o ferro i a tapes i cloendes, serveixen per a facilitar el moviment giratori de les portes i d’altres coses que tanquen i obren
servomecanisme
Tecnologia
Servosistema la sortida del qual és constituïda per un sistema mecànic o mecanisme.
Un servomecanisme actua sobre una màquina o un sistema regulat en què la variable controlada és una posició mecànica Sol haver-hi una amplificació del senyal de comandament per a l’accionament de la màquina Els servomecanismes poden ésser purament mecànics o bé electromecànics electromagnètics o electrònics
engranatge

Diversos tipus d’engranatges
© Fototeca.cat
Tecnologia
Sistema de rodes dentades que engranen les unes amb les altres de manera que el moviment de l’una es transmet a l’altra.
Els engranatges permeten de resoldre el problema de la transmissió d’energia d’un eix a un altre, mantenint una relació definida entre les seves velocitats de rotació Els cossos bàsics sobre els quals són entallades les dents de l’engranatge són de revolució Els engranatges solen ésser fabricats amb acer, niló, baquelita o bé fibres comprimides Per a entallar les dents hom empra fresadores especials, que ho fan automàticament Hi ha diverses classes d’engranatges, que reben diferents noms, segons llur forma i utilització Els engranatges cilíndrics de dents rectes són emprats per a transmetre…
torn

fototeca.cat
©
Tecnologia
Màquina simple que consisteix en un cilindre, tangencialment al qual hom aplica la resistència, especialment mitjanÇant una corda, un cable, etc, que s’hi enrotlla i que és mogut mitjanÇant una roda de gran diàmetre, una o dues manetes (una a cada extrem del seu eix, si és horitzontal), etc, o bé accionat per un motor. De vegades un l’anomena torn de tracci, torn d’elevació, etc, fent referència a la finalitat per a la qual és emprada.
De vegades hom l’anomena torn de tracció , torn d’elevació , etc, fent referència a la finalitat per a la qual és emprada
farga
Farga
© Fototeca.cat
Tecnologia
Establiment on, per reducció del mineral, es produïa el ferro pel procediment conegut arreu d’Europa com a procediment català o de la farga catalana.
Als Països Catalans, al període centrat en la baixa edat mitjana segles IX o X al XVI, les citacions textuals i la toponímia descobreixen fargues i ferreries a les comarques muntanyenques, des de la Vall d’Aran i la Fenolleda fins a l’Alcalatén i enllà Tanmateix, la zona del Pirineu català no tingué una concentració metallúrgica comparable a la de l’occità, l’aragonès i el basc Els segles XVII i XVIII són els de plenitud la producció d’algunes fargues podia assolir 100 tones anuals Alins de Vallferrera, Ordino, Ripoll, i la producció total devia ésser de dos milers de tones, xifra que…
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre…
rosca

Tipus de rosca
© fototeca.cat
Tecnologia
Ressalt helicoidal fet en un cargol, un pern o una altra peça cilíndrica (rosca mascle o rosca exterior) o a l’interior d’un forat cilíndric (rosca femella o rosca interior), amb el qual ha d’ajustar el ressalt helicoidal d’una peça complementària, és a dir, una rosca mascle amb una rosca femella, l’acoblament de les quals és aconseguit en fer girar l’una respecte a l’altra.
La rosca és engendrada per un perfil geomètric dotat d’un moviment de rotació entorn de l’eix de simetria del cilindre i, ensems, d’un moviment axial d’avançament al llarg del cilindre, la resultant dels quals és una hèlix Una rosca és determinada pel seu filet , que és el ressalt helicoidal, pel seu pas , que és la distància entre les puntes de dos ressalts consecutius, mesurada sobre una recta parallela a l’eix, per la profunditat del filet , que és l’alçada del ressalt, per l' angle dels flancs , que és l’angle format per les tangents als costats del perfil, pel diàmetre nominal , que és…
refineria
Tecnologia
Fàbrica o instal·lació industrial on és efectuada la refinació d’algun producte natural o industrial.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina