Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
avantcambra
Tecnologia
Cambra auxiliar de petit volum en la qual, en els motors amb precombustió, desemboca l’injector; comunica amb la cambra de combustió a través d’uns forats de secció petita o d’un conducte relativament estret, i és allotjada, generalment, a la culata.
En els motors dièsel, l’avantcambra alenteix la combustió tot evitant cops bruscs al sistema biela-manovella i al cigonyal, augmenta la turbulència dels gasos produïts a la precombustió i millora la dispersió del combustible Sol anar proveïda d’una bugia d’incandescència que facilita l’engegament del motor En els motors de gasolina, l’avantcambra rep la fracció més enriquida de la mescla que, un cop encesa, fa cremar sense dificultat la mescla empobrida de la cambra principal d’aquesta manera s’eviten els perills d’autoencesa i detonació L’avantcambra és anomenada també cambra de precombustió
normalització
Tecnologia
Determinació i aplicació de normes en les característiques d’un objecte o d’un producte industrial o en la seva elaboració o fabricació.
La normalització pot ésser imposada per l’administració pública o establerta per acords interprofessionals o per entitats o organismes especialitzats en cada matèria La determinació de normes facilita l’intercanvi de peces entre aparells o màquines afins de marques o models diferents i permet d’emprar recanvis d’altres marques, garanteix la uniformitat d’un producte d’una tramesa a una altra, protegeix l’usuari o el consumidor dispositius de seguretat en vehicles o en aparells de transport o l’ús de colorants en la indústria alimentària, permet d’unificar criteris en la realització de proves…
decapatge
Tecnologia
Operació que té per objecte netejar la superfície d’un metall de la capa d’òxid, pintura, etc, que la recobreix.
El decapatge d’un metall és necessari abans d’un tractament per a protegir-lo de la corrosió, abans de pintar-lo, soldar-lo, etc Normalment, abans del decapatge cal efectuar el desgreixament del metall El decapatge pot ésser efectuat per mitjans mecànics o bé químics En el decapatge mecànic hom pot fer la neteja de la superfície amb un raspall metàllic, però és un procediment molt lent i gens perfecte És més usual el decapatge per doll d’arena sorrejament, de granalla granallatge o de perdigons perdigonatge, que permet una neteja molt més perfecta i, al mateix temps, deixa una superfície…
duralumini
Tecnologia
Aliatge lleuger d’alumini d’una gran resistència mecànica desenvolupat per A.Wilm el 1910.
La seva composició mitjana és de 94,5% d’alumini, 4% de coure, 0,5% de manganès i 1% de ferro i altres El duralumini té característiques pròximes a les de l’acer corrent la càrrega mitjana de ruptura és de 42 kg/mm 2 , l’allargament, del 20%, i la densitat, de 2,7 Aquesta combinació de lleugeresa i resistència mecànica és la seva millor qualitat Pot ésser treballat pels mateixos procediments que l’acer màquina eina, laminat, forja, estanyat, etc Hom n'obté les característiques mecàniques per escalfament fins a 550°C, seguit d’un tremp amb aigua, i deixant-lo refredar a l’aire Aleshores es…
roda
Tecnologia
Peça circular, rígida, de poc gruix respecte al seu diàmetre, susceptible de girar entorn d’un eix fix o dotat de moviment de rotació, quan hi és solidària, que passa pel seu centre.
La roda pot consistir en un disc, massís o buidat en sectors o en segments circulars, o ésser formada per una part central circular, anomenada botó , per la qual passa l’eix, unida radialment mitjançant barrons, varetes, tiges, etc, anomenats raigs , a una part anular, eventualment revestida en la seva part externa per un cèrcol de ferro, de goma, etc La invenció de la roda, atribuïda a les cultures de pastors de l’Àsia central, és una invenció cabdal de la humanitat i, probablement, la més transcendent per a la seva evolució, atès que facilità el transport i permeté la…
motor dièsel

Secció d’un motor dièsel d’injecció directa (a l’esquerra) i esquema del seu funcionament (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Motor de combustió interna en què el combustible és injectat a la cambra de combustió, on hi ha aire que ha estat comprimit pel pistó.
La compressió augmenta la temperatura de l’aire fins a uns 900°C, per la qual cosa el combustible, que entra vaporitzat mitjançant la injecció , s’inflama espontàniament Els motors dièsel poden funcionar amb cicles de dos temps i de quatre, idèntics als dels motors d’encesa per guspira La diferència més notable entre els motors dièsel és la forma en què el combustible i l’aire són barrejats En un motor amb injecció directa el combustible és injectat dins el cilindre, on la part superior del pistó, proveïda d’un buidat, constitueix una cambra de combustió El broquet d’injecció ha d’ésser…
fundent
Tecnologia
Substància que hom addiciona a la càrrega dels forns de fusió i que, en combinar-se amb les impureses (ganga del mineral, cendres, etc), facilita la fusió i la formació d’escòries que se separen del metall fos.
La composició química del fundent depèn de la natura de la ganga Així, si la ganga és silícica o aluminosa hom hi addiciona carbonat càlcic, i hom empra sílice i alúmina per a gangues de calcària
robot

Robot de manipulació, d’un sol eix amb dos graus de mobilitat i accionament pneumàtic, equipat amb un terminal de pinça
© Fototeca.cat
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Màquina automàtica capaç de manipular objectes, executar operacions i moviments diversos segons un programa que pot ésser modificable o adaptable, i que pot anar equipat amb sensors per tal de detectar els senyals d’entrada i les condicions ambientals.
Segons el seu comandament els robots poden ésser dirigits a distància quan reprodueixen moviments o ordres d’un generador remot, regulables quan executen moviments concrets mitjançant comandes manuals, programables si llurs moviments són guiats per un programa i intelligents si, a més, tenen capacitat per a modificar llur comportament d’acord amb l’observació de l’entorn per mitjà de sensors El mot “robot” del txec robota , ‘treball forçat’ fou creat per l’autor dramàtic Karel Čapek-Chod el 1920 en una de les seves peces de teatre, RUR Rossum's Universal Robots, per denominar un androide…
carburador

Esquema d’un carburador d’automòbil
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu mecànic que, en els motors d’explosió, té per missió fer la barreja d’aire i carburant (generalment benzina, o, eventualment, algun altre carburant líquid, com alcohol o benzol, o bé gasós, com butà o gas natural o gas pobre).
En els motors estacionaris, en els quals les variacions de velocitat i de potència són poc freqüents i no han d’ésser necessàriament efectuades en un temps molt curt, el carburador és un aparell senzill En els motors d’automòbil, on aquestes característiques són primordials, els mecanismes són més complexos, i encara més en els motors d’aviació, on cal evitar, de més a més, el perill de les glaçades de combustible a gran altura de vol, on és normal l’ús de compressors de sobrealimentació i on el carburador ha de funcionar en qualsevol posició respecte a l’horitzontal, àdhuc en posició…
plom
Química
Tecnologia
Element metàl·lic, de nombre atòmic 82 i símbol Pb, pertanyent al grup IV A de la taula periòdica.
Malgrat trobar-se rarament en estat natiu i ésser relativament escàs constitueix un 10 -4 per cent del pes de l’escorça terrestre, és localitzat en dipòsits extensos, la qual cosa facilita notablement la seva explotació La seva mena més important és la galena PbS Altres menes, menys abundants, són l’ anglesita PbSO₄, la cerussita PbCO₃ i el mini Pb₃O₄ L’obtenció del metall té lloc transformant els minerals en l’òxid PbO i reduint posteriorment aquest amb carbó El refinatge del metall és efectuat mitjançant un procés electrolític El metall té un color blanc blavós característic, amb llustre…