Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
autoencesa
Tecnologia
En els motors d’explosió, combustió anormal consistent en l’encesa espontània i fora de temps d’una part de la mescla carburant comprimida en el cilindre o, excepcionalment, de tota la mescla.
Aquest fenomen s’esdevé perquè, durant l’encesa normal de la mescla combustible, el front de la flama que avança progressivament per l’interior de la cambra fa incrementar la pressió i la temperatura de la mescla encara no encesa i, en ultrapassar, aquestes, determinats nivells, s’encén totalment i instantàniament provocant el típic fenomen conegut com a detonació encesa
decalescència
Tecnologia
Augment brusc de la calor absorbida per una massa en escalfament quan la temperatura arriba en un punt crític.
El fenomen va acompanyat de transformacions allotròpiques i de refredament superficial
detonació
Tecnologia
Militar
En els motors d’encesa per guspira, típic soroll de martelleig, localitzable a la culata del motor, que identifica una combustió anormal de la mescla (autoencesa).
Aquest fenomen pot ésser produït per una excessiva taxa de compressió del motor, pel baix octanatge del combustible utilitzat, per un sobreescalfament ocasional de la culata, per un excessiu avanç de l’encesa, o bé per la combinació de més d’una d’aquestes causes alhora Per tal d’evitar aquest problema que, a més de fer minvar la potència del motor, pot arribar a deteriorar-lo, hom pot reduir-ne la taxa de compressió, o bé augmentar el poder antidetonant del combustible La primera solució redueix la potència del motor i la segona fa augmentar l’emissió de residus altament contaminants Unes…
perla
Tecnologia
Residus de la combustió acumulats a cadascun dels dos elèctrodes de la bugia d’un cilindre d’un motor d’encesa per guspira, que arriba a unir els dits elèctrodes i impedeix el salt de la guspira.
Aquest fenomen sol ésser degut a la mala adequació del grau tèrmic de la bugia al motor i a les condicions en què aquest treballa
agitador
Tecnologia
Aparell destinat a moure, agitar o remenar líquids, suspensions i fluids més o menys pastosos.
Són molt emprats en la indústria química per a homogeneïtzar o dissoldre productes, mantenir suspensions, produir emulsions i, en general, per a facilitar qualsevol operació de transferència de calor o de matèria absorcions, dissorcions, extraccions, etc Els agitadors industrials consten d’un motor, d’un eix, d’un remenador rodet o agitador pròpiament dit i d’un recipient El motor acostuma d’ésser un motor elèctric individual, el qual, quan el nombre de voltes ho reclama, té acoblat un reductor o multiplicador de velocitat L' eix gairebé sempre és de metall i ha de tenir el gruix suficient…
mescla frigorífica
Tecnologia
Mescla de dues substàncies o més, almenys una de les quals és sòlida, que en efectuar-se produeix un descens de la temperatura.
Aquest fenomen és degut al fet que algun dels sòlids es fon, tot prenent la calor necessària per a la fusió de la pròpia mescla Entre les mescles frigorífiques més emprades cal esmentar nitrat amònic i aigua clorur sòdic i glaç aigua, nitrat sòdic i carbonat sòdic clorur càlcic i glaç neu carbònica i alcohol absolut neu carbònica i èter
oclusió
Química
Tecnologia
Fenomen consistent en la dissolució de gasos en metalls que origina composts intersticials.
Fou descoberta el 1867 per TGraham en estudiar el sistema palladi-hidrogen i observar el palladi dissol hidrogen fins que s’arriba a una composició aproximada de Pd 2 H
Joan Castells i Ruiz
Tecnologia
Metal·lurgista.
Professor de metallografia a l’Escola del Treball de Barcelona 1931, secretari de l’Institut de la Metallúrgia i de la Mecànica de Barcelona 1933 i administrador de l’Association Technique de Fonderie de Belgique 1962 És autor de Metalografía del acero Barcelona 1933 Els seus estudis sobre la influència del pH de les sorres d’emmotllament en la superfície de la peça fosa han motivat que aquest fenomen sigui conegut en la bibliografia especialitzada per efecte Castells
recristal·lització
Tecnologia
Procés de formació de nous cristalls, iniciat en alguns punts d’un metall o d’un aliatge deformat en fred, que acaba per absorbir els cristalls existents abans de la deformació i de l’inici del procés.
La recristallització és iniciada en sotmetre el metall o l’aliatge a un escalfament a partir d’una temperatura mínima, determinada per la composició de l’aliatge, la presència d’impureses, etc, anomenada temperatura inicial de recristallització i, en mantenir aquesta temperatura el temps suficient o en augmentar-la, van apareixent nous cristalls, que arriben a substituir totalment els antics El curs del fenomen és influït sobretot per la composició i la presència d’impureses, per la velocitat d’augment de la temperatura, per la durada del procés i pel grau de deformació en fred
fricció
Tecnologia
Resistència que presenten dos cossos amb una superfície de contacte a moure’s l’un respecte a l’altre.
Cal no confondre-la amb el fregament, que és la resistència al fet que el moviment continuï un cop ja s’ha iniciat En el fenomen de la fricció es basa el funcionament de nombrosos dispositius mecànics, com ara els embragatges de fricció, els limitadors de parell, etc sense fricció fóra impossible de caminar o la propulsió dels automòbils Hom anomena coeficient de fricció entre dues superfícies la relació entre els mòduls de la fricció i de la component normal de la força que actua entre les superfícies i les manté en contacte