Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
contrapunt
Tecnologia
Peça del torn entre punts, desplaçable sobre les guies de la bancada, que conté un dels punts que suporta la peça a tornejar (l’altre és el capçal fix).
El punt es pot desplaçar respecte al contrapunt, quan, fixat aquest a una distància pròxima a la peça, convé d’afinar més la posició La part superior del contrapunt és, a més, desplaçable transversalment a l’eix del torn sobre unes plaques fixes, quan convé efectuar el tornejament de peces lleugerament còniques També és anomenat capçal mòbil
diferencial

Elements i parts d’un diferencial d’automòbil (a dalt) i esquema del seu funcionament (a baix)
© Fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Mecanisme que hom munta als automòbils per transmetre el moviment a les rodes motrius i permetre que, als revolts, girin a la velocitat adequada, és a dir, que la roda exterior giri més de pressa que la roda interior.
Un diferencial consta d’una roda amb dental cònic anomenada corona , en la qual engrana el pinyó d’atac de l’eix motor, i que arrossega la caixa del diferencial Dins aquesta caixa hi ha muntats quatre pinyons satèllits que poden girar lliurement Sobre aquests pinyons, i en punts diametralment oposats, dues corones fixes planetaris engranen amb cadascun dels semieixosals quals hom subjecta les rodes Quan aquestes giren a velocitats iguals, els pinyons no tenen moviment independent i el conjunt es mou solidàriament Si una de les rodes s’alenteix, els pinyons comencen a girar i la corona…
motor dièsel

Secció d’un motor dièsel d’injecció directa (a l’esquerra) i esquema del seu funcionament (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Motor de combustió interna en què el combustible és injectat a la cambra de combustió, on hi ha aire que ha estat comprimit pel pistó.
La compressió augmenta la temperatura de l’aire fins a uns 900°C, per la qual cosa el combustible, que entra vaporitzat mitjançant la injecció , s’inflama espontàniament Els motors dièsel poden funcionar amb cicles de dos temps i de quatre, idèntics als dels motors d’encesa per guspira La diferència més notable entre els motors dièsel és la forma en què el combustible i l’aire són barrejats En un motor amb injecció directa el combustible és injectat dins el cilindre, on la part superior del pistó, proveïda d’un buidat, constitueix una cambra de combustió El broquet d’injecció ha d’ésser…
armadura
Tecnologia
Peça, conjunt de peces o estructura damunt la qual hom arma o munta els diferents elements d’un conjunt, les parts fixes o mòbils d’una màquina, etc.
motor hidràulic
Física
Tecnologia
Màquina hidràulica destinada a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un líquid, sota les formes d’energia de pressió, cinètica i potencial, en una proporció determinada.
Hom classifica els motors hidràulics, segons llur principi de funcionament, en dos grans grups les turbines turbina i els motors volumètrics Els motors volumètrics, on gairebé tota l’energia fluida arriba com a energia de pressió, inclouen motors de moviment rectilini, motors de moviment giratori d’angle limitat i motors de moviment giratori continuat o rotatius Entre els motors de moviment rectilini cal esmentar el cilindre hidràulic , consistent essencialment en un èmbol o pistó , fixat a una tija coaxial que transmet l’esforç, i que pot lliscar, empès per la pressió del líquid, al llarg d…
transportador

Cinta transportadora
© Arxiu Fototeca.cat
Tecnologia
Nom donat a diferents instal·lacions fixes que serveixen per a transportar diverses matèries i productes i molt diferents objectes al llarg de determinats trajectes, generalment curts i eventualment molt llargs.
En la indústria són emprats transportadors de molt diverses concepcions i solucions constructives adequades a les característiques de la càrrega pes, estat de divisió, etc, a la longitud del trajecte i al seu traçat, etc Hom anomena preferentment elevador el transportador emprat per a elevar la càrrega verticalment o amb molta inclinació, i el nom de transportador sol ésser reservat per a aquelles installacions que efectuen el transport segons un pla horitzontal o poc inclinat Quan els punts entre els quals cal efectuar el transport són separats per accidents naturals o artificials, hom sol…
turbina

Turbines dins una central elèctrica
© Corel / Fototeca.cat
Física
Tecnologia
Motor rotatiu que transforma l’energia cinètica, potencial, interna o de pressió d’un fluid en energia mecànica.
Hi ha tres tipus fonamentals de turbines, segons la natura del fluid emprat les hidràuliques, les de gas i les de vapor Les turbines hidràuliques són motors atèrmics rotatius mitjançant els quals es transfereix i es transforma l’energia potencial de l’aigua en un treball útil, com l’accionament d’un alternador, derivades de les primitives rodes hidràuliques, sobre les quals tenen els avantatges que permeten d’aconseguir un nombre molt elevat de voltes i un rendiment de fins el 96% Poden ésser classificades, segons la direcció en què arriba l’aigua, en turbines radials centrífugues o…
junta d’estanqueïtat
Tecnologia
Element que hom col·loca entre dues peces fixes, o en la zona de contacte entre dues peces amb moviment relatiu, per tal d’assegurar respectivament l’estanqueïtat de la unió o la del dispositiu de què formen part.
La junta pot ésser de goma natural o sintètica, cuir, amiant, tefló, niló, etc, i pot adoptar la forma de disc o corona circular junta plana , de tor junta tòrica , de collarí de simple o doble llavi, d' estopada , etc, segons quines siguin les condicions de treball pressió, temperatura, aplicació estàtica o dinàmica, característiques químiques del fluid a estanqueïtzar, etc
compressor

Seccions frontal (esquerra) i transversal (dreta) d’un copmressor alternatiu de pistó de dues etapes
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina destinada a transportar un gas o un vapor des d’un punt, a baixa pressió, a un altre on la pressió és més elevada; també màquina per a elevar la pressió d’un gas o vapor.
La relació de compressió és la que hi ha entre la baixa pressió a l’entrada i l’alta pressió a la sortida del compressor Si la relació de compressió és elevada, hi ha economia de la potència necessària efectuant el procés en dues o més etapes amb refredament intermedi, és a dir, comprimint el fluid a una pressió inferior a la final i refredant-lo a continuació, abans de començar un nou procés de compressió que el portarà a una pressió més gran, i així successivament fins a aconseguir la pressió final desitjada La compressió per etapes es fa per obtenir altes pressions, emprant o no el…