Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
combustió
Tecnologia
Temps del cicle d’un motor de combustió interna en què es produeix la combustió del carburant que, barrejat amb aire, hi ha a la cambra de combustió.
La calor de la combustió i els gasos produïts fan augmentar la pressió a l’interior de la cambra de combustió i la força que aquella origina sobre el pistó l’obliga a moure's En la combustió normal aquest augment de pressió és gradual, perquè la reacció es propaga a una velocitat no gaire gran Per a obtenir un millor rendiment, la pressió màxima hauria de coincidir amb el punt més alt de la trajectòria del pistó Això és aconseguit fent saltar la guspira en els motors d’encesa per guspira o començant la injecció en els motors d’encesa per compressió abans no arriba al punt…
alimentador
Tecnologia
Dispositiu utilitzat per a introduir una substància, en règim continu o intermitent, en un aparell industrial on té lloc una operació o un procés.
Quan es tracta de líquids, el sistema pot ésser un senzill recipient proveït d’un sobreeixidor o un altre dispositiu de nivell constant, per tal que la càrrega hidroestàtica del fluid sigui sempre la mateixa Per a l’alimentació de sòlids o pastes, és molt freqüent l’ús d’un cargol d’Arquimedes, el qual permet una dosificació gradual i contínua quan hom actua sobre la velocitat de rotació del cargol Finalment, per a productes pulverulents són emprats tremuges i plans inclinats, moltes vegades proveïts de sistemes vibrants, per a facilitar la circulació del sòlid i evitar així la…
motor dièsel

Secció d’un motor dièsel d’injecció directa (a l’esquerra) i esquema del seu funcionament (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Motor de combustió interna en què el combustible és injectat a la cambra de combustió, on hi ha aire que ha estat comprimit pel pistó.
La compressió augmenta la temperatura de l’aire fins a uns 900°C, per la qual cosa el combustible, que entra vaporitzat mitjançant la injecció , s’inflama espontàniament Els motors dièsel poden funcionar amb cicles de dos temps i de quatre, idèntics als dels motors d’encesa per guspira La diferència més notable entre els motors dièsel és la forma en què el combustible i l’aire són barrejats En un motor amb injecció directa el combustible és injectat dins el cilindre, on la part superior del pistó, proveïda d’un buidat, constitueix una cambra de combustió El broquet d’injecció ha d’ésser…
salina
Explotació salina a Santa Pola (País Valencià)
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Indret en el qual hom beneficia sal comuna, per evaporació de l’aigua de la mar o de llacs o fonts d’aigua salada o per extracció d’una mina o jaciment de la sal gemma o de salmorra saturada obtinguda en dissoldre la sal gemma en aigua dolça, que hi és injectada.
Els procediments d’obtenció de la sal, diferents segons que hom parteixi d’aigües salades o de sal gemma o salmorra, depenen també de la durada i de la intensitat de la insolació de l’indret on són les salines En les zones d’insolació llarga i intensa, hom sotmet les aigües salades, especialment les de la mar, a evaporació gradual en dues sèries successives de basses de poca profunditat En les basses de la primera sèrie l’aigua de mar, l’aigua salada de fonts o de llacs o la salmorra obtinguda per dissolució es concentra, alhora que es precipiten al fons algunes de les impureses…
rectificadora

Rectificadora plana d’eix horitzonatl, i esquemes de quatre tipus de rectificació
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina de gran precisió, l’eina de la qual és una mola, emprada per a efectuar la rectificació de peces metàl·liques mecanitzades i trempades.
Les diferents exigències de rectificació de les modernes fabricacions han conduït a una diversitat de tipus de rectificadores, diferenciades les unes de les altres per les característiques que presenten i per les comeses que han d’acomplir El moviment de desplaçament gradual de la mola contra la peça és assumit generalment per la mola, dotada alhora d’un moviment de rotació, mentre el moviment d’avanç, generalment de vaivé, és assumit per la peça, juntament amb la taula que suporta el plat portapeces o el capçal portapunt, la qual peça és dotada eventualment de moviment de…
vidre

Fabricació de vidre pla per flotació (a baix) i d’objectes de vidre de parets primes per un procediment continu de bufament i d’emmotllament (a dalt)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Substància dura i trencadissa quan és freda, però pastosa i plàstica a temperatures elevades, generalment transparent o translúcida.
És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…