Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
pollina
Tecnologia
Suport emprat en les serradores de bosc, en els obradors de carreters, de mestres d’aixa, etc, per a sostenir, generalment subjectats amb cordes, cadenes, etc, els troncs o les peces que hom vol serrar.
Sol consistir en una biga inclinada, suportada per un extrem per dos peus i per l’altre recolzada a terra
fluídica
Tecnologia
Branca de la mecànica de fluids que estudia els fenòmens lligats al desplaçament i a la interacció dels raigs de fluids en moviment sense participació de peces mòbils i la seva aplicació industrial per a realitzar amplificacions, commutacions, etc..
La base del desenvolupament de la fluídica és l’efecte Coanda o efecte d’"atracció” d’un raig a una paret degut a la depressió creada pel fluid quan emergeix per un broc o eixamplament El fluid tendeix a seguir una trajectòria inclinada com si fos una prolongació de la superfície que abandona, sempre i quan l’angle d’inclinació no sigui gaire acusat Coanda explicà aquesta tendència pel buit parcial que es crea entre el raig i la superfície adjacent, de tal manera que, si la pressió a l’altre costat del raig roman constant, aquesta depressió força el raig a girar i l’atreu cap a…
canterano
Tecnologia
Calaixera que té la part superior proveïda d’una tapa inclinada que, oberta, serveix de pupitre, i conté al seu interior petits calaixos i apartats.
serra
Serra de cadena sense fi
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Eina constituïda per una fulla d’acer proveïda de dents agudes en una de les seves vores, per un disc d’acer proveït de dents en la seva perifèria, per una cadena sens fi de baules tallants, etc, emprada per a tallar fusta, ferro i d’altres matèries dures.
La serra de fulla, formant part d’una màquina o subjecta a un bastidor o proveïda d’un o dos mànecs, serveix per a tallar fusta, metall, os, pedra, plàstic, etc, en imprimir-li, manualment o mecànicament, un moviment alternatiu de vaivé, tot fregant les dents damunt la matèria que hom vol tallar, de manera que hi obren un solc estret que arriba a dividir-la Les mides, la forma i la disposició de les dents varien segons el tipus de feina a què les serres són destinades Així, les dents de la serra de mà Xerrac Corel / Danny Singer emprada en fusteria són agudes, inclinades endavant de manera…
teula fotovoltaica
Tecnologia
Placa fotovoltaica la forma de la qual permet que sigui col·locada sobre una coberta inclinada, encavallant-se les unes amb les altres per tal que l’aigua de la pluja hi llisqui per sobre i en confereixi la impermeabilització.
Aquestes teules disposen de connectors elèctrics per a cablejar-les entre elles i poder evacuar l’electricitat generada
pou
Tecnologia
Excavació generalment vertical i eventualment inclinada, feta en una mina des de la superfície del sòl o entre dues galeries per tal de permetre l’extracció de mineral i el pas d’una galeria a una altra o a les altres o a la superfície, facilitar la ventilació, etc.
La secció transversal dels pous sol ésser rectangular, en terrenys ferms i per a profunditats relativament petites, o circular, per a grans profunditats, en alguns casos superiors a 3 000 m, en terrenys esllavissadissos, quan travessen capes aqüíferes, etc, i el seu diàmetre, o els seus costats, sol ésser comprès entre quatre i vuit metres Hom anomena pou mestre el que arriba a la superfície del sòl, i segons que tingui per finalitat permetre l’extracció de mineral o facilitar la ventilació és anomenat, respectivament, pou d’extracció o pou de ventilació Els pous poden ésser practicats en…
reclinatori
Tecnologia
Moble, normalment de fusta, que hom sol usar a les esglésies, format per un esglaó o una grada adequats per a agenollar-s’hi i per una post vertical en forma d’ampit, damunt la qual hi ha, inclinada o plana, una lleixa per a recolzar-s’hi, que pot també servir de faristol.
biga
Esquema d’una biga de ferro (a sobre) i d’una de formigó armat (a sota)
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Peça, generalment prismàtica, molt més llarga que ampla i disposada horitzontalment, que serveix per a suportar les càrregues que no graviten directament sobre una paret o un pilar.
El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…
mina
Vehicle barrinador dins la galeria d’una mina de potassa
© Fototeca.cat
Tecnologia
Obra subterrània que hom fa per aprofitar una substància mineral.
És una obra practicable perquè l’home pugui arribar al mineral, arrencar-lo i extreure'l a la superfície Hi ha casos en què un mineral subterrani pot ésser abastat sense fer excavacions practicables explotació de sal gemma per sistemes de dissolució, obtenció de petroli o gas natural, etc En aquests casos hom no parla de mines, com tampoc quan un mineral és explotat a cel obert L’establiment d’una mina requereix uns treballs previs de prospecció i de reconeixement de la massa mineral Si aquests treballs són favorables, hom procedeix als treballs d' explotació , els quals van encaminats a l’…