Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
fricció
Tecnologia
Resistència que presenten dos cossos amb una superfície de contacte a moure’s l’un respecte a l’altre.
Cal no confondre-la amb el fregament, que és la resistència al fet que el moviment continuï un cop ja s’ha iniciat En el fenomen de la fricció es basa el funcionament de nombrosos dispositius mecànics, com ara els embragatges de fricció, els limitadors de parell, etc sense fricció fóra impossible de caminar o la propulsió dels automòbils Hom anomena coeficient de fricció entre dues superfícies la relació entre els mòduls de la fricció i de la component normal de la força que actua entre les superfícies i les manté en contacte
adob al crom
Tecnologia
Adob a base de sals de crom (bicromat sòdic o potàssic, o bé sulfat o clorur d’òxid de crom).
El primer a estudiar l’efecte de les sals de crom sobre la pell fou Friedrich L Knapp, químic alemany, que el 1858 efectuà els primers experiments sense arribar, però, a cap resultat pràctic No fou fins el 1884 que Augustus Schulz descobrí i patentà un procediment amb dos banys el primer amb bicromat de sosa, i el segon, de neutralització El 1893 Martin Dennis, seguint el camí iniciat per Knapp, desenvolupà un mètode amb un sol bany amb una sal bàsica de l’òxid de crom Aquest darrer sistema és més fàcil de practicar, però dóna cuirs menys suaus que el procediment amb…
tocat del remull
Tecnologia
Dit del cuir tarat per haver estat massa temps en remull o haver-se iniciat en el bany de remull un procés de putrefacció.
recristal·lització
Tecnologia
Procés de formació de nous cristalls, iniciat en alguns punts d’un metall o d’un aliatge deformat en fred, que acaba per absorbir els cristalls existents abans de la deformació i de l’inici del procés.
La recristallització és iniciada en sotmetre el metall o l’aliatge a un escalfament a partir d’una temperatura mínima, determinada per la composició de l’aliatge, la presència d’impureses, etc, anomenada temperatura inicial de recristallització i, en mantenir aquesta temperatura el temps suficient o en augmentar-la, van apareixent nous cristalls, que arriben a substituir totalment els antics El curs del fenomen és influït sobretot per la composició i la presència d’impureses, per la velocitat d’augment de la temperatura, per la durada del procés i pel grau de deformació en fred
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Emblema de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química…
carbó de pedra
carbó mineral Lignit
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…
or
Or natiu
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica.
Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…