Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
electrodiàlisi
© fototeca.cat
Tecnologia
Procediment de separació iònica que aprofita la propietat que tenen determinades membranes de permetre el pas als ions d’un signe determinat, mentre que l’impedeixen als ions de signe contrari.
L’aplicació més important d’aquest fenomen és el dessalatge d’aigua salabrosa Els aparells d’electrodiàlisi són formats per un conjunt de celles, cadascuna de les quals és constituïda per un gran nombre de membranes que són, alternativament, selectives d’anions i selectives de cations, separades per unes peces de forma especial que les subjecten i permeten la circulació uniforme de les distintes solucions En un dels extrems hi ha l’ànode, i en l’altre, el càtode, la finalitat dels quals és establir un camp elèctric a l’interior de la cella L’aigua a tractar és introduïda a l’espai entre les…
corrosió
Tecnologia
Deterioració superficial dels metalls per agents químics.
Cal que un electròlit estigui en contacte amb el metall ànode, que és ionitzat i dissolt, mentre que els electrons neutralitzen els anions de la dissolució que precipiten La reacció fonamental és M + A + → M + + A La quantitat de M dissolta és proporcional al flux d’electrons, el qual és funció del potencial i de la resistència del metall Perquè la reacció continuï, cal que els productes siguin eliminats de les zones anòdica i catòdica L’agent de corrosió més important és el potencial entre dos metalls en contacte immergits en un electròlit que depèn de la natura química de l’ànode i del…
niquelatge
Tecnologia
Operació que consisteix a recobrir amb una capa fina de níquel un metall o un plàstic, per tal de protegir-lo de la corrosió, per a reparar-ne parts gastades o bé amb finalitats decoratives, sigui per procediments electrolítics o per procediments químics.
El niquelatge electrolític és efectuat mitjançant el pas d’un corrent elèctric a través d’una solució de sulfat, sulfamat o fluoroborat de níquel i clorur de níquel en àcid bòric En aquest procés, els ions de níquel són atrets per l’objecte que hom vol niquelar, disposat com a càtode Per tal d’obtenir un dipòsit brillant de níquel, hom pot afegir a la solució abrillantadors i anivelladors, estabilitzadors o modificadors de la tensió superficial El niquelatge químic pot ésser efectuat per submersió de l’objecte que cal niquelar en un bany calent de sals de níquel que són reduïdes…
electròlisi
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Conjunt de fenòmens que s’esdevenen en el si d’una solució electrolítica o d’un electròlit fos en passar-hi un corrent elèctric de forma continuada.
Aquest terme fou creat en descobrir que el pas del corrent elèctric a través de determinades substàncies conductores solucions aquoses, sals foses permet de descompondre-les Les primeres experiències d’electròlisi foren fetes el 1800 per W Nicholson i A Carlisle en fer passar el corrent d’una pila de Volta per una solució d’aigua acidulada, amb obtenció d’hidrogen i oxigen H Davy, treballant sobre sals foses, obtingué el sodi i el potassi El 1833 M Faraday establí les lleis quantitatives de l’electròlisi que fixen les relacions existents entre la intensitat del corrent que travessa un medi…
rellotge atòmic
© fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge constituït per un patró atòmic de freqüència que produeix oscil·lacions d’una freqüència molt estable i per un dispositiu electrònic que permet de comptar aquestes oscil·lacions.
En algun cas, el rellotge atòmic és un rellotge de quars en el qual la vibració del cristall de quars és estabilitzada per la freqüència d’una transició atòmica Aquesta és independent de la pressió i de la temperatura, de l’envelliment i dels xocs i, per tant, l’oscillador atòmic és insensible a les principals causes que condicionen la precisió dels altres rellotges Els patrons atòmics de freqüència es poden classificar en tres grans categories els màsers , els ressonadors de broll atòmic o de feix atòmic i les cèllules de gas Els màsers són patrons actius, és a dir automantinguts, mentre…
zinc
Economia
Química
Tecnologia
Element químic, de nombre atòmic 30, pertanyent al grup IIB de la taula periòdica.
Conegut des de l’antiguitat, hom l’ha emprat en la fabricació del bronze i el llautó És un element d’abundància mitjana que es troba àmpliament distribuït a la natura constitueix l’1,2 x 10 - 2 per cent del pes de l’escorça terrestre És constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses de 64 48,89%, 66 27,81%, 67 4,11%, 68 18,57% i 70 0,62%, que determinen un pes atòmic de 65,38 En són coneguts, a més, deu radioisòtops artificials Els seus minerals més importants són la calamina ZnCO 3 , la willemita Zn 2 SiO 4 i l’esfalerita ZnS No ocorre natiu, i hom l’obté per torrefacció en…
blanqueig
Tecnologia
Procediment al qual hom sotmet la pasta de paper per a incrementar la seva blancor, ja sigui per eliminació o per modificació dels constituents de la pasta crua (pasta després de la cocció) o de la pasta mecànica, tal com la lignina i els seus productes de degradació, resines, ions metàl·lics, hidrats de carboni no cel·lulòsics i altres impureses.
Els principals agents de blanqueig són clor, hipoclorit, diòxid de clor, clorit sòdic, clorat sòdic, peròxid d’hidrogen i de sodi, oxigen i ozó El procés es realitza en diverses etapes amb rentats entremig i fent servir l’agent adequat en cada una d’elles Per raons de preu i d’eficiència el clor ha estat l’agent més emprat fins ara A causa de la seva alta toxicitat, la molècula de clor s’ha deixat d’utilitzar, cosa que ha donat lloc a les pastes ECF Elementary Chlorine Free o pastes blanquejades, que no fan servir clor elemental, sinó diòxid de clor menys tòxic, i a les pastes TCF Totally…