Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
autoalineador | autoalineadora
Tecnologia
Dit dels mecanismes que s’alineen per ells mateixos.
Els coixinets autoalineadors són emprats quan l’arbre pot presentar desalineacions axials respecte a aquells
robot androide
Tecnologia
Tipus de robot caminador que es desplaça imitant els moviments humans.
Moltes vegades es considera un tipus especial de robot zoomòrfic, tot i que no sempre està basat en els mateixos principis de manteniment de l’equilibri
martell pneumàtic
Tecnologia
Mall autocompressor en el qual l’aire comprimit produeix l’elevació de la massa mòbil i durant la seva caiguda hi afegeix una certa energia.
N'hi ha d’alimentats per una font d’aire comprimit, mentre que d’altres produeixen ells mateixos l’aire comprimit, mitjançant un cilindre que fa de compressor alimentat per un motor elèctric o d’una politja d’embarrat El pes de la massa pot variar entre 50 i 200 kg, i la velocitat, entre 70 i 200 cops per minut
translació
Tecnologia
Moviment d’un sòlid en què tots els punts que el constitueixen experimenten el mateix desplaçament.
Si A i B representen les posicions inicials de dos punts qualssevol del sòlid, i A’ i B’ les corresponents als mateixos punts després d’efectuada una translació, s’acompleix B-A = B'-A’, B-A i B'-A’ essent els vectors Això vol dir que un desplaçament per translació és un desplaçament rígid Hom pot descompondre sempre el moviment genèric d’un cos, en un instant donat, en una translació i una rotació
màquina agrícola
Tecnologia
Agronomia
Màquina moguda per mitjà d’energia mecànica i emprada per a fer les feines agrícoles, en substitució del treball manual.
Les màquines agrícoles apliquen els mateixos principis que els instruments manuals arada, rascle, etc, però augmentant la velocitat de l’operació i disminuint-ne l’esforç Hom les classifica segons el tipus de feina que poden fer treball del sòl, sembra, recollecció i transport, etc Entre les que treballen el sòl, les més importants són l'arada, que obre la terra i la gira i que adopta formes diverses, l'escarificadora i la conreadora La sembradora té com a objectiu la distribució de les llavors de la forma adequada a cada conreu, i en les operacions de cura del conreu hom empra l…
lleis de la robòtica
Tecnologia
Conjunt de lleis establertes l’any 1942 per Isaac Asimov en la seva obra Jo, robot, destinades a regular el comportament dels robots en els llibres de ciència-ficció.
Aquestes lleis, que les màquines han de complir obligatòriament, tenen com a objectiu protegir la humanitat La primera llei de la robòtica diu que un robot no pot fer mal a cap ésser humà ni pot permetre que un ésser humà prengui mal per la seva inacció la segona llei de la robòtica imposa que un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei, i la tercera llei de la robòtica estableix que un robot ha de protegir la seva pròpia existència sempre que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei També hi ha la llei…
paper vitel·la
Tecnologia
Paper llis i sense gra, de primera qualitat, fet gairebé exclusivament amb pasta de drap, d’aspecte semblant a la vitel·la i que serveix per als mateixos usos.
tècnica de projecció tèrmica
Tecnologia
Procés que dota un material d’energia tèrmica i cinètica suficient perquè pugui ésser aplicat sobre un material de base.
La majoria d’aquestes tècniques serveixen per a obtenir revestiments de natura molt diversa, i són cada vegada més importants en la conformació de peces per a l’aeronàutica, la construcció naval, la petroquímica i l’automoció, entre altres sectors El procés és essencialment el següent Hom alimenta un sistema de projecció pistola de projecció amb un filament o unes pólvores del material a projectar Com a conseqüència de la transferència d’energia, el material ateny un estat de fusió o de semifusió Aleshores un gas, com ara l’argó, el nitrogen, els mateixos gasos de combustió o l’…
duralumini
Tecnologia
Aliatge lleuger d’alumini d’una gran resistència mecànica desenvolupat per A.Wilm el 1910.
La seva composició mitjana és de 94,5% d’alumini, 4% de coure, 0,5% de manganès i 1% de ferro i altres El duralumini té característiques pròximes a les de l’acer corrent la càrrega mitjana de ruptura és de 42 kg/mm 2 , l’allargament, del 20%, i la densitat, de 2,7 Aquesta combinació de lleugeresa i resistència mecànica és la seva millor qualitat Pot ésser treballat pels mateixos procediments que l’acer màquina eina, laminat, forja, estanyat, etc Hom n'obté les característiques mecàniques per escalfament fins a 550°C, seguit d’un tremp amb aigua, i deixant-lo refredar a l’aire…
rosca
© fototeca.cat
Tecnologia
Ressalt helicoidal fet en un cargol, un pern o una altra peça cilíndrica (rosca mascle o rosca exterior) o a l’interior d’un forat cilíndric (rosca femella o rosca interior), amb el qual ha d’ajustar el ressalt helicoidal d’una peça complementària, és a dir, una rosca mascle amb una rosca femella, l’acoblament de les quals és aconseguit en fer girar l’una respecte a l’altra.
La rosca és engendrada per un perfil geomètric dotat d’un moviment de rotació entorn de l’eix de simetria del cilindre i, ensems, d’un moviment axial d’avançament al llarg del cilindre, la resultant dels quals és una hèlix Una rosca és determinada pel seu filet , que és el ressalt helicoidal, pel seu pas , que és la distància entre les puntes de dos ressalts consecutius, mesurada sobre una recta parallela a l’eix, per la profunditat del filet , que és l’alçada del ressalt, per l' angle dels flancs , que és l’angle format per les tangents als costats del perfil, pel diàmetre nominal , que és…