Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
ferroníquel
Tecnologia
Aliatge del níquel (34-90% de Ni) amb el ferro i, a més, eventualment, amb algun altre metall (crom, molibdè, manganès, etc), en el qual el ferro presenta una estructura totalment austenítica.
Aquesta propietat, juntament amb els efectes produïts per la presència del Ni, confereix als ferroníquels unes característiques especials, segons les quals hom els classifica en quatre grans grups els ferroníquels de baix coeficient de dilatació o de dilatació controlada , en els quals la dilatació pot ésser considerada nulla per a un cert interval de temperatura, i que són emprats en metrologia, geodèsia i regulació termoestàtica els ferroníquels de variació controlada del mòdul elàstic , que contenen petites quantitats de crom, tungstè, silici i manganès, i que hom empra en la…
fibra neutra
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Línia teòrica determinada per les fibres que, en un element estructural (biga, suport, etc) sotmès a flexió, no treballen ni a tracció ni a compressió.
paper blanc

Paper blanc
hermètic | hermètica
Tecnologia
Dit de la tancadura perfecta, que no deixa passar l’aire ni cap altre fluid.
lleis de la robòtica
Tecnologia
Conjunt de lleis establertes l’any 1942 per Isaac Asimov en la seva obra Jo, robot, destinades a regular el comportament dels robots en els llibres de ciència-ficció.
Aquestes lleis, que les màquines han de complir obligatòriament, tenen com a objectiu protegir la humanitat La primera llei de la robòtica diu que un robot no pot fer mal a cap ésser humà ni pot permetre que un ésser humà prengui mal per la seva inacció la segona llei de la robòtica imposa que un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei, i la tercera llei de la robòtica estableix que un robot ha de protegir la seva pròpia existència sempre que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona llei També hi…
aerosol
Tecnologia
Envàs de distribució constituït per un recipient estanc a pressió que, per accionament d’una vàlvula descarrega, amb força impulsora pròpia, un producte qualsevol en forma líquida (líquid homogeni o emulsió) o bé com a sòlid dissolt o dispersat en un líquid.
El recipient, cilíndric i de petites dimensions, és generalment metàllic, però pot ésser també de vidre exteriorment protegit o àdhuc de plàstic resina acetàlica A l’interior es troben la substància activa, el dissolvent o dispersant necessari sobretot quan la substància activa no és líquida i, obligatòriament, un propulsor, constituït per un gas comprimit o liquidat, eventualment en mescla amb algun líquid molt volàtil En alguns casos el propulsor pot servir alhora de dissolvent o dispersant En general, els envasos d’aerosol han de resistir una pressió d’assaig de 10 atm sense deformació…
cicle d’Otto

Diagrama pV del cicle d’Otto, teòric i real: 1-2 admissió, 2-3 compresió i ensesa, 3-4 combustió, 4-5 expansió i obertura de la vàlvula d’escpament; PMS i PMI són els punts morts superior i inferior, respectivament
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna d’encesa per guspira o explosió, desenvolupat per Nikolaus Otto, que el 1876 construí el primer motor d’aquest tipus, de quatre temps i de combustió a volum constant, seguint els principis enunciats per Beau de Rochas el 1862.
En el cicle per a motors de quatre temps hom pot distingir la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment instantani d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió instantània d’energia a volum constant A igualtat de compressió, el rendiment d’aquest cicle és superior al del cicle dièsel, però no permet d’assolir les elevades relacions de compressió d’aquest darrer El cicle pràctic difereix del teòric en el fet que les línies rectes del diagrama d’aquest són substituïdes per línies corbes i els angles s’arrodoneixen, és a dir, la temperatura i la pressió…
nervadura
Tecnologia
Reforç, generalment en forma de cordó, que hom disposa en certes peces, especialment de fosa, per tal d’assegurar la transmissió d’esforços a d’altres peces i evitar-ne la deformació o l’esquerdament per efecte d’esforços secundaris, de trepidacions, etc.
Les nervadures augmenten la resistència i la rigidesa de la peça sense incrementar-ne gaire la secció ni el pes
tremp bainític
Tecnologia
Tractament isotèrmic de l’acer en què l’austenita es transforma en bainita.
Té l’avantatge respecte el tremp martensític normal que no produeix tensions internes ni en resulten les típiques esquerdes, raó per la qual no requereix recuita