Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
biocombustible de primera generació
Química
Tecnologia
Biocombustible procedent de cultius agrícoles, generalment elaborat a partir de sucres i olis vegetals.
Aquest biocombustible té l’inconvenient d’entrar en competència amb la massa vegetal que serveix per a l’alimentació humana o l’alimentació animal És un biocombustible de primera generació el biodièsel
tremp
Tecnologia
Tractament al qual hom sotmet un metall per tal d’endurir-lo, especialment el que consisteix a escalfar-lo i refredar-lo ràpidament en submergir-lo sobtadament en un líquid fred.
El tremp millora notablement les qualitats mecàniques del metall en augmentar-ne el límit d’elasticitat, la resistència a la ruptura per tracció i la duresa Hom distingeix en aquest tractament dues fases fonamentals, en la primera de les quals s’esdevé una modificació de l’estructura interna del metall, a causa de la calor, a temperatures de prop dels 800°C per als acers, que en millora la duresa i la flexibilitat Si el refredament fos lent, s’esdevindria una nova modificació de l’estructura interna que li faria perdre les qualitats obtingudes La segona fase és el refredament ràpid, obtingut…
biodièsel
Química
Tecnologia
Combustible líquid obtingut a partir d’olis vegetals sotmesos a un procés d’esterificació amb hidròxid de sodi i metanol.
D’aquesta reacció s’obté oli esterificat i glicerina Aquest oli esterificat, pur o diluït amb gasoli derivat del petroli, s’utilitza com a combustible per als motors dièsel
greix
Tecnologia
Substància semisòlida constituïda per una mescla d’olis lubrificants amb sabons de catió metàl·lic (calci, sodi, liti, alumini o bari).
Les propietats del greix depenen de la base metàllica del sabó i de la composició química dels àcids grassos És emprat com a lubrificant quan hom vol protegir l’element lubrificat de la brutícia, la corrosió, etc
cicle dièsel

1-2, compressió adiabàtica; 2-3, injecció i combustió del carburant; 3-4, expansió adiabàtica; 4-1, escapament (l’àrea inclosa dins la corba que representa el cicle pràctic és proporcional al treball que hom pot aprofitar per cicle)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna que fou desenvolupat i patentat per Rudolf Diesel el 1893.
En el cicle hom pot distingir quatre parts la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió d’energia a pressió constant A igualtat de relació de compressió, el rendiment d’aquest cicle és inferior al del cicle teòric d’Otto En la realització pràctica del cicle dièsel hom aconsegueix el forniment d’energia per mitjà d’una combustió lenta, de manera que, a mesura que augmenta la pressió, el volum de la cambra de combustió també augmenta i aquell resta, doncs, compensat De fet, el cicle pràctic difereix del teòric, però és…
enseuar
Tecnologia
Aplicar pel costat de la carn del cuir mescles pastoses de sèu, olis de peix, lanolina, etc, en capes sobre el cuir allisat.
ampolla

La borgonyesa, la Rin i la bordelesa, models d’ampolla clàssics per als vins de qualitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Vas portàtil de vidre, cristall, material termoplàstic, etc, de coll més o menys estret, destinat a contenir líquids.
Des del segle II aC, a la Xina i Egipte hom ja fabricava ampolles de vidre pel sistema de bufament Aquest, que encara s’utilitza actualment en l’elaboració de certs objectes artesanals, consisteix a bufar amb la boca per un tub a l’extrem del qual hi ha una bola de vidre en estat pastós i posar-lo tot seguit en un motlle, fins aconseguir un emmotllament total a les parets d’aquest immediatament es fa girar el tub en un moviment ascendent i s’acaba així el coll de l’ampolla Els motlles abans eren de terrissa o fusta i actualment són de fosa grisa Al final del segle XIX, Boucher a França i…
molí
Antic molí a Enkhuizen, als Països Baixos
© M. Pujol i R. Poyato
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina desintegradora emprada en la molta de grans i, en general, de materials sòlids.
Els primers molins eren emprats per a l’obtenció de farines, però més endavant el camp d’aplicació fou ampliat a l’obtenció d’olis, a la molta de minerals, etc Durant el Neolític, les societats sedentàries agrícoles feien servir dues pedres o dos cossos durs generalment de fusta a fi de triturar-hi, per pressió manual, el gra dels cereals Els grecs, i després els romans, ja empraven molins a base de dues pedres planes, i més tard el molí constituït per una part fixa i una altra de mòbil en forma de con Tot i que aquests molins eren de sang, al segle I aC hom ja coneixia els molins d’aigua Cap…
forn

forn elèctric
Tecnologia
Lloc clos dins el qual qualsevol tipus d’energia, generalment química o elèctrica, es converteix en energia calorífica per tal de transformar, físicament o químicament, la matèria que hom hi introdueix.
A causa de la diversitat dels materials i de les transformacions a què hom els sotmet, hi ha nombroses varietats de forns, puix que hom n'adapta el disseny a les necessitats de cada cas Hom empra diversos sistemes de transformació de l’energia inicial en energia calorífica En el forn de combustió , és un fogar o un cremador on crema el combustible emprat en el forn elèctric , hom aprofita l’efecte Joule, bé per mitjà de resistències elèctriques forn de resistència indirecta , bé amb la mateixa càrrega del forn actuant de resistència forn de resistència directa , mitjançant la producció de…
petroquímica
Tecnologia
Química
Conjunt de tècniques que tenen per objecte l’obtenció de productes químics per síntesi de productes derivats del petroli.
Hom pot classificar les tècniques petroquímiques en dos grans grups processos d’obtenció de productes bàsics de síntesi i processos de fabricació de derivats dels productes bàsics anteriors Dins el primer grup hom distingeix l’obtenció de l’hidrogen i del gas de síntesi, la fabricació d’olefines, d’acetilè, d’aromàtics i d’hidrocarburs de quatre carbonis Per a l’obtenció d’hidrogen i de gas de síntesi hom parteix del gas natural als EUA i de la nafta a Europa i al Japó Els processos emprats són els de reforming amb vapor d’aigua i el d’oxidació parcial El reforming amb vapor d’aigua es…