Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
escapament
Mecanisme d’escapament d’àncora emprat en rellotges de pèndul
Chetvorno CC0 1.0 Universal
Tecnologia
Mecanisme que transforma el moviment oscil·latori del volant o del pèndol en moviment de rotació de les busques.
A cada oscillació del pèn s’allibera una dent de la roda d’escapament que fa moure el mecanisme del rellotge en impulsos successius i a velocitat mitjana constant
cercacables
Tecnologia
Aparell que hom utilitza per a detectar la presència i determinar la situació de cables (i també de tubs i canalitzacions metàl·liques) ocults en el sòl, una paret, un sostre, etc.
Els de tipus passiu basen el seu funcionament en el canvi de la freqüència d’oscillació d’un emissor d’alta freqüència de circuit magnètic obert quan hom aproxima la seva bobina a una massa metàllica Els de tipus actiu es basen en fer passar pel cable ocult un corrent d’alta freqüència el camp magnètic generat pel qual és detectat per una bobina d’inducció de gran sensibilitat
rellotge de diapasó
Tecnologia
Rellotge elèctric o electrònic que utilitza la freqüència pròpia d’un diapasó musical per a regular el seu moviment.
Inventat per NNiaudet l’any 1866, es popularitzà a la dècada dels anys seixanta quan es començà a comercialitzar en qualitat de rellotge de polsera, de precisió mai no igualada en la seva categoria En poc temps, però, fou desbancat pel rellotge de quars Un petit diapasó és impulsat i mantingut en oscillació a través d’un circuit electrònic que genera una freqüència similar a la seva pròpia uns 300 Hz Un cadell impulsor lligat a un dels braços de diapasó fa girar una roda que disposa de 300 dents i que és retinguda entre impuls i impuls pel cadell de retenció Del regular gir d’aquesta roda una…
rellotge de volant
Esquema d’un rellotge de volant: (o de polsera): Bastidor : 1, platina; 2, pont del barrilet; 3, pont del rodatge; 4, pont del volant; 5, pont de l’àncora; 6, coixinets (robins). Òrgan regulador : 17, volant; 18, espiral; 19, eix del volant; 20, raqueta. Mecanisme de remuntatge i canvi d’hora (remontoir) : 21, corona; 22, tija de remuntatge; 23, pinyó de remuntatge; 24, pinyó de corredís o d’embragatge ( coulant ); 25, pinyó de transmissió; 26, roda de minuteria; 27, pinyó de minuts ( chausée ; 28, roda d’hores; 29, tireta; 30, bàscula; 31 molla de retenció de tireta; 32 roda de corona; 33, roda de cadell ( rochet ; 34, cadell
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge en què l’oscil·lador és constituït pel conjunt volant-espiral.
Aquest és format per un volant d’inèrcia que té la major part de la massa concentrada a la seva perifèria i una molla espiral subjecta entre l’eix del volant i un punt fix exterior Les variacions de temperatura afecten molt la freqüència d’aquest oscillador, ja que la dilatació dels seus components provoca un moviment més lent de l’oscillador i un retard del rellotge El contrari passa amb la contracció dels metalls quan el rellotge se situa en un lloc de baixa temperatura Per evitar aquest defecte hom ha construït volants de múltiples formes i dissenys que intenten de compensar la dilatació…
rellotge de quars
Esquema d’un rellotge de quars analògic, amb el mecanisme de correcció de l’hora embragat (a dalt) i d’un rellotge digital (a baix)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge electrònic que utilitza un oscil·lador de cristall de quars.
El nucli d’un rellotge de quars comercial és un barreta de cristall de quars tallada de manera convenient habitualment en forma de diapasó per tal que, en aplicar-li un corrent altern, vibri amb una freqüència de 32 768 oscillacions per segon 2 1 5 Un circuit integrat és capaç de generar una freqüència similar a fi de provocar l’oscillació de quars i estabilitzar-la amb la freqüència pròpia del cristall a través d’un mecanisme de retroalimentació La freqüència estabilitzada és desmultiplicada pel mateix circuit, el qual, en el cas d’un rellotge analògic, envia un impuls elèctric polaritzat…
ventilador
ventilador domèstic
Tecnologia
Instrument o aparell emprat per a renovar o refrescar l’aire d’un lloc tancat.
Mogut generalment per un motor elèctric de poca potència, sol ésser susceptible de girar en un moviment lent d’oscillació i sol ésser dotat de més d’una velocitat de rotació Els anomenats ventiladors de reacció són turbines de gas amb rodes d’àleps accionades per motors l’aire, aspirat per la perifèria o pel centre, segons la forma dels àleps, és impellit axialment La majoria dels ventiladors domèstics i molts dels emprats en la indústria són del tipus anomenat ventilador helicoidal Vista escorxada d’un ventilador axial © fototecacat , que consisteix en una hèlix de diverses pales que aspiren…
junta universal
Dos tipus de juntes universals
© Fototeca.cat
Tecnologia
Tipus d’acoblament que permet la transmissió del moviment de rotació entre dos arbres d’eixos geomètrics coincidents però que formen entre si un cert angle (fix o variable).
És constituït per la combinació de dues forquilles muntades cadascuna d’elles sobre un dels extrems de cada arbre i una creueta que les uneix Té l’inconvenient que la velocitat de l’arbre conduït, essent constant la del conductor, varia al llarg d’una rotació, oscillant entre un màxim i un mínim respectivament per damunt i per sota de la velocitat del conductor, i essent més gran aquesta oscillació com més gran és l’angle que formen els dos arbres per a grans velocitats de rotació, això provoca oscillacions torsionals molt pertorbadores És el tipus de dispositiu que munten els arbres de…
amortiment
Amortiment d’un oscil·lador harmònic figura superior: (a) sistema intraamortit (amortiment feble) (b) sistema sobreamortit (amortiment fort) (c) amortiment crític figura inferior: moviment d’un oscil·lador harmònic amortit
© fototeca.cat
Tecnologia
Acció de reduir progressivament l’oscil·lació d’un sistema fins anul·lar-la; el seu efecte.
Es produeix amortiment pel fregament intern de l’estructura dels materials que es deformen, pel fregament entre peces amb moviments relatius entre elles amortiment de Coulomb, pels corrents paràsits que es generen en un sistema que es mou en un camp magnètic, o per la resistència que presenta un conducte de secció controlada al pas d’un fluid amortiment viscós Quan hom pot considerar que un sistema és sotmès a un amortiment viscós, el seu comportament és estudiat plantejant una equació diferencial lineal de segon ordre La resposta d’un d’aquests sistemes a un estímul brusc permet de…
nutació
Astronomia
Tecnologia
Petit moviment d’oscil·lació de l’eix de la Terra que se sobreposa al moviment de precessió
.
A causa de la precessió, cadascun dels pols de l’eix de la Terra coordenades astronòmiques descriu, sobre l’esfera celeste, una línia circular entorn del pol de l’eclíptica, i la nutació fa que aquesta línia circular sigui sinuosa Si només existís la nutació, cada pol de l’eix terrestre descriuria una ellipse, en sentit retrògrad i amb un període de 18 anys i 7 mesos, el semieix major de la qual, anomenat també constant de la nutació , seria de 9,21’, i el semieix menor, de 6,86’ La nutació fou descoberta per JBradley el 1748 a partir d’una sèrie d’observacions de les posicions d’uns quants…
ressort
Quatre tipus de ressorts
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça elàstica, generalment d’acer, capaç de suportar deformacions importants, la qual, després d’haver estat comprimida, estirada, doblegada, etc, per l’acció d’una força, recupera, en cessar aquesta acció, la seva posició natural desenvolupant una força utilitzable.
Els ressorts són emprats per a diverses finalitats, entre les quals cal destacar les d’amortidors de xocs topalls dels vagons de tren, ballestes d’automòbil, etc, d’acumuladors de treball molla dels rellotges, de les joguines, etc, per a repartir esforços en els somiers, etc, de limitadors d’esforç en les premses, etc, per a mesurar forces, com a element d’oscillació espiral dels rellotges, etc, etc Els ressorts poden ésser classificats, segons que la deformació principal sigui per flexió o per torsió, en ressorts de flexió i ressorts de torsió segons la manera com són aplicades les forces,…