Resultats de la cerca

És resistent a l’acció de la majoria dels agents químics ordinaris i es dissol en àcid fluorhídric, mala conductora de la calor i de l’electricitat, feta generalment fonent una mescla de sílice i potassa o sosa amb petites quantitats d’altres bases i a la qual hom pot donar diferents coloracions, mitjançant l’addició d’òxids metàllics, i diverses formes, afaiçonant-la en calent El vidre és obtingut sempre per la fusió d’una mescla complexa d’elements vitrificants sílice o òxid de bor, elements fundents àlcalis, especialment carbonat de sosa i elements estabilitzadors calç Si bé els components…

En els motors endotèrmics les parets absorbeixen una gran quantitat de calor, que és transmesa a l’aire directament o bé a l’aigua del circuit de refredament La diferència de temperatura entre la paret interior i l’exterior provoca, sobretot si aquestes són gruixudes, unes tensions considerables Hom les anomena camises humides si llur paret exterior és en contacte directe amb l’aigua de refredament, i seques si no hi són Generalment són canviables i eviten, així, de substituir tot el cilindre o el bloc de cilindres en cas de desgast o de ratllament de les parets…

Les parets en roques poc estables cal apuntar-les, generalment amb fusta o obra, i actualment amb ferro i formigó

Les primeres neveres eren mobles o recipients de parets aïllants, a l’interior dels quals hom posava glaç, que absorbia les calories dels productes que eren dins la nevera Aquest sistema encara és utilitzat en les neveres portàtils Actualment les neveres solen ésser dotades de sistemes mecànics de refrigeració

En els monestirs medievals hom feia servir ciris graduats, que més tard foren substituïts per llums d’oli El temps hi era indicat per l’alçada del ciri o pel nivell de l’oli que encara no s’havia cremat Els xinesos calculaven l’hora per l’espai de temps que trigava a cremar una substància ígnia dipositada dins les parets d’un petit laberint més o menys llarg i de durada coneguda rellotge aromàtic

És característic i fonamental en aquest procediment el fet de l’existència d’un canvi de fase en la conformació del metall De les condicions d’aquest canvi depenen les característiques mecàniques de l’objecte obtingut La fosa permet, d’altra banda, l’obtenció de peces amb formes complicades i de peces senzilles a un cost més baix que d’altres procediments forja, màquines eines, etc Aquest procediment és emprat sobretot en la fabricació de peces d’acer, fosa, bronze, llautó, aliatges d’alumini, de magnesi, de zinc, d’estany, de plom o de níquel La possibilitat de sotmetre un metall o un…

Els primers papers pintats aparegueren a França, durant el s XVI, destinats a reemplaçar les tapisseries i les pintures murals Inicialment eren fabricats per estampació del dibuix amb motlles de fusta i acoloriment posterior per mitjà de trepes El 1688, Jean Papillon introduí el sistema d’estampació contínua, que permetia la reproducció de dibuixos complets pintures, tapisseries, ornaments arquitectònics, etc, i a mitjan s XVIII hom adoptà el mateix sistema que per a l’estampació d’indianes Actualment hom realitza la impressió de papers pintats per l’aplicació de pintura al tremp o de tinta…

Tenia la forma d’un tronc de piràmide invertit, amb tres parets planes i una de convexa la cara de l' ore per tal de facilitar l’extracció del producte final El forn era construït de pedres fogueres, revestides parcialment de planxes de ferro La paret contrària a la cara de l' ore , el piec del foc , era la més consistent i on hom aplicava la tovera Hom li sobreposava una peça de ferro —les porgues —, foradada per donar pas a la tovera, la qual injectava l’aire amb una inclinació de 35°C a 45°C La tovera anava connectada amb la caixa de vents , on hi…