Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
motor pneumàtic

Vista escorxada d’un motor pneumàtic de paletes que pot funcionar reversiblement (el sentit de les fletxes indica el seu funcionament com a màquina pneumàtica)
Tecnologia
Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un gas, sota les seves formes d’energia de pressió, cinètica i tèrmica, en una proporció determinada.
La classificació dels motors pneumàtics coincideix amb la dels motors hidràulics, és a dir, que, segons els principis de funcionament, hom distingeix les turbines i els motors volumètrics , i dins aquests, els de moviment rectilini, els de moviment giratori d’angle limitat i els rotatius Entre els motors de moviment rectilini hi ha els cilindres pneumàtics , d’estructura similar als hidràulics, i també un grup d’aparells on l’element mòbil, sovint sense tija, actua alhora com a vàlvula distribuïdora, amb la qual cosa provoca un moviment repetitiu molt ràpid Aquest…
pneumàtica

Pneumàtica Vista escorxada d’un cilindre pneumàtic d’efecte doble per a càrregues i frequüències dels cicles de treball elevades
© Fototeca.cat
Tecnologia
Conjunt de tècniques basades en la utilització de l’aire comprimit com a fluid transmissor d’esforços, per a l’accionament a distància de diversos dispositius funcionals.
A més de les seves aplicacions ja clàssiques comandament de vàlvules, frens, portes, etc, la pneumàtica és una tècnica molt valuosa en l’automatització industrial, que permet d’ésser aplicada en molts casos a la indústria mitjana i petita Els dispositius pneumàtics emprats en l’automatització industrial presenten els avantatges d’ésser normalitzats, d’un preu moderat i de fàcil manteniment en servei són de disseny simplificat i tenen una fiabilitat elevada L’ús de l’aire comprimit s’ha generalitzat, entre altres motius, a causa de la seva disponibilitat inexhaurible i pel fet de…
aire comprimit
Tecnologia
Aire sotmès, generalment mitjançant un compressor, a una pressió superior a l’atmosfèrica.
L’increment d’energia que posseeix l’aire quan ha estat comprimit és aprofitable, en expandir-se, per a obtenir un treball mecànic o produir un corrent d’aire L’aire comprimit és fàcil i econòmic d’acumular i de transportar i, per tant, pot ésser usat a distàncies considerables de la font de proveïment compressor, acumulador o botella A més del seu baix cost, l’aire comprimit permet de fer installacions en les quals, amb una sola font de proveïment, hom pot obtenir pressions diferents per a diversos usos Té l’avantatge, davant els altres agents de…
resistència a l’abrasió
Tecnologia
Resistència d’un material al desgast per fregament.
El valor d’aquesta resistència, que hom determina per mitjà d’un abrasímetre, és sobretot important en el cas del cautxú corretges i cobertes de pneumàtics i del cuir corretges i sola Tanmateix, les mesures permeten solament de preveure, d’una manera imperfecta, la resistència al desgast en les condicions reals d’utilització
pala carregadora

Pala carregadora
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina destinada a moure materials solts, com ara sorra, pedra i carbó —tot i que, eventualment, també pot fer treballs d’excavació i d’enderroc lleugers—.
Consisteix bàsicament en un xassís automotor rígid o articulat muntat damunt pneumàtics si ho és sobre erugues és anomenada preferentment excavadora i proveïda, al davant, d’una cullera , muntada sobre uns braços articulats, moguts mitjançant sengles cilindres hidràulics, permeten d’abaixar i alçar successivament el caire de la dita cullera per tal d’omplir-la de material, alçar-la un cop plena i, després que el vehicle hagi efectuat el desplaçament fins al lloc de la descàrrega, trabucar-la per tal de buidar-ne el contingut, generalment dins d’un camió
màquina automàtica
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Màquina que funciona segons els principis de l’automàtica, de manera que fa correspondre una certa magnitud de sortida a una d’entrada donada.
Cal distingir entre una màquina ja projectada d’origen per a ésser automàtica i una màquina que exigeix més o menys participació humana i que ha estat automatitzada mitjançant elements mecànics, elèctrics, pneumàtics, etc La majoria d’aquestes màquines són destinades a efectuar un treball determinat màquines energètiques , i poden ésser passives o actives , segons que l’energia de sortida sigui inferior o superior, respectivament, a la d’entrada Hi ha també màquines de senyals , d’aparició més recent, que són destinades a manipular senyals d’informació són emprades per a fer…
senyal
Física
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Magnitud física variable, de natura molt diversa, que pot ésser transmesa, propagada i detectada adequadament, de manera que en pertorbar o modificar un estat d’equilibri constitueix un element portador d’informació.
Els senyals poden ésser molt diversos elèctrics, mecànics, pneumàtics, òptics, acústics, etc, i són utilitzats per a transmetre informació, donar ordres, etc, d’acord amb un codi establert En alguns casos els senyals es quantitzen , i cada quàntum es fa correspondre a un caràcter D’altres vegades els senyals són definits només durant uns intervals de temps concrets o en certs moments Quan es fa servir la representació digital, els senyals són mesurats en múltiples de quàntum i sovint se'n fa un mostreig per exemple per mitjà d’un senyal de rellotge, cas en el qual és possible…
xiruca
Tecnologia
Bota flexible, de sola gruixuda de goma vulcanitzada, i feta de tela resistent, molt popular entre els anys cinquanta i setanta.
Emprades sobretot en treballs agrícoles i industrials i en l'excursionisme, el nom prové de la marca registrada Chiruca , modificació de la sabata amb sola de goma que l’empresari Esteve Fontfreda començà a fabricar a Tortellà Garrotxa els anys vint a partir d'espardenyes tradicionals d’espart Després de la Guerra Civil Espanyola, els anys quaranta la direcció de l’empresa passà als seus fills Joan i Lluís Fontfreda Castañer, els quals perfeccionaren el calçat, convertint-lo en una bota de lona amb sola vulcanitzada inicialment procedent de pneumàtics, i el qual van registrar amb el nom de…
grua

Grues al port de Barcelona
© Lluís Prats
Tecnologia
Màquina emprada per a l’elevació de càrregues, per mitjà d’una cullera o d’un ganxo suspès d’un cable, i per a llur moviment a petites distàncies.
Des d’un punt de vista constructiu existeixen nombrosíssimes varietats de grues, puix que hom les adapta a cada necessitat concreta Fonamentalment, consisteixen en un cos o estructura metàllica proveït d’un torn de tracció on s’enrotlla el cable d’elevació de la càrrega L’estructura és generalment mòbil construïda sobre carrils o proveïda de rodes amb pneumàtics, erugues, etc i té un braç o ploma giratori, rígid o articulat, per l’extrem del qual passa el cable d’elevació Les grues de poca potència fins a 20000 kg, aproximadament poden ésser muntades sobre carretons, plataformes…
telecomandament
Tecnologia
Accionament a distància d’un mecanisme, d’una màquina, d’un vehicle, etc.
Pot ésser efectuat per enllaços mecànics dels òrgans de comandament amb els òrgans que accionen directament el mecanisme, etc, com és ara el cas d’alguns senyals de blocatge dels ferrocarrils accionats per cables i, en general, quan la distància entre l’òrgan de comandament i el d’accionament no és gaire gran Quan la distància entre aquells òrgans és més gran, l’enllaç entre aquests és efectuat per fils elèctrics que, mitjançant relevadors, posen en funcionament els òrgans mecànics que han d’efectuar les maniobres Quan la distància és molt gran o quan hi ha un moviment relatiu entre el lloc…