Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
propulsor

propulsió Esquema de les parts d’un turboreactor
© Fototeca.cat
Tecnologia
Òrgan, màquina, motor, dispositiu, etc, que serveix per a propulsar un vehicle o un altre cos al si d’un fluid.
Llevat del rem, la roda de paletes, la vela solar, etc, els propulsors poden ésser classificats en propulsors d’hèlix, propulsors de reacció i propulsors coet, segons el sistema de propulsió
termopropulsió
Tecnologia
Nom donat als sistemes de propulsió basats exclusivament en la producció de gasos, sense intervenció d’òrgans mecànics tals com les hèlixs.
Són termopropulsions la propulsió per coet i la propulsió per reacció de l’estatoreactor
propfan
Transports
Tecnologia
Sistema de propulsió constituït per un turbopropulsor l’hèlix del qual —a vegades n’hi ha dues i contrarotatòries— té de vuit a deu pales, que són més primes i de diàmetre més petit que les convencionals, amb la qual cosa, a igualtat d’empenyiment, hom aconsegueix de disminuir el consum de combustible (d’un 10 a un 30% menys) tot aconseguint velocitats suficientment interessants (750-850 km/h).
Hom creu que, un cop resolts els problemes aeroelàstics i estructurals, potser serà el sistema ideal de propulsió dels anys noranta, per la qual cosa les principals companyies constructores aeronàutiques hi esmercen esforços d’investigació
aeròbic | aeròbica
Tecnologia
Per extensió, dit dels motors que empren com a comburent l’oxigen de l’aire i només poden funcionar en el si d’una atmosfera prou densa.
Els motors d’explosió, els turboreactors i turbopropulsors, els estatoreactors i pulsoreactors són motors aeròbics En canvi, els motors coet són anaeròbics, qualitat indispensable per a la propulsió dels coets que han de funcionar en una atmosfera on l’aire és un gas massa enrarit
fricció
Tecnologia
Resistència que presenten dos cossos amb una superfície de contacte a moure’s l’un respecte a l’altre.
Cal no confondre-la amb el fregament, que és la resistència al fet que el moviment continuï un cop ja s’ha iniciat En el fenomen de la fricció es basa el funcionament de nombrosos dispositius mecànics, com ara els embragatges de fricció, els limitadors de parell, etc sense fricció fóra impossible de caminar o la propulsió dels automòbils Hom anomena coeficient de fricció entre dues superfícies la relació entre els mòduls de la fricció i de la component normal de la força que actua entre les superfícies i les manté en contacte
turbopropulsor

Vista escorxada d’un turbopropulsor
© fototeca.cat
Transports
Tecnologia
Motor híbrid que acciona una o més hèlixs i proporciona impuls en forma de reacció.
Funciona de manera semblant a un turboreactor, però amb la diferència que una gran part de l’energia de propulsió dels gasos d’escapament 80 a 85% és utilitzada per a moure una turbina més gran que les dels turboreactors, que impulsa, a través d’un sistema reductor mecànic, l’arbre de l’hèlix És un tipus de motor més econòmic que el turboreactor i és especialment indicat com a grup propulsor, entre d’altres, d’avions comercials de línies de curt recorregut llur velocitat ideal són els 750 km/h, d’helicòpters, d’aerolliscadors, etc
cicle dièsel

1-2, compressió adiabàtica; 2-3, injecció i combustió del carburant; 3-4, expansió adiabàtica; 4-1, escapament (l’àrea inclosa dins la corba que representa el cicle pràctic és proporcional al treball que hom pot aprofitar per cicle)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Cicle teòric per a motors de combustió interna que fou desenvolupat i patentat per Rudolf Diesel el 1893.
En el cicle hom pot distingir quatre parts la compressió adiabàtica del fluid motor, el forniment d’energia a volum constant, l’expansió adiabàtica i la cessió d’energia a pressió constant A igualtat de relació de compressió, el rendiment d’aquest cicle és inferior al del cicle teòric d’Otto En la realització pràctica del cicle dièsel hom aconsegueix el forniment d’energia per mitjà d’una combustió lenta, de manera que, a mesura que augmenta la pressió, el volum de la cambra de combustió també augmenta i aquell resta, doncs, compensat De fet, el cicle pràctic difereix del teòric, però és…
aliatge refractari
Tecnologia
Aliatge que pot ésser utilitzat a temperatures elevades (de l’ordre dels 900°C o més).
La possibilitat d’emprar un aliatge a alta temperatura depèn no solament del valor d’aquesta, sinó també del que hom exigeix com a resistència mecànica i sobretot com a resistència a la corrosió Cal també saber si el medi és oxidant o reductor, si conté sofre, etc La més antiga aplicació dels aliatges refractaris és la fabricació de filaments per a bombetes, però actualment són molt utilitzats en la indústria en general i sobretot en els motors de reacció, en la propulsió per coets i en els míssils Sense que tots ells puguin utilitzar-se sempre a 900°C, hom considera aliatges…
motor tèrmic
Tecnologia
Motor destinat a produir energia mecànica a partir de l’energia química d’un combustible per mitjà de la combustió d’aquest.
La calor despresa en la combustió és transformada en energia tèrmica del fluid actiu , el qual produeix un treball mecànic en un procés d’expansió Aquesta calor pot ésser produïda al si del fluid actiu, i en aquest cas hom els anomena motors endotèrmics, de combustió interna o, simplement, de combustió , o bé externament a aquest fluid, i aleshores hom els anomena motors exotèrmics o de combustió externa En els motors endotèrmics la combustió pot ésser contínua com és el cas dels motors de reacció o bé pot produir-se per un seguit d’explosions és el cas dels motors d’explosió Otto, dièsel o…