Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
martell pneumàtic
© Fototeca
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Màquina de percussió, de funcionament pneumàtic, emprada en treballs de mineria i en obres públiques.
És alimentat per un compressor d’aire mitjançant un tub flexible
oleodinàmica
Tecnologia
Tecnologia de la transmissió a distància d’esforços considerables mitjançant la circulació, per un circuit tancat i a pressions elevades, d’un líquid, anomenat impròpiament oli, basada en el principi de Pascal i en la incompressibilitat del líquid emprat.
L’oleodinàmica, molt important en l’automatització, presenta els avantatges de tenir grans possibilitats de regulació de la velocitat de transmissió i de la intensitat de la força transmesa, de permetre la transmissió d’esforços a grans distàncies sense pèrdues i de produir moviments de gran precisió, tant lineals com rotatius Els conceptes físics que intervenen en l’oleodinàmica són el cabal, la pressió i la densitat del líquid, la força i la potència hidràulica i els rendiments volumètrics i mecànics Les transmissions oleodinàmiques són emprades, especialment, en l’accionament de les caixes…
blondin
Tecnologia
Transportador aeri bicable de via única, proveït d’un mecanisme d’elevació de la càrrega, i que consisteix en un carro que es trasllada damunt un cable sostenidor i accionat per un cable tractor.
El carro sol ésser format per un bastiment rectangular metàllic disposat verticalment i proveït de quatre politges de gorja fonda les dues politges superiors per a grans càrregues n'hi ha més de dues roden damunt el cable sostenidor, i les dues inferiors guien el cable del mecanisme d’elevació El carro també és proveït d’unes politges que guien el cable tractor en el seu retorn El cable sostenidor , subjectat pels extrems —mitjançant un ancoratge en l’un i un contrapès que el tesa en l’altre— a dues torres metàlliques eventualment muntades damunt rodes que li permeten de traslladar-se sobre…
barrina
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Eina de tall rotativa emprada per a perforar les roques o el sòl i que hom utilitza en els treballs d’obres públiques o de mineria, en les pedreres, etc.
Les barrines de mà o manuals s’accionen mitjançant un mànec transversal, de manera semblant a les barrines de fuster són barres d’acer o de ferro, d’1,5 a 2 m de llargada i de 9 a 12 kg de pes, i de secció generalment octagonal, afuades d’un extrem i proveïdes d’una punta d’aliatge dur que acaba en una aresta de forma variable i angle comprès entre 60 i 90°, segons la natura del terreny Les barrines per a barrinadores o per a perforadores perforadora són generalment foradades al llarg de llur eix per poder injectar, tot treballant, aire o aigua a pressió a la punta per tal de netejar-la de…
vagoneta
© Fototeca.cat
Tecnologia
Transports
Vagó de petites dimensions i descobert, generalment basculant, emprat per al transport de terra, de minerals, etc, especialment en mineria, però també en obres públiques, en grans explotacions agrícoles, etc.
pedrera
© Corel
Tecnologia
Lloc d’on hom extreu pedres, emprades en construcció o en obres públiques, bé com a tals pedres, bé com a primera matèria per a la fabricació de calç, de ciment, etc.
Generalment són arrencades de la roca mitjançant l’explosió de barrinades Les pedreres solen rebre noms específics segons la mena de pedra que hom en treu, i així són anomenades guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra obtinguda sigui, respectivament, per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc Les oscillacions de la producció de les pedreres als Països Catalans depenen molt de la proximitat al lloc on s’ha d’emprar la pedrera i ben poc de la mà d’obra, que és mínima Pel seu volum, la pedrera més important és la calcària Procedeix bàsicament del…
nivell
© Fototeca.cat
Tecnologia
Instrument que permet de comprovar o d’establir l’horitzontalitat d’una línia o d’una superfície o de determinar la diferència d’altura entre dos punts.
El nivell més simple és el Diversos tipus de nivells 1, d’aigua 2, de paleta 3 i 4, de bombolla nivell de paleta o d’escaire , que consisteix en un escaire de fusta o metàllic, un travesser que n'uneix les dues cames i una plomada suspesa al seu angle Quan el cordill de la plomada coincideix amb un senyal fet prèviament al punt mitjà del travesser, hom sap que la superfície sobre la qual reposen els peus del nivell és horitzontal Actualment, però, ha estat substituït pel nivell de bombolla o d’aire , que consisteix en un tub de vidre, lleugerament arquejat, de secció uniforme, tancat i…
motor hidràulic
Física
Tecnologia
Màquina hidràulica destinada a produir energia mecànica a partir de l’energia continguda en un líquid, sota les formes d’energia de pressió, cinètica i potencial, en una proporció determinada.
Hom classifica els motors hidràulics, segons llur principi de funcionament, en dos grans grups les turbines turbina i els motors volumètrics Els motors volumètrics, on gairebé tota l’energia fluida arriba com a energia de pressió, inclouen motors de moviment rectilini, motors de moviment giratori d’angle limitat i motors de moviment giratori continuat o rotatius Entre els motors de moviment rectilini cal esmentar el cilindre hidràulic , consistent essencialment en un èmbol o pistó , fixat a una tija coaxial que transmet l’esforç, i que pot lliscar, empès per la pressió del líquid, al llarg d…
perforadora
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Designació genèrica de les màquines o dispositius emprats en mineria, obres públiques, petrologia, etc., per a foradar les roques o escarbotar i demolir els terrenys, mitjançant l’ús d’estris rotatius (barrines, sondes rotatives, etc.) o de percussió (sondes de percussió, martells pneumàtics, etc.).
tabac
Marco Verch Professional Photographe (CC BY 2.0)
Tecnologia
Producte obtingut de les fulles del tabac, sotmetent-les a les oportunes operacions i tractaments, que és emprat per a fumar en forma de cigars, de cigarrets o en pipa, o bé es fa servir per a mastegar o per a aspirar-lo pel nas.
Elaboració per al consum Les fulles de tabac poden ésser collides amb tota la planta sencera o arrencant-ne separadament les que són madures, i en aquest darrer cas hom en fa enfilalls traspassant-les amb una agulla enfilada Un cop collides i, eventualment, enfilades, són fetes assecar, bé naturalment, posant-les al sol o penjant-les en locals prou airejats, bé artificialment, en assecadors Després d’una primera selecció, els manats de deu a cinquanta fulles són sotmesos, d’acord amb la qualitat i amb el producte que hom en vol obtenir, a una fermentació més o menys moderada La fermentació…