Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
punta

Puntes
Tecnologia
Clau petit, especialment el prim fabricat mecànicament, anomenat originàriament punta de París
.
En fusteria de construcció, hom anomena també punta diversos claus l’ús dels quals en determina el nom, com la punta d’enllatar per a clavar les llates als cabirons, la punta d’encabironar per a fixar dos cabirons, la punta d’embigar per a clavar les bigues a les bigues mestres, la punta d’encanyissar per a clavar els canyissos a les bigues, etc En l’ofici de sabater són emprats diversos claus i puntes, entre els quals cal destacar la punta groga de llautó i d’un centímetre de llargària, emprada per a clavar la tapa bona, la punta rodona sense cabota, cilíndrica, damunt la qual és clavada la…
parallamps

parallamps que ionitza intensament l’aire al voltant de la punta, generant impulsos d’alta tensió a partir del gradient del potencial elèctric atmosfèric; a la dreta, connexió òptima amb la terra i zona de protecció teòrica
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu que consisteix en una barra metàl·lica, col·locada en un punt elevat d’una construcció i connectada a la terra mitjançant un cable de poca resistència, destinada a atraure els llamps i a facilitar-los un pas directe a la terra sense que danyin la construcció.
El parallamps, ideat per Benjamin Franklin el 1752, ha d’ésser installat a una altura suficient, atès que els llamps tendeixen a caure sobre els cossos situats en una posició més elevada, i ha d’ésser connectat elèctricament amb totes les masses metàlliques de l’edifici i aquestes amb la terra, per tal d’aconseguir que la construcció protegida s’aproximi a una gàbia metàllica gàbia de Faraday , ja que els cossos situats dins d’una gàbia d’aquest tipus no són afectats per les descàrregues elèctriques La secció de la barra i del cable ha d’ésser suficient per a conduir la descàrrega elèctrica…
bernat
Tecnologia
Barra de ferro amb la punta torçuda en angle recte que, penjada per l’altre cap en una anella clavada en el gruix de l’obertura d’una porta, en un peu dret, etc, serveix per a assegurar la fulla de la porta.
Per assegurar una peça plegadissa, etc, introduint-ne la punta en una anella o baga que hi ha en aquesta
retolador
Tecnologia
Estri manual emprat per a escriure, proveït d’un dipòsit constituït, generalment, per una matèria absorbent amarada de tinta, en contacte amb una punta de fibra tèxtil més o menys gruixuda, amb la qual hom escriu en passar-la sobre un paper, etc.
Els retoladors, originàriament de punta gruixuda i emprats especialment per a escriure rètols, poden ésser de tintes de diferent natura, segons la superfície sobre la qual hom vol escriure, i de puntes molt fines que han substituït en molts casos els bolígrafs i les plomes estilogràfiques o gruixudes
broca

Diversos tipus de broca: 1. helicoidal especial per a pedra i formigó; 2. helicoidal per a metalls; 3. plana per a fusta; 4. helocoïdal de filaberqui (per a fusta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina que, aplicada a un filaberquí, màquina de foradar, torn o fresadora, serveix per a fer forats cilíndrics d’un diàmetre màxim de 85 mm i una fondària de 300 mm en peces d’acer, metalls no ferris, fusta, marbre, plàstic, vidre, etc.
Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàllics La broca helicoidal , que és la més emprada, consta d’un cos cílindric al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de 125 a 130° i d’un mànec,…
penetrador
Tecnologia
Element que en un assaig de duresa penetra en la proveta.
En el mètode Brinell i en el de Rockwell B el penetrador és una esfera d’acer, en el de Rockwell C és una punta cònica de diamant amb un angle de 120° i en el de Vickers és una punta piramidal de diamant amb un angle de 136°
barrina
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Eina de tall rotativa emprada per a perforar les roques o el sòl i que hom utilitza en els treballs d’obres públiques o de mineria, en les pedreres, etc.
Les barrines de mà o manuals s’accionen mitjançant un mànec transversal, de manera semblant a les barrines de fuster són barres d’acer o de ferro, d’1,5 a 2 m de llargada i de 9 a 12 kg de pes, i de secció generalment octagonal, afuades d’un extrem i proveïdes d’una punta d’aliatge dur que acaba en una aresta de forma variable i angle comprès entre 60 i 90°, segons la natura del terreny Les barrines per a barrinadores o per a perforadores perforadora són generalment foradades al llarg de llur eix per poder injectar, tot treballant, aire o aigua a pressió a la punta per tal de netejar-la de…
assaig de duresa
Tecnologia
Procediment per a determinar la duresa d’un material referida a una escala convencional.
Hi ha diferents tipus d’assaigs de duresa els més utilitzats la valoren com la resistència que oposa el material a ésser penetrat per un cos de forma i característiques mecàniques determinades El mètode d’assaig de Brinell consisteix a comprimir una esfera d’acer contra una superfície plana del material del qual hom vol determinar la duresa és produïda, així, en el material, una deformació permanent en forma de casquet esfèric la duresa és expressada en graus Brinell HB, i és avaluada mitjançant el quocient entre la força o càrrega aplicada en quilograms-força i la superfície del casquet en…
classificadora
Tecnologia
Màquina que serveix per a classificar i ordenar les targetes perforades (segons les regles d’un codi), alfabèticament o per un ordre prèviament determinat.
És composta d’un dipòsit on hom colloca les targetes perforades, d’una punta de contacte per a la lectura elèctrica de les perforacions, i d’un mecanisme transportador i distribuïdor de les targetes
compàs
Compàs
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Tecnologia
Instrument per a traçar arcs de circumferència i també per a prendre distàncies, que consisteix essencialment en dues branques o cames unides per una de llurs extremitats generalment mitjançant un piu.
El compàs de dibuix té una cama acabada en una punta que permet de fixar-la L’altra cama és proveïda d’una peça per a traçar línies amb llapis o amb tinta Uns altres compassos per a dibuixar són la ballarina i la bigotera