Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
assaig
Tecnologia
Cada una de les experiències a què és sotmès un material (generalment en forma de proveta) per tal de valorar-ne objectivament la idoneïtat per a les condicions de treball que haurà de resistir.
Els assaigs es diferencien de les proves en el fet que, mentre que l’objectiu d’aquestes és de determinar el comportament d’un component, màquina o installació en les condicions de funcionament, amb aquells hom pretén solament d’obtenir informació sobre qualitats físiques o químiques o d’ambdues del material Atesa la naturalesa de l’experiència a realitzar, hom els classifica en assaigs de característiques, de propietats mecàniques destructius, químiques, elèctriques, etc, de conformació i de defectes no destructius
bateria electromecànica
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Sistema de subministrament d’energia elèctrica, emmagatzemada a la unitat en forma d’energia cinètica de rotació, a partir del gir d’un corró dintre d’una carcassa.
Aquest tipus de bateria presenta l’avantatge d’una ràpida velocitat de càrrega, fent girar de nou el corró quan aquest s’atura, a diferència de les bateries convencionals, on l’energia elèctrica s’obté a partir de reaccions químiques
junta d’estanqueïtat
Tecnologia
Element que hom col·loca entre dues peces fixes, o en la zona de contacte entre dues peces amb moviment relatiu, per tal d’assegurar respectivament l’estanqueïtat de la unió o la del dispositiu de què formen part.
La junta pot ésser de goma natural o sintètica, cuir, amiant, tefló, niló, etc, i pot adoptar la forma de disc o corona circular junta plana , de tor junta tòrica , de collarí de simple o doble llavi, d' estopada , etc, segons quines siguin les condicions de treball pressió, temperatura, aplicació estàtica o dinàmica, característiques químiques del fluid a estanqueïtzar, etc
autoclau
Tecnologia
Recipient de parets resistents apte per a suportar pressions internes elevades, proveït generalment d’una tapadora autoclau, que permet d’aconseguir, al seu interior, temperatures elevades de calor humida.
L’autoclau conté aigua que fa possible la calor humida , i la tapadora autoclau permet pressions molt per damunt de l’atmosfèrica i, per tant, eleva el punt d’ebullició de l’aigua fent que hom pugui aconseguir temperatures superiors als 100°C sense que hi hagi ebullició L’autoclau permet d’efectuar esterilitzacions en un temps relativament curt 20 o 30 minuts, d’accelerar certes reaccions químiques i d’efectuar tractaments, en la indústria en general, a pressions elevades, com el lleixivat de les primeres matèries en la fabricació del paper, etc
ciència de materials
Tecnologia
Disciplina que, amb mètodes de la física, la química, l’enginyeria, etc., estudia la relació entre l’estructura, les propietats i les aplicacions dels materials, com també la manera d’obtenir-los i de conformar-los.
L’estructura fa referència, en aquest cas, a la manera com es disposen els components interns d’un material Hi ha diverses estructures significatives segons el nivell de grandària que hom consideri L’estructura subatòmica correspon a la disposició dels electrons dins un àtom i a les interaccions que mantenen amb el nucli L’estructura atòmica es refereix al tipus d’organització que presenten els àtoms i les molècules entre si Els grans grups d’àtoms mútuament enllaçats constitueixen l’estructura microscòpica d’un material, que pot ésser estudiada amb les tècniques microscòpiques Per fi, els…
buit
Tecnologia
Regió de l’espai en la qual la pressió atmosfèrica ha estat reduïda tant com ha estat possible mitjançant sistemes de bombament, o tant com ha calgut per a evitar la influència de l’atmosfera sobre els processos que hom duu a terme a l’interior de l’espai clos.
El primer intent d’obtenir el buit fou fet per Otto von Guericke, el 1632, en intentar d’extreure l’aigua d’un recinte completament ple, per tal de produir-hi el buit el fracàs d’aquestes temptatives el portà a assajar amb un recipient ple d’aire, i arribà així a la màquina pneumàtica, posteriorment millorada per Robert Boyle i Christian Huygens Correntment hom ha establert les denominacions següents per a classificar els graus de buit buit baix p > 10 2 Pa, buit mitjà 10 - 1 < p < 10 2 Pa, buit elevat 10 - 5 Pa < p < 10 - 1 Pa i ultrabuit p < 10 - 5 Pa Aquests…
atmosfera controlada
Tecnologia
Medi gasós, de característiques físico-químiques controlades, que emplena el recinte tancat on es realitzen determinats processos productius, sigui per evitar reaccions d’oxidació de metalls fosos, per modificar la coloració del vidre fos, per afavorir certes reaccions químiques superficials en els forns de tractament tèrmic, etc.
A les cambres de refrigeració d’aliments vegetals, les atmosferes controlades pobres en oxígen i riques en diòxid de carboni alenteixen l’activitat metabòlica i, per tant, regulen la degradació fisiològica dels aliments
taní
Alimentació
Tecnologia
Química
Substància astringent, molt abundant en la natura, present en molts teixits vegetals, que és emprada, especialment, en adoberia per la seva capacitat de convertir la pell dels animals en cuir.
És anomenat també taní natural o taní vegetal La constitució química dels tanins és molt diversa, però es caracteritza pel contingut de funcions fenòliques, de vegades en forma de glucòsids amb diferents sucres en la seva molècula Els tanins són més o menys solubles en aigua i donen solucions colloidals, no són cristallitzables i són insolubles en la major part dels dissolvents orgànics És característica, també, dels tanins la precipitació cristallina o amorfa amb els alcaloides, que fan insolubles l’albúmina i la gelatina, la formació de composts negres negre blavós o negre verdós, segons…
decapant
Tecnologia
Dit del cos que, per les seves propietats físiques o químiques, és utilitzat per a netejar la superfície d’un metall de la capa d’òxid, pintura, etc, que la recobreix.
Els decapants més utilitzats són l’àcid sulfúric i el clorhídric diluïts
ebullioscopi
Física
Tecnologia
Instrument que permet de mesurar propietats físiques o químiques de líquids, soluts o dissolucions a partir de l’observació de la desviació soferta amb relació al punt d’ebullició estàndard, prèviament conegut.
L’aparell de Beckmann per a determinar el pes molecular d’un compost químic és un ebullioscopi També hi ha uns altres ebullioscopis emprats per a determinar el grau alcohòlic del vi, basats en els aparells de Malligaud i de Salleron