Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
rellotge de quars
Esquema d’un rellotge de quars analògic, amb el mecanisme de correcció de l’hora embragat (a dalt) i d’un rellotge digital (a baix)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge electrònic que utilitza un oscil·lador de cristall de quars.
El nucli d’un rellotge de quars comercial és un barreta de cristall de quars tallada de manera convenient habitualment en forma de diapasó per tal que, en aplicar-li un corrent altern, vibri amb una freqüència de 32 768 oscillacions per segon 2 1 5 Un circuit integrat és capaç de generar una freqüència similar a fi de provocar l’oscillació de quars i estabilitzar-la amb la freqüència pròpia del cristall a través d’un mecanisme de retroalimentació La freqüència estabilitzada és desmultiplicada pel mateix circuit, el qual, en el cas d’un rellotge analògic…
captador
Tecnologia
Electrònica i informàtica
Aparell o element que mesura una magnitud física, les variacions de la qual han de condicionar el funcionament d’una màquina, i la transforma en un senyal analògic, generalment elèctric o pneumàtic, a fi de poder ésser transmès a distància o actuar sobre el funcionament d’un determinat sistema o procés.
Per exemple, el quars piezoelèctric és un captador de pressió
ferrocrom
Tecnologia
Aliatge de ferro i crom (60 a 75% de Cr) emprat en la fabricació d’acers especials per a la construcció, resistències elèctriques i acer inoxidable.
Hom l’obté en el forn elèctric a partir de mena de Cr, carbó de coc i quars Emprat en petits percentatges, forma carburs i millora les propietats de la ferrita
rellotge atòmic
Esquema d’un ressonador de feix atòmic de cessi-133: 1, forn de cessi-133; 2, diafragmes; e, selector d’estat (d’entrada); 4, cavitat ressonant; 5, bobina elèctrica; 6, pantalles magnètiques; 7, analitzador (selector d’estat de sortida); 8, ionitzador de fil calent; 9, espectòmetre de massa; 10, fotomultiplicador; 11, recipient (tub de buit); 12, servomecanisme regulador de la freqüència del quars; 13, oscil·lador de quars; 14, divisors de freqüència
© fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge constituït per un patró atòmic de freqüència que produeix oscil·lacions d’una freqüència molt estable i per un dispositiu electrònic que permet de comptar aquestes oscil·lacions.
En algun cas, el rellotge atòmic és un rellotge de quars en el qual la vibració del cristall de quars és estabilitzada per la freqüència d’una transició atòmica Aquesta és independent de la pressió i de la temperatura, de l’envelliment i dels xocs i, per tant, l’oscillador atòmic és insensible a les principals causes que condicionen la precisió dels altres rellotges Els patrons atòmics de freqüència es poden classificar en tres grans categories els màsers , els ressonadors de broll atòmic o de feix atòmic i les cèllules de gas Els màsers són patrons actius, és a dir automantinguts, mentre…
ferrosilici
Tecnologia
Aliatge de ferro i silici (22 a 95% de Si) emprat en la desoxidació i en la fabricació d’acers especials per a usos elèctrics, per a la construcció i en la fabricació de molles.
Hom l’obté en forn elèctric per reducció de ferralla en presència de quars i carbó de coc o vegetal Per a percentatges de silici inferiors al 15%, hom el pot obtenir en alt forn Cal evitar-hi la presència de fòsfor, sofre o arsènic, que poden produir la descomposició de l’aliatge i la seva reducció a pols
acumulador cinètic d’energia
Tecnologia
Òrgan de màquina capaç d’acumular energia cinètica i de cedir-la, sigui per a provocar un moviment, sigui per a compensar les fluctuacions de velocitat motivades per un aparell de règim motor no constant.
Els volants de les màquines i dels motors d’explosió en són exemples La capacitat d’acumulació d’un volant depèn de la resistència a la tracció i de la lleugeresa del material de què ha estat fet Els volants realitzats amb resines epoxi, reforçades amb fibres de carboni, bor o quars, tenen unes capacitats específiques de 100-300 Wh/kg
màquina desfibradora
Tecnologia
Màquina que té per objecte de separar les fibres unitàries d’un material fibrós.
El seu principi és l’erosió del material per fricció contra elements rotatoris més durs o bé tallants En són tipus característics les moles de sauló de quars per a la desfibració de la fusta en la fabricacició de paper, el tambor amb fulles tallants emprat en les piles holandeses, i els cilindres rotatius de pues d’acer o de dents de serra, que giren inversament l’un de l’altre a diferents velocitats, per a separar fibres tèxtils
gres
Arts decoratives
Tecnologia
Tipus de ceràmica, dura, compacta i impermeable, obtingut per cocció fins a la vitrificació d’una pasta de composició variable segons el tipus de gres.
El gres ordinari és constituït per argila plàstica refractària, amb un cert contingut de ferro i, a vegades, per sílice i feldspat El producte que hom obté és impermeable i resistent als agents químics i hom l’empra en la indústria química per a la construcció de recipients i conduccions, en revestiments, etc El gres fi és obtingut a base de caolí, quars, feldspat, etc, i és emprat en la fabricació de material sanitari, en les indústries química i elèctrica i en la ceràmica artística D’origen xinès, el gres ha esdevingut un tipus habitual a l’Occident des del s XV
mola
Tecnologia
Utensili en forma de cos sòlid de revolució, constituït per un material abrasiu natural o artificial, que hom fa girar al voltant del seu eix i que és emprat per a esmolar, polir, desbarbar, rectificar, perfilar, etc, eines o peces diverses.
Les moles primitives eren de pedra natural l’anomenada pedra esmoladora , però actualment són constituïdes per partícules d’una substància abrasiva unides amb un aglomerant Per a peces d’alta duresa, hom empra moles constituïdes per pols de diamant i un aglomerant metàllic La forma de la mola depèn del treball que cal efectuar així, hom parla de mola de disc , mola de got , mola cònica , mola de plat , mola de cap de frare , mola esfèrica , etc La característica principal d’una mola és la seva duresa també són importants el tipus d’abrasiu esmeril, quars, carborúndum, l’…
rellotge de diapasó
Tecnologia
Rellotge elèctric o electrònic que utilitza la freqüència pròpia d’un diapasó musical per a regular el seu moviment.
Inventat per NNiaudet l’any 1866, es popularitzà a la dècada dels anys seixanta quan es començà a comercialitzar en qualitat de rellotge de polsera, de precisió mai no igualada en la seva categoria En poc temps, però, fou desbancat pel rellotge de quars Un petit diapasó és impulsat i mantingut en oscillació a través d’un circuit electrònic que genera una freqüència similar a la seva pròpia uns 300 Hz Un cadell impulsor lligat a un dels braços de diapasó fa girar una roda que disposa de 300 dents i que és retinguda entre impuls i impuls pel cadell de retenció Del regular gir d’…