Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
raig
Transports
Tecnologia
Massa de gasos calents projectats amb força cap endarrere per la tovera d’un motor de reacció.
És anomenada també doll
raig
Tecnologia
Transports
Cadascun dels barrots, tiges, etc, que uneixen el botó d’una roda amb la seva circumferència, especialment en les rodes de bicicleta i d’algunes motocicletes que uneixen el botó amb la llanda.
raig
Tecnologia
Moviment d’un líquid o d’un gas (que eventualment vehiculen un sòlid) que s’escapen amb força per un orifici o que són projectats per una tovera, per un broquet, etc.
raig de sorra
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Raig d’aire comprimit que arrossega sorra i la projecta, en les màquines sorrejadores, contra les peces de metall atacades per la corrosió o contra les façanes que hom vol netejar per abrasió.
aspersor
aspersor giratori
Tecnologia
Aparell utilitzat en les instal·lacions de regatge per aspersió, que serveix per a escampar, en forma de pluja, l’aigua que li arriba, a una certa pressió, originada per una instal·lació de bombament o bé per un dipòsit en un nivell més alt.
Hi ha aspersors fixos i aspersors giratoris Un aspersor fix és constituït essencialment per un broquet que llança el raig enlaire i una peça cònica, sobre la qual incideix, que el dispersa igualment en totes les direccions Com que tendeixen a polvoritzar molt l’aigua, no permeten de regar a una distància gaire gran, i per això són poc aplicats a l’agricultura i es reserven gairebé exclusivament per a la jardineria Entre els aspersors giratoris n'hi ha de rotació ràpida i de rotació lenta Els aspersors de rotació ràpida , provocada per la reacció que origina un canvi de direcció de l’aigua,…
fluídica
Tecnologia
Branca de la mecànica de fluids que estudia els fenòmens lligats al desplaçament i a la interacció dels raigs de fluids en moviment sense participació de peces mòbils i la seva aplicació industrial per a realitzar amplificacions, commutacions, etc..
La base del desenvolupament de la fluídica és l’efecte Coanda o efecte d’"atracció” d’un raig a una paret degut a la depressió creada pel fluid quan emergeix per un broc o eixamplament El fluid tendeix a seguir una trajectòria inclinada com si fos una prolongació de la superfície que abandona, sempre i quan l’angle d’inclinació no sigui gaire acusat Coanda explicà aquesta tendència pel buit parcial que es crea entre el raig i la superfície adjacent, de tal manera que, si la pressió a l’altre costat del raig roman constant, aquesta depressió força el…
tremp
Tecnologia
Refredament sobtat a què hom sotmet el vidre per tal d’augmentar-ne la resistència.
Tant els efectes obtinguts com el principi pel qual s’esdevenen són semblants als del tremp dels metalls Generalment el tremp del vidre és efectuat escalfant-lo fins a temperatures pròximes a les d’ablaniment i sotmetent-lo tot seguit a l’acció d’un raig d’aire comprimit, sovint molt humit
aerògraf
Tecnologia
Aparell que, per l’acció de l’aire comprimit, polvoritza i projecta líquids (tintes, colors, matèries de recobriment, etc) o sòlids en pols, tals com colors.
N'hi ha de tipus i de mides molt diversos, segons l’aplicació a què són destinats És emprat per al retocament de fotografies, en decoració, en pintura on és anomenat pistola de pintar , en plastificació, etc El líquid o sòlid en pols és aspirat per l’efecte Venturi fins a una petita tovera, des d’on, per l’acció d’un raig d’aire a pressió és llançat a l’exterior a la manera d’aerosol
convertidor de parell
Tecnologia
Dispositiu que transmet el parell motor d’un arbre, anomenat conductor, a un segon arbre, anomenat conduït, i amb el qual hom aconsegueix de variar uniformement la velocitat de gir d’aquest segon arbre i evita les variacions discontínues que apareixen en els canvis de marxa d’engranatges.
El més emprat és el convertidor hidràulic de parell , que consisteix en una bomba d’àleps solidària amb l’arbre conductor, una turbina que acciona l’arbre conduït i una corona fixa amb àleps d’inclinació variable, tot això dins un càrter ple d’oli En girar, l’arbre conductor impulsa l’oli, que incideix sobre la turbina, la qual fa girar l’arbre conduït La corona fixa fa d’intermediari entre la bomba i la turbina, de manera que segons la inclinació del raig d’oli varia el parell transmès a la turbina Hom els utilitza en els canvis de marxes automàtics
motor Otto
Vista escorxada d’un motor de cicle d’Otto per a vehicle de quatre cilindres verticals
© Fototeca.cat
Tecnologia
Motor de combustió interna alternatiu que es caracteritza termodinàmicament pel fet de seguir el cicle d’Otto, és a dir que la combustió hi és realitzada a volum constant, mitjançant l’explosió d’una mescla de combustible i aire provocada per una guspira.
Funciona generalment amb gasolina, gas o, eventualment, amb barreges d’hidrocarburs i d’alcohols El seu grau de compressió relació de compressió és bastant baix 9-101 en relació amb el del motor dièsel i, per tant, el rendiment termodinàmic és menor El combustible, que s’introdueix en el cilindre ja barrejat amb l’aire, és dosificat, homogeneïtzat i vaporitzat prèviament en el carburador o mitjançant un injector L' encesa superficial és provocada fent saltar una guspira entre el dos elèctrodes d’una bugia A règim constant hom fa variar la potència del motor modificant la…