Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
dent

Rodes dentades
Tecnologia
Cadascun dels elements tallats sobre el cos base d’una roda (dita roda dentada) d’un engranatge que permeten de transmetre el moviment a una altra roda dentada.
La circumferència base sobre la qual hom talla les dents de les rodes de l’engranatge és anomenada circumferència primitiva i la seva dimensió és designada com a diàmetre primitiu les circumferències primitives de dues rodes que engranen són tangents Sobre la circumferència primitiva hom pren les mesures que caracteritzen els engranatges el pas de l’engranatge, que és la distància que separa els eixos de dues dents consecutives, i la sortida i la profunditat de la dent, la suma de les quals és l’altura de la dent Cada tipus de dentat pot ésser caracteritzat pel mòdul o quocient…
plana
Transports
Tecnologia
Eina que consisteix en una fulla plana amb tall en una de les seves arestes, proveïda de dos agafadors de fusta, l’un a cada extrem de l’altra aresta de la fulla, emprada pels boters, els mestres d’aixa, etc, per a obrar la fusta.
L’aresta de tall pot ésset recta o corba, segons que sigui per a treballar superfícies planes o corbes
gammagrafia
Tecnologia
Assaig no destructiu amb raigs γ per a detectar fissures i altres defectes interns de les peces metàl·liques.
Els raigs γ, d’una freqüència molt alta, es propaguen en línia recta a través de la peça i són enregistrats en una pellícula sensible En el cas que hi hagui imperfeccions internes, aquestes provoquen una diferència d’intensitat en l’enregistrament fotogràfic
manovella
Tecnologia
Mecanisme de transmissió de moviment consistent en una peça fixada a l’extrem d’un arbre i proveïda d’una maneta descentrada que permet de fer-lo girar, o d’un maneguet sobre el qual s’articula una biela tot constituïnt un sistema biela-manovella
.
La manovella serveix per a accionar un mecanisme de torn de tracció o bé, formant part d’un conjunt biela-manovella, per a transformar un moviment alternatiu en rotatiu o a l’inrevés En aquest darrer cas, i essent constant la velocitat angular de la manovella, el moviment de l’extrem de la biela oposat a la manovella és rectilini i alternatiu, i la seva velocitat és funció, en cada instant, de l’angle que forma la manovella amb la recta de la trajectòria de l’esmentat extrem de biela
taula
taula modernista, dissenyada per Gaspar Homar i Mezquida
© Fototeca.cat
Tecnologia
Moble que consisteix en una peça llisa i plana sostinguda horitzontalment per potes o petges, que serveix per a menjar, escriure, treballar, jugar, etc.
La taula ha seguit les normes dels estils decoratius i llurs evolucions A Egipte era sostinguda per petges que imitaven les potes d’un animal Al món grecoromà era de marbre o bronze i se sostenia mitjançant petges entrecreuats Al Baix Imperi Romà i a Bizanci hom construïa taules de metalls preciosos Durant l’edat mitjana consistia en una gran peça de fusta sostinguda per petges, molt simples en el romànic i que es complicaren en el gòtic El Renaixement adoptà les formes romanes i els petges laterals units per travessers amb arcades El Barroc continuà els travessers que unien petges en forma…
braç
Tecnologia
Distància del punt de referència a la recta d’acció de la força.
plegadora
Tecnologia
Premsa que doblega planxes metàl·liques segons una aresta de plegatge, recta, i gairebé sense radi de curvatura.
Es compon d’un sòlid bastiment de fosa que suporta una matriu intecanviable d’una longitud de fins a cinc metres i a vegades més, collocada entre els dos muntants vericalas que guien el punxó —que té igual longitud que la matriu—, el qual baixa impulsat generalment per una bateria de cilindres hidràulics Segons que sigui la forma de la matriu, així resultarà l’obertura del díedre que formarà la xapa un cop plegada
esveltesa mecànica
Construcció i obres públiques
Tecnologia
En una peça recta de secció constant, relació entre la llargada i el radi de gir de la secció transversal.
rosca

Tipus de rosca
© fototeca.cat
Tecnologia
Ressalt helicoidal fet en un cargol, un pern o una altra peça cilíndrica (rosca mascle o rosca exterior) o a l’interior d’un forat cilíndric (rosca femella o rosca interior), amb el qual ha d’ajustar el ressalt helicoidal d’una peça complementària, és a dir, una rosca mascle amb una rosca femella, l’acoblament de les quals és aconseguit en fer girar l’una respecte a l’altra.
La rosca és engendrada per un perfil geomètric dotat d’un moviment de rotació entorn de l’eix de simetria del cilindre i, ensems, d’un moviment axial d’avançament al llarg del cilindre, la resultant dels quals és una hèlix Una rosca és determinada pel seu filet , que és el ressalt helicoidal, pel seu pas , que és la distància entre les puntes de dos ressalts consecutius, mesurada sobre una recta parallela a l’eix, per la profunditat del filet , que és l’alçada del ressalt, per l' angle dels flancs , que és l’angle format per les tangents als costats del perfil, pel diàmetre…
ressort

Quatre tipus de ressorts
© Fototeca.cat
Tecnologia
Peça elàstica, generalment d’acer, capaç de suportar deformacions importants, la qual, després d’haver estat comprimida, estirada, doblegada, etc, per l’acció d’una força, recupera, en cessar aquesta acció, la seva posició natural desenvolupant una força utilitzable.
Els ressorts són emprats per a diverses finalitats, entre les quals cal destacar les d’amortidors de xocs topalls dels vagons de tren, ballestes d’automòbil, etc, d’acumuladors de treball molla dels rellotges, de les joguines, etc, per a repartir esforços en els somiers, etc, de limitadors d’esforç en les premses, etc, per a mesurar forces, com a element d’oscillació espiral dels rellotges, etc, etc Els ressorts poden ésser classificats, segons que la deformació principal sigui per flexió o per torsió, en ressorts de flexió i ressorts de torsió segons la manera com són aplicades les forces,…