Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
regulador
Tecnologia
Aparell de control capaç de mantenir pràcticament constant, o de fer variar d’acord amb una llei determinada, el valor d’alguna magnitud dels elements que regeixen el funcionament d’una màquina, d’una instal·lació industrial, d’una calefacció domèstica, etc.
Com és ara la pressió, la temperatura, la velocitat, la potència, el cabal, l’amplitud, la freqüència, etc Les variacions no periòdiques i irregulars en la marxa o en l’estat d’una màquina, d’una installació, etc, han d’ésser corregides llevat dels reguladors anomenats automàtics per la persona o persones encarregades de la màquina, installació, etc
regulador automàtic
Esquema d’un regulador de Watt: ajustant-lo a una certa velocitat de rotació de l’arbre, si aquesta velocitat creix, les boles se separen de l’eix i accionen el mecanisme que tanca la vàlvula
© Fototeca.cat
Tecnologia
Regulador que funciona automàticament, mitjançant l’acció d’un element detector o avisador, que mesura la variació de la magnitud regulada d’un òrgan emissor o distribuïdor.
Així com també elabora les variacions de la magnitud reguladora en funció de la desviació instantània del valor regulat respecte al valor que ha d’ésser mantingut constant, i d’un dispositiu servomotor , que aplica la potència necessària per a fer efectives les variacions de la magnitut regulada Aquests reguladors són anomenats reguladors d’acció indirecta o reguladors indirectes , mentre que hom anomena reguladors d’acció directa o reguladors directes aquells en els quals l’element avisador o detector és alhora l’òrgan motor —que substitueix en aquests casos el dispositiu servomotor— de la…
regulador de límits
Tecnologia
Regulador que serveix per a mantenir una magnitud entre uns límits determinats; pot ésser de màxim, de mínim, o de màxim i mínim, segons que entri en funcionament en ésser assolits exclusivament els valors extrems superior, inferior o tots dos alhora.
rellotge sincrònic
Tecnologia
Rellotge que aprofita l’alternança del corrent elèctric de la xarxa com a element oscil·latori regulador del seu moviment.
Un motor sincrònic és impulsat pel corrent elèctric de 50 cicles per segon 60 a Amèrica i mou un tren d’engranatges portadors de les busques En aquest rellotge el corrent elèctric fa el doble paper de motor i de regulador Fou introduït l’any 1918
retroacció
Bucle de retroacció negativa en un regulador de boles o de Watt: el regulador s’oposa a tot canvi de la velocitat (senyal de sortida) obrint o tancnt la vàlvula (senyal d’entrada)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un sistema qualsevol, acció d’aplicar una fracció del senyal de sortida novament a l’entrada per tal que actuï també sobre el sistema.
Un dels sistemes proveïts de retroacció, el servosistema, constitueix un tipus molt corrent d’automatisme En electrònica, hom aplica retroacció anomenada també reacció o realimentació en els amplificadors amb diverses finalitats pot ésser en fase o en oposició de fase La primera, o reacció positiva , és el fonament dels oscilladors la segona, anomenada negativa o contrareacció, millora les característiques dels amplificadors La retroacció intervé també en la regulació de diferents processos naturals biològics
rellotge de foliot
Tecnologia
Rellotge en què l’òrgan regulador era l’anomenat foliot o esperit, consistent en un conjunt format per una barra horitzontal amb dos contrapesos situats en els seus extrems, muntada sobre un eix vertical en el qual eren situades les dues palanques de l’escapament.
En oscillar el foliot, les dues palanques deixen anar alternativament les dents de la roda d’escapament, les quals donen simultàniament un petit impuls destinat a mantenir les oscillacions del foliot L’error d’aquelles primeres màquines era d’una mitja hora al dia Cal tenir en compte, però, que només portaven la busca horària i que, per tant, només permetien apreciar l’hora d’una manera molt aproximada El regulador de foliot va durar des del començament del s XIV fins a la fi del s XVII 300 anys, que fou definitivament desplaçat pel rellotge de pèndola
rellotge mecànic
Esquema d’un rellotge mecànic de pèndola: òrgan motriu (1, pes; 2, corda; 3, barrilet; 4, cadell; 5, roda de cadell): Òrgan de transmissió : (6, roda de barrilet; 7, roda de temps; 8, roda de centre; 9, roda de primera; 10, pinyó de minuts; 11, roda de minuteria; 12, roda d’hores); escapament (13, roda d’escapament; 14, àncora); òrgan regulador (pèndola); (15, llentia; 16, femella d’afinació; 17, tija; 18, suspensió de làmina flexible)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge proveït d’una base de temps integrada per un oscil·lador mecànic (foliot, pèndola, volant).
L’oscillador constitueix l’òrgan regulador que ha d’ésser complementat per un òrgan motor pes o molla que forneix la força necessària per al funcionament del rellotge, un òrgan de transmissió engranatges i un òrgan de compte i de manteniment de les oscillacions del regulador anomenat escapament
R
Tecnologia
Símbol de retard, emprat en rellotgeria.
Gravat al regulador de marxa d’un rellotge, indica cap on cal moure el cursor per corregir-ne un avanç
senyal d’error
Tecnologia
Diferència entre el valor real donat per l’element sensitiu, corresponent a la magnitud controlada, i el valor prèviament fixat com a referència.
Aquest senyal és enviat al regulador o element adequat, per tal de modificar el valor de la magnitud en el sentit de correcció
tacòmetre
Tecnologia
Aparell mecànic o elèctric que indica la velocitat de rotació d’un òrgan mecànic, generalment expressada en voltes per minut.
Els tacòmetres mecànics són basats en el mateix principi que el regulador de boles de Watt, mentre que els tacòmetres elèctrics són petits generadors que generen un corrent elèctric d’intensitat proporcional a la velocitat de l’arbre motor