Resultats de la cerca

Quan aquesta s’ha produït, hom mesura la longitud final de la proveta i obté la dimensió de l’allargament sofert per la proveta assajada, que, generalment, és expressat en percentatge de la longitud inicial De manera general, l’allargament varia d’un material a un altre inversament a les càrregues de ruptura i als límits elàstics respectius Aquesta mesura normalitzada de l’allargament és una característica que dóna noció, per exemple, de la ductilitat i forjabilitat d’un metall i és exigida en el forniment de peces que requereixen unes condicions determinades de seguretat

Malgrat que aquest fenomen ha estat intensament estudiat, hom no en coneix exactament la natura, però sembla que és degut a distorsions locals de l’estructura cristallina que destrueixen algunes de les forces interatòmiques Els primers estudis sistemàtics de la fatiga foren fets el 1869 per AWöhler, enginyer de ferrocarrils alemany, en investigar les causes de la ruptura dels eixos dels vagons Hom ha demostrat experimentalment que la fatiga depèn del tipus de la tensió aplicada, dels valors màxim i mínim d’aquesta i del nombre d’aplicacions, de la forma, les dimensions i l’estat…

És poc utilitzat perquè pot ésser substituït en bastants casos pel de tracció i perquè és difícil de produir l’esforç tan elevat que sol requerir la destrucció de la proveta És fet generalment amb la màquina universal d’assaig, acoblant-hi el dispositiu adequat, i amb provetes cilíndriques d’altura igual a 2,5 o, com a màxim, 3 vegades el diàmetre, puix que per a altures més grans hi ha el perill de vinclament En augmentar l’esforç aplicat, augmenta la deformació de la proveta, en disminueix la llargada, n'augmenta la secció i apareixen els “cons de despreniment” en les superfícies sotmeses a…

En assaigs de materials, l’allargament és definit com l’augment de longitud respecte a la inicial que es produeix en la proveta, sotmesa a la tracció En fer l’assaig, la proveta, sota esforços creixents, experimenta un augment de la seva longitud fins que es produeix la ruptura

Abans de començar la construcció d’una màquina, d’un pont, d’un edifici, etc, en el càlcul de la resistència de les seves peces i dels seus elements, cal determinar la tenacitat dels metalls i d’altres materials que hi seran emprats En el cas dels metalls, la tenacitat és determinada a partir del límit d’elasticitat, la càrrega i l’allargament de ruptura i l’estricció

Generalment els materials que segueixen la llei de Hooke per a certs esforços de tracció es comporten d’una manera anàloga en la compressió La ruptura de molts materials sotmesos a la compressió, especialment els que tenen les dimensions longitudinals força més grans que les transversals, es produeix per vinclament per a un esforç inferior al corresponent de resistència a la compressió Són exemples de peces sotmeses a compressió les columnes i els pilars, els coixinets, fonaments de màquines, etc

La causa d’aquest canvi en la distribució dels esforços interns pot ésser l’augment o la disminució de la temperatura del medi o l’aplicació de forces exteriors La deformació, si és petita, creix proporcionalment a l’esforç L’interval de tensions en el qual l’afirmació anterior és vàlida és anomenat zona de comportament elàstic del material Ultrapassada aquesta zona, la deformació esdevé permanent en cessar l’esforç que l’ha originada, les propietats físiques del material són distintes de les que tenia inicialment En aquest cas hom diu que el material es comporta plàsticament Si les càrregues…

El recipient, cilíndric i de petites dimensions, és generalment metàllic, però pot ésser també de vidre exteriorment protegit o àdhuc de plàstic resina acetàlica A l’interior es troben la substància activa, el dissolvent o dispersant necessari sobretot quan la substància activa no és líquida i, obligatòriament, un propulsor, constituït per un gas comprimit o liquidat, eventualment en mescla amb algun líquid molt volàtil En alguns casos el propulsor pot servir alhora de dissolvent o dispersant En general, els envasos d’aerosol han de resistir una pressió d’assaig de 10 atm sense deformació ni…