Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
robot de segona generació
Tecnologia
Robot equipat amb sensors externs i que, per tant, pot adaptar el seu funcionament a l’entorn de treball.
La seva aparició tingué lloc durant els anys seixanta del s XX Foren els primers robots que incorporaren el concepte de retroacció $1 Es regeixen, majoritàriament, per un sistema de control en bucle tancat
biocombustible de segona generació
Química
Tecnologia
Biocombustible procedent de matèria orgànica o cultius no alimentaris, generalment fusta, residus agrícoles o forestals, fracció orgànica dels residus urbans, llots de depuradora i purins.
Té l’avantatge de ser una font d’energia autòctona en canvi, té els inconvenients de necessitar una gran quantitat de matèria primera i també una tecnologia de producció que pot ser complexa, segons quina sigui la matèria primera o la mescla de matèries primeres
esquerdell
Tecnologia
Segona escorça del suro després de set o vuit anys d’haver-lo espelagrinat.
contraclavilla
Tecnologia
Segona clavilla que hom posa per tal d’evitar que s’afluixi la clavilla principal.
lleis de la robòtica
Tecnologia
Conjunt de lleis establertes l’any 1942 per Isaac Asimov en la seva obra Jo, robot, destinades a regular el comportament dels robots en els llibres de ciència-ficció.
Aquestes lleis, que les màquines han de complir obligatòriament, tenen com a objectiu protegir la humanitat La primera llei de la robòtica diu que un robot no pot fer mal a cap ésser humà ni pot permetre que un ésser humà prengui mal per la seva inacció la segona llei de la robòtica imposa que un robot ha d’obeir les ordres dels éssers humans, excepte si entren en conflicte amb la primera llei, i la tercera llei de la robòtica estableix que un robot ha de protegir la seva pròpia existència sempre que aquesta protecció no entri en conflicte amb la primera o la segona…
procediment de Bessemer
Tecnologia
Mètode de fabricació d’acer per l’oxidació de ferro fos, en un convertidor (dit Bessemer o de Bessemer), mitjançant un corrent d’aire.
El convertidor té forma de bota amb uns quants orificis a la part inferior, pels quals és injectat l’aire a pressió que, en passar a través de la fosa, permet la combustió de les impureses, que són eliminades en forma de gasos o d’escòria La calor despresa en la combustió manté el metall fos i permet de prosseguir la reacció Aquesta oxidació elimina els constituents menors de la fosa menys nobles que el ferro carboni, sofre, fòsfor, etc, i és aconseguit un acer dolç que, mitjançant l’addició controlada d’aliatges mares dels elements necessaris, hom porta a la composició desitjada Aquest…
tremp
Tecnologia
Tractament al qual hom sotmet un metall per tal d’endurir-lo, especialment el que consisteix a escalfar-lo i refredar-lo ràpidament en submergir-lo sobtadament en un líquid fred.
El tremp millora notablement les qualitats mecàniques del metall en augmentar-ne el límit d’elasticitat, la resistència a la ruptura per tracció i la duresa Hom distingeix en aquest tractament dues fases fonamentals, en la primera de les quals s’esdevé una modificació de l’estructura interna del metall, a causa de la calor, a temperatures de prop dels 800°C per als acers, que en millora la duresa i la flexibilitat Si el refredament fos lent, s’esdevindria una nova modificació de l’estructura interna que li faria perdre les qualitats obtingudes La segona fase és el refredament…
control de qualitat
Tecnologia
Conjunt d’operacions de verificació a les quals són sotmeses algunes mostres, triades per mètodes estadístics, d’una producció industrial, especialment en sèrie i amb màquines o instal·lacions automàtiques, per tal de poder garantir les qualitats més característiques o més importants del producte.
El control de qualitat, anomenat també control estadístic de qualitat , fou desenvolupat a Anglaterra i als EUA durant la Segona Guerra Mundial Actualment hi ha organitzacions internacionals que atorguen llur distintiu als productes controlats per elles o amb llurs mètodes i normes
calaixera

Calaixera holandesa (segle XIX)
Tecnologia
Moble proveït d’un cos de diversos calaixos superposats, aproximadament d’uns cinc pams d’alçada i sovint amb el calaix superior més estret i amb l’amplada partida en dues, destinat tradicionalment a desar-hi roba blanca, vestits, etc.
Segons l’època, n'és variada la fusta, el contorn i la decoració bombada i amb fulloles de noguera en el barroc, massisses de fusta de noguera i motllurades en el neoclàssic, de caoba, amb bronzes o marqueteria, a la primera meitat del segle XIX, i de xicranda a la segona
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina