Resultats de la cerca

El material emprat tradicionalment en la construcció de bigues és la fusta, que normalment admet esforços de tracció i de compressió màxims de 80 kg/cm 2 i, en aquest cas, les bigues, que consisteixen en general en troncs escorçats i escairats, són anomenades cabirons fins a uns 10 x 10 cm de secció i cairats més de 25 x 25 cm Hom empra bàsicament fusta de pi blanc i de melis per a bigues llargues generalment de menys de cinc metres, i la del roure per a bigues curtes i resistents Al segle XIX la fusta fou substituïda pel ferro en ésser possible de fabricar-ne peces de dimensions suficients i…

El més conegut és el giroscopi de Foucault , que consta essencialment d’un disc muntat sobre un suport de manera que el disc pugui orientar-se lliurement Les lleis de la mecànica demostren que, quan el disc gira molt ràpidament, ho fa entorn d’un dels eixos d’inèrcia, el qual es manté parallel a una direcció fixa de l’espai durant tot el moviment, encara que el suport es mogui El giroscopi, a més de servir per a demostrar la rotació de la Terra, és emprat com a brúixola i és la base dels pilots automàtics d’avions, coets i embarcacions

Consta d’una rodeta per resseguir la corba que hom vol mesurar, la qual fa funcionar una agulla que marca les distàncies sobre una escala

L’automòbil nasqué de l’aplicació d’un motor tèrmic de vapor primer, de benzina després, bé que també hi ha alguns exemples de motor elèctric mogut per bateries d’acumuladors, sobre un vehicle directament derivat d’un cotxe de cavalls L’evolució de l’automòbil s’ha produït per la introducció de millores, sovint inconnexes, en cada un dels elements principals constitutius, i per això els progressos vers un tipus coherent han estat molt lents Els automòbils tenen característiques diferents segons l’ús a què són destinats L’ automòbil de turisme és el destinat al transport de passatgers per a ús…

La tracció de la plataforma pot ser per mitjà de potes o d’erugues, en funció del tipus de terreny sobre el qual s’hagi de moure

És anomenat també pas circular Quan les dents són helicoidals, hom distingeix entre el pas frontal , mesurat sobre una superfície normal a l’eix de rotació, i el pas normal mesurat sobre una superfície normal als flancs de les dents

Consisteix en un parell de regles perpendiculars un dels extrems dels quals és fixat sobre un pom giratori proveït d’un goniòmetre Aquest conjunt és fixat sobre un mecanisme que en garanteix un desplaçament rigorosament parallel i que pot ésser o bé un sistema de parallelograms articulats —compensats per un contrapès— o bé una mena de pont, recolzats sobre els cantells superior i inferior del tauler, que guiat per un carril pot desplaçar-s’hi d’un extrem a l’altre mentre que el conjunt dels dos regles pot simultàniament desplaçar-se de dalt a baix del…

Poden adherir-se sobre diversos materials quan són aplicades en estat pastós i, en endurir-se, resten estables davant dels agents atmosfèrics, repelleixen l’aigua i conserven prou flexibilitat perquè les dilatacions diferencials dels materials que segellen, amb els canvis de temperatura, no arribin a desenganxar-les o a esquerdar-les Entre les més habituals hi ha el màstic, tradicionalment emprat pels vidriers, que, com més va més, va essent substituït per una sèrie d’elastòmers sintètics a base de silicona Tenen un ampli ventall d’aplicacions en la construcció muntatge de vidres,…

El nom prové de la ciutat de Pèrgam, a l’Àsia Menor Segons l’animal del qual prové, la manera de preparar-lo i la qualitat, el pergamí rebia diversos noms vitulí vitella, caprí, oví, etc Els llibres de pergamí més antics coneguts són del s I dC, però no esdevingué d’ús comú fins al s IV Per als documents, escrits primer en papir, el pergamí comença a usar-se cap al s VII entre els merovingis, visigots i anglosaxons a Itàlia i als països germànics, al s VIII Els còdexs de pergamí més antics de Catalunya són dos d’Urgell ara a Autun i un de Tarragona ara a Verona, tots del s VII Es coneixen…