Resultats de la cerca

És el cas de la roda posterior de la bicicleta, a la qual és transmès el moviment quan hom pedaleja, però que gira lliurement en deixar de fer-ho

La interferència intersimbòlica es produeix quan un símbol transmès es confon en el temps amb els símbols veïns, modificant els valors del senyal digital fins al punt que el receptor no pot reconèixer els símbols transmesos Té relació amb l’ample de banda del canal i amb la velocitat de la transmissió de dades augmenta a menys amplada de banda i a més velocitat També es pot produir si hi ha rebots de les ones electromagnètiques que arriben al receptor pertorbant la forma de l’ona directa entre l’emissor i el receptor

El sincronitzador consisteix en un pinyó solidari amb l’arbre però susceptible de desplaçar-se axialment tot al llarg d’uns canals que té el dit arbre, de manera que, en accionar la palanca del canvi de marxa, es desplaça fins que toca lateralment el pinyó, fins en aquest moment lliure, al qual ha d’ésser transmès el moviment i al qual comunica a poc a poc la seva velocitat de rotació per fregament Quan les dues velocitats són iguals, és alliberada una corona dentada que engrana simultàniament amb els dos pinyons i els fa solidaris, tot establint la transmissió

El més emprat és el convertidor hidràulic de parell , que consisteix en una bomba d’àleps solidària amb l’arbre conductor, una turbina que acciona l’arbre conduït i una corona fixa amb àleps d’inclinació variable, tot això dins un càrter ple d’oli En girar, l’arbre conductor impulsa l’oli, que incideix sobre la turbina, la qual fa girar l’arbre conduït La corona fixa fa d’intermediari entre la bomba i la turbina, de manera que segons la inclinació del raig d’oli varia el parell transmès a la turbina Hom els utilitza en els canvis de marxes automàtics

En els motors de quatre temps, l’entrada és regulada per la vàlvula d’admissió, mentre que la d’escapament permet la sortida dels gasos de la combustió L’obertura i el tancament d’ambdues vàlvules són harmonitzats per unes lleves de perfil adequat tornejades sobre un arbre, anomenat arbre de lleves , que gira sincronitzat amb el cigonyal però a la meitat de la velocitat d’ell Per assegurar la sortida dels gasos i l’ompliment del cilindre, que la inèrcia dels gasos tendeix a retardar, cal avançar l’obertura de les vàlvules i retardar-ne el tancament respecte als instants teòrics de fer-ho, que…

El torn permet d’obtenir, principalment, superfícies cilíndriques, planes, còniques, esfèriques, perfilades i roscades, i és, doncs, molt emprat, especialment en el treball dels metalls, per a obtenir superfícies de revolució a partir de barres cilíndriques, per a rectificar i allisar peces de fosa o desbastades, per a fer rosques en peces cilíndriques, i per a fabricar, en grans sèries, perns, cargols grossos i altres peces Els models més importants de torns, que responen a diverses necessitats i a diferents concepcions i solucions constructives, són el torn parallel, el torn-revòlver, el…

Les més usuals són les de compressió i les d' absorció En les primeres hom comprimeix un fluid frigorigen amoníac, anhídrid carbònic o anhídrid sulfurós, clorur de metil, freó, etc contingut en un circuit tancat, que es troba en fase de vapor saturat el vapor, en ésser comprimit, s’escalfa, i passa a un condensador on, gràcies a un fluid extern aire, aigua, etc, és refredat, se satura i, finalment, és liquat a pressió constant en estat líquid és obligat a expandir-se, sense produir treball, fent-lo passar per una vàlvula d’expansió, amb la qual cosa es refreda i passa a l’estat de vapor no…

Les primeres màquines de vapor descrites —Giovanni Battista della Porta 1601, Edward Sommerset 1663— no aconseguiren aplicacions pràctiques El 1690 Denis Papin proposà l’obtenció de treball a partir del buit produït per la condensació del vapor a l’interior d’un cilindre proveït d’un èmbol però fou Thomas Savery qui construí, el 1698, la primera màquina de vapor, aplicada al bombament d’aigua de les mines La màquina de Savery constava d’una caldera i de dos grans dipòsits ovalats, a cadascun dels quals hom introduïa, alternativament, vapor d’aigua i de refredament el buit produït per la…