Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
màquina escorçadora
Tecnologia
Màquina emprada per a escorçar els troncs en llur preparació per a la fabricació de pasta de cel·lulosa.
L’escorçadora de tambor treballa per fregament mutu dels troncs dins el tambor Per a troncs de gran diàmetre més d’1 m hom empra les escorçadores hidràuliques , que apliquen aigua a pressió sobre els troncs Les escorçadores de cadenes i de ganivetes són emprades quan hom exigeix una completa eliminació de l’escorça
cubicació
Tecnologia
Avaluació d’un tallament de fusta al bosc.
Hom mesura el brancatge en esteris, equivalents al metre cúbic en els troncs abatuts, atesos la llargada i el diàmetre mitjà, l’avaluació és donada en metres cúbics En la fusta serrada a dret fil per a la fusteria, l’avaluació és donada per les mesures del llarg en peus i, l’ample i el gruix, en polzades quan procedeix del nord d’Europa o d’Amèrica del Nord Sia en aquest sistema o en el mètric decimal, hom acostuma a avaluar els taulons de fusta de pi en dotzenes regulars, tot i la diversitat de llargades i d’amplades de la partida de peces L’equivalència d’una dotzena regular és…
avet
Avet grec
© C.I.C-Moià
Botànica
Tecnologia
Arbre monoic de capçalera cònica de la família de les pinàcies.
De gran port pot arribar als 60 m d’alçària, té les branques perpendiculars al tronc les fulles són linears, retuses, verdes i lluents pel dret i amb dues ratlles blanquinoses pel revers, pectinades en un sol pla al llarg de la tija i tot l’any verdes Les pinyes, dretes i verdes, es desfan a la maturitat La fusta d’avet és blanquinosa, blana i poc resistent És molt emprada, per tal com és fàcil de treballar i els troncs són llargs, rectes i llisos Hom en fa tambors i posts de gran llargària, pals de les línies elèctriques i telegràfiques, pals de vaixell…
desenrotllament
Tecnologia
Procediment de tallar els troncs d’arbres que permet d’obtenir una xapa prima contínua de fusta (desenrotlladora).
hipoide
Tecnologia
Dit de l’engranatge de dentadura en espiral, d’eixos encreuats, en què les superfícies primitives són troncs d’hiperboloide.
Hom els utilitza en la transmissió dels automòbils per a accionar el diferencial Fan menys embalum que els parells cònics convencionals, però tenen l’inconvenient que les seves dents llisquen longitudinalment, de tal manera que tenen tendència a foragitar la pellícula d’oli lubrificant que hi ha entre elles i, per això, és necessari utilitzar lubrificants especials, resistents a les fortes pressions Tenen un funcionament més regular i més silenciós que els de dents rectes, perquè el seu grau de recobriment és superior
puntala
Tecnologia
Barra llarga, especialment de fusta, bifurcada en un dels seus extrems i emprada per a aixecar els troncs, en serrar-los.
tala

Tala massiva d’arbres
© Fototeca.cat-Corel
Tecnologia
Silvicultura
Operació que consisteix a tallar els troncs dels arbres per la base i abatre’ls o, per extensió, a abatre els arbres amb altres procediments.
Quan la tala és manual, és efectuada amb destral i, eventualment al final, amb serra de cadena sense fi La tala mecànica és basada en l’ús d’instruments tallants dotats de moviment alternatiu de vaivé o circular, accionats per motors d’explosió o, no tan sovint, de funcionament elèctric o pneumàtic En alguns casos, quan les espècies que hom vol talar tenen arrels poc gruixudes i poc profundes i el terreny és tou o sorrenc, hom abat els arbres empenyent-los, per exemple amb bulldozers , o estirant-los amb cordes o amb cadenes En altres casos hom fa una excavació entorn de l’arbre per tal de…
pollina
Tecnologia
Suport emprat en les serradores de bosc, en els obradors de carreters, de mestres d’aixa, etc, per a sostenir, generalment subjectats amb cordes, cadenes, etc, els troncs o les peces que hom vol serrar.
Sol consistir en una biga inclinada, suportada per un extrem per dos peus i per l’altre recolzada a terra
suro

Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…
assecatge
Tecnologia
Operació que consisteix a separar un líquid del sòlid que el reté físicament per procediments no mecànics.
Per a l’estudi de tota operació d’assecatge cal considerar que per a efectuar l’assecatge d’un producte cal fornir-li l’energia tèrmica necessària per a la vaporització del líquid quantitat que és calculable per un balanç tèrmic entre el producte que cal assecar i l’agent calefactor que l’assecament d’un producte sòlid humit només és possible quan la fugacitat del líquid que reté és superior a la del producte en la fase de gas, o sigui quan la pressió de vapor del líquid és superior a la pressió parcial del producte en la fase de gas condició termodinàmica de desequilibri que permet de…